Avui en faig 33 per tant toca fer balanç!!

Avui fa un any vaig publicar un post al blog que Ja en van 32...Avui faig balanç!, una entrada que en ser la primera vegada que feia balanç de la meva vida en un post va ser un repàs a la meva vida fins als 32 anys.

En el post d'avui, només repassaré el darrer any, la resta es segueix mantenint igual, perquè no pot canviar perquè ja ha passat:

Aquest darrer anys ha estat un any dels millors dels darrers a diferents nivells:

A nivell professional, hem pogut acabar les feines més importants que ens havíem marcat com objectius a l'inici de la legislatura, tenim una Llei de Polítiques de Joventut aprovada pel Parlament de Catalunya. La primera llei de Polítiques de Joventut del País. I em presentat les bases del nou Pla Nacional de la Joventut de Catalunya 2010-2020. Us he confessar que haver pogut fer aquestes dues coses, dóna sentit a la frase que li vaig dir a l'Anna quan vaig decidir rebutjar un contracte en un laboratori farmacèutic per acceptar ser director primer de TUJUCA i després de l'Agència Catalana de la Joventut, la frase era més o menys " Si he estat anys des de l'associacionisme dient com voldria que fossin les polítiques de joventut del meu País, com puc, ara que m'ofereixen participar-hi dir que no". I l'Anna em va contestar, "fes-ho perque sino estaràs tota la vida dient-me que no ho has fet". Gràcies Anna pel consell i per entendre que per mi era important perquè ara tota la vida podré dir que vaig participar a l'equip que va redactar la primera Llei de Polítiques de Joventut i el PNJCAT dels propers 10 anys. Per tant estic molt satisfet políticament i també personalment.

Durant aquest any, a més d'aquests èxits i satisfaccions professionals, n'he tingut una altra, dins d'aquest àmbit, que és que els militants dels meu partit, van decidir recolzar la meva candidatura per ser l'alcaldable d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sabadell a les properes eleccions del mes de maig de l'any vinent.

Ja vaig fer un parell de posts al respecte, però vull remarcar que per mi és un orgull i un honor que els i les militants m'hagin confiat aquesta responsabilitat i que em deixaré tot el què tinc pel nostre projecte a Sabadell. Durant aquests darrers mesos des del mes de juliol, també us vull agrair a tots i totes les que us heu acostat a mi i m'heu dit que estàveu contents i que m'heu donat el vostre recolzament. és necessari i important saber que esteu amb mi i se que hi sereu en tot moment.

Una altra gran cosa que ha passat durant aquest any i que per mi és important és haver pogut participar en la consulta sobre la independència que el 30 de maig es va celebrar a Sabadell. Quan veus que hi ha gent com la que va estar treballant a la consulta te n'adones que has de donar el màxim de tu mateix i crec que els resultats que es van aconseguir, + de 20000 persones votant són tot un símptoma de que ens movem!!

Però la notícia de l'any, el qualificaria com l'esdeveniment de les nostres vides, de l'Anna i meva, i dels meus pares, sobres, cunyats, ha estat, el naixement d'en Pau, el nostre fill, ara ja té quatre mesos, però durant aquest darrer any, des de que ens vam enterar que estava al ventre de l'Anna, que va ser molt aviat, ha estat el centre de les nostres vides. 

No oblidaré mai, que el 10 de Juliol, dia de la manifestació multitudinària a Barcelona, per la independència de Catalunya, l'Anna estava bufant com una boja asseguda sobre un puf inflable davant de la tele i jo estava al darrera fent el què podia.

Tampoc oblidaré els primers plors que vaig sentir des de la sala de dilatació, perque no vaig poder estar al part per que va ser per cesàrea, o la primera vegada que vaig veure en Pau, amb un cap que semblava un apilota de rugbi i la veritat no gaire guapo,tot s'ha de dir.

Els 4 mesos del Pau els resumeixo en, és bo com el seu pare i guapo com la seva mare. Li agrada menjar i dorm molt bé. No ens queixem al contrari. Estem encantats, segurament és el millor fill que tenim, jo el seu millor pare i l'Anna per descompatat la seva millor mare.

Però en Pau no ha vingut sol. Bé pel què fa a nosaltres si, però la Marta i en Jordi, com si de vides paral·leles es tractés, es van quedar embarassats en les mateixes dates, i quatre dies abans que en Pau, el 7 de Juliol, va néixer en Jan. Això també crec que serà inoblidable. En Jordi i la Marta i Jo i l'Anna ens vam conèixer el mateix dia, ens vam casar el mateix any i ens vam quedar embarassats...No se si el mateix dia, perquè no era un llit rodó i jo no hi era, però més o menys, casualitats de la vida tu!!

I no parem de criatures, perque a més del nous càrrecs i responsabilitats d'alcaldable i pare, també m'han nomenat tiet (fins ara era tiet dels fills dels amics, de la Queta, l'Aleix, l'Oriol, la Martina, en Jan). De moment no exerceixo perquè no començo fins al març, però l'Huc i la Silvia ens van dir que estaven embarassats i l'Anna i Jo estem impacients per conèixer el nostre nebot que de moment es diu Fruski,com en Pau abans de dir-se Pau es deia Bu,

Durant l'any també hem tingut algunes pèrdues, el tiet de l'Anna, el Tiet Quico i la Iaia de l'Anna i besàvia del Pau, la Iaia Montserrat. Un record per ells doncs.

Com l'any passat pel final deixo la part més important de meva vida, l'Anna:

He pogut comprovar una cosa que ja sospitava. És la millor mare que podria tenir en pau!!! I el que és millor, a més a més segueix sent la millor esposa i amant!! Esta preciosa, crec que més que quan no era mare, no se això ho hauria de pensar més. Però deixeu-me que em refermi en el què vaig dir l'any passat però adaptant algunes coses a l'actualitat. 

"Anna ets la dona més dolça, meravellosa i bonica del món, una mica rampelluda, però dolça, ets tota tu bon cor i a més ets la millor companya, la millor amant i segur que serà, algun dia, la millor mare (tenia raó). A més de tot això ets intel·ligentíssima, femenina, guapíssima, presumida, honesta, amable, simpàtica i com tu dius el teu cabell és la joia de la corona. Vaja que per mi (i pel Pau) ets perfecte. 

"Anna, vull agrair-te tots aquests anys junts, més de la meitat de la nostra vida conscient, dir-te que ens queden molts anys per davant i molts projectes comuns que tirarem endavant i que compartirem, que riurem i plorarem, però que serem feliços com fins ara i per sempre. T'ESTIMO ANNA"

Per acabar dir-vos que tot que l'Eli, la meva veina, aquest any no m'ha dit que m'ha sentit, segueixo cridant per casa que SÓC FELIÇ!! i espero que per molts anys ho siguem tots i totes.

Un petó.




PD: Diumenge dia 28N també passarà alguna cosa important, entrarà al balanç de l'any que ve, al "Avui faig 34" però el què us puc dir és que diumenge cal que la Gent Valenta D'ERC tinguem un resultat que ens permeti condicionar i influir en la política catalana per continuar avançant cap a un estat  propi!!

El dia de la presentació com a candidat

Bé, el dimecres ja vam fer la meva presentació pública. Vull començar agraint a tots i totes la vostra ssistència o el vostre suport virtual o telefònic.

Una presentació que segons jo, opinió subjectiva i poc vàlida, i segons tots i totes les assistents va anar molt i molt bé.

Vam començar la tarda amb una visita ala UES amb Joan Puigcercós, va ser interessant dialogar al voltant dels nous reptes i oportunitats que es presenten a les entitats excursionistes avui en dia, ja no és trobem-nos uns quants i preparem una sortida sino que fruit de la major accessibilitat al material i a les rutes, fa que les entitats excursionistes, i la UES, no és una excepció es replantegin la seva funció i la orientin, crec que encertadament, cap a la formació de tota aquesta gent que abans podia associar-se per tal de poder accedir a material i rutes i que ara el que busca és orientació i capacitació més enllà d'alò material.

No vull obviar la resta de feina i de seccions que tenen a l'entitat, seccions culturals, com la d'història, amb una biblioteca que estan indexant digitalment, la de natura. Les seccions esportives i les socials, on permeteu-me destacar un clàssic, amb 15 anys d'història, l'esplai la Ganyota. 

En resum, una entitat, fruit de la suma, amb gran importància a la ciutat i que, tal i com ells reivindiquen, va més enllà d'una associació esportiva, són gent compromesa amb la ciutat en tots els seus aspectes, esportiu, cultural, familiar, juvenil, gent gran, natural....

Després de la visita vam anar cap al Casal Pere Quart. Vam arribar puntualíssims, no us negaré que en aquell moment et passa pel cap tot allò que no voldries que et passés.

A les 19.40 ateníem els mitjans de comunicació a peu dret davant de l'entrada de l'auditori. Era el moment de començar, la sala estava plena, cares conegudes i moltes que no ho eren.

L'Eva Arasa, companya del partit i amiga va fer la presentació de l'acte, boniques paraules, compartides cap a la feina d'en Magí a l'Ajuntament durant aquests 3 anys i escaig.

Projecció del video Gent Valenta que us adjunto a continuació i que reflecteix qui som, com som i què pensem, gent valenta, honesta. Gent Normal.

Després d'unes paraules sentides, de l'Eva, sobre el candidat i la persona Juli Fernàndez, va ser el meu torn.

Vaig voler presentar-me a mi mateix, tal com sóc, proper i sense falses distàncies entre l'auditori i jo. Vaig repassar els meus origens de pare manxec i avis materns murcians. Com m'han ensenyat a valorar allò que tinc, qui soc en tots els àmbits. Com veig la política i per fer què.

Vaig proposar el model de ciutat que veiem des d'ERC i vaig acabar amb un compromís personal i del partit. ESCOLTAR, PROXIMITAT, HONESTEDAT, TRANSPARÈNCIA I VALENTIA.

En Joan Puigcercós, després del video Tornarem a Vèncer, va deixar clar que sense ERC no hi haurà canvi a Sabadell i que som els únics independentistes que podem ser a l'ajuntament, i que ens cal el màxim de força per poder decidir.

Després de l'acte abraçades, somriures de complicitat. Aprofitar per parlar amb representant d'entitats assistents que em felicitaven i em desitjaven el millor.

Però vull destacar una conversa amb un senyor de seixanta anys, que va venir cap a mi i em va dir "És el primer cop que vaig a un míting polític i m'has convençut. He viscut 20 anys a Espanya, 10 a Castellà Lleó i 10 a Madrid, era federalista i he vist que això és impossible! Sempre he votat al PSC i ara veig que aquesta via no va enlloc, m'he tornat independentista i us votaré!!"

Són paraules però eren sinceres, només calia veure-li la cara amb què les deia. Treballem per això per que la gent entengui que el nostre model d'estat. D'Estat Català. D'Estat Català del Benestar. 

És el més convenient per als i les ciutadanes de Sabadell, i de Catalunya.

Deixeu-me acabar amb una cita que vaig utilitzar a la meva presentació i que m'encanta, és d'Albert Einstein i diu "La força sense amor, és energia utilitzada en va". Jo posaré totes les meves forces i tot el meu amor en el projecte que encapçalo, el d'ERC a Sabadell.

"Ladran luego cabalgamos"

aHIR LA VOZ DE BARCELONA, PUBLICAVA AQUESTA NOTÍCIA:

El meu comentari només serà un: "ple de mentides i utilització política".

CATALUÑA

La Generalidad veta el castellano en un premio para tesis universitarias

La gratificación es otorgada por una agencia perteneciente a la Secretaría de Juventud, la misma que prohibió a los niños de los albergues juveniles ver el partido de la final del Mundial de fútbol entre España y Holanda.

Redacción

Jueves, 30 de septiembre de 2010 | 09:13

Compartir

Comentarios (27)

La Agencia Catalana de la Juventud ha convocado la tercera edición del Premio Juventud, que tiene por objeto premiar con 4.000 euros un ‘trabajo o estudio dentro del ámbito de las ciencias sociales y humanidades que analice temas sobre la realidad juvenil actual de Cataluña, preferentemente sobre jóvenes de 16 a 29 años’.

Como ha sido norma en las dos convocatorias anteriores, ‘los trabajos tienen que ser originales, inéditos, en catalán y no premiados en otros concursos’, es decir, no pueden presentarse redactados en español, a pesar de ser una de las lenguas oficiales en Cataluña y de que, según la reciente sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto, la administración pública no puede establecer la ‘preferencia’ de una de ellas sobre la otra.

De esta forma, se continúa discriminando a los catalanes que quieren utilizar el castellano en sus relaciones con la Generalidad, algo que ocurre frecuentemente, entre otros, en el ámbito de las becas o ayudas a los estudiantes e investigadores.

Discriminación habitual

Así, las Becas Canigó, otorgadas por la administración autonómica para realizar prácticas en instituciones u organismos internacionales en el extranjero, exigen acreditar previamente el nivel C de catalán, el segundo de mayor dificultad según los baremos oficiales.

El mismo criterio se utiliza para las becas de la Consejería de Innovación, Universidades y Empresa, dirigida por Josep Huguet, que solo permiten optar a ellas a los  jóvenes licenciados o estudiantes de últimos cursos universitarios que acrediten nivel C de catalán.

Eugeni Villalbí, secretario de Juventud de la Generalidad, y Julià Fernàndez, director general de la Agencia Catalana de la Juventud (foto: gencat.cat).

El polémico Villalbí

Cabe recordar que la Agencia Catalana de la Juventud depende de la Secretaría de Juventud de la Generalidad, dirigida por Eugeni Villalbí Godes, que es el departamento que gestiona la red pública catalana de albergues juveniles y que prohibió que los niños pudiesen ver este verano el partido de la final del Mundial de fútbol entre España y Holanda.

Villalbí, que fue presidente del Consejo Nacional de las JERC (las juventudes de ERC) entre 2003 y 2005, es el mismo que concedió a su antigua formación más de la mitad del total de subvenciones repartidas por su departamento en 2008. Año en el que, por ejemplo, las ramas juveniles de PP y Ciudadanos no recibieron ni un solo euro de ayuda de la Secretaría de Juventud.

En 2009, Villalbí volvió a primar a otra entidad independentista con las subvenciones. En esta ocasión los afortunados fueron Espai Jove, perteneciente al sindicato Intersindical-CSC, al que, casualmente, Villalbí había estado afiliado antes de acceder a la administración pública, donde no tuvo reparo alguno en alquilar ‘cuatro vehículos de transporte interurbano’ por algo más de 180.000 euros.

‘Una sociedad más justa y más libre’

Julià Fernàndez Olivares, director General de la Agencia Catalana de la Juventud yfirmante del decreto de la convocatoria del Premio Juventud, señala en la web del departamento que, entre sus objetivos, está el de ‘acercar las políticas de juventud a los jóvenes de toda Cataluña, [...] adaptándolas a las propias realidades locales’ y ‘ayudar a construir una sociedad más justa y más libre’.

LA VOZ DE BARCELONA ha intentado ponerse en contacto con Fernàndez Olivares, que también es candidato de ERC a la alcaldía de Sabadell, pero este ha declinadohacer cualquier tipo de declaración.

Temas: discriminación lingüística, ERC, Eugeni Villalbí, Julià Fernàndez Olivares

Gent honesta a la política

La política passa per hores de poc prestigi i de menys confiança. La causa de tot plegat és complexa, vivim en una societat que el sociòleg Zigmund Baumann defineix com a líquida. Una societat que s'allunya de la solidesa i del treball comú i en benefici de la comunitat i que tendeix cap a l'individu i cap al benefici propi i individual.

Aquest desprestigi de la política, ve en bona part també provocat per l'actuació d'algunes persones que s'hi dediquen i que produeixen encara més desafecció, allò que vulgarment anomenem posar la ma a la caixa, ja sigui per benefici propi o per benefici del partit.

Aquestes actuacions, paradoxalment, acaben provocant que la part de la societat que es desmobilitza sigui la més vulnerable i la que no té cap altra via de participar en la presa de decisions que la política. 

Els ciutadans i ciutadanes que pitjor ho estan passant són els que s'allunyen més, els poderosos econòmicament no ho fan pas, ja els hi convé poder tenir representants públics que s'avinguin a aquest joc.

Des d'ERC no ens conformem només amb la lamentació, volem combatre aquestes pràctiques, denunciar-les i explicar-les.

Sempre he entès que dedicar-se a la política és dedicar uns anys de la teva vida a la societat, en el meu cas  treballant per l'alliberament nacional i el progrés social ja sigui des de la militància política o bé des de càrrecs de responsabilitat.

Durant aquests quatre anys a l'administració una de les premisses que no he oblidat mai és que el pressupost públic és de tots i totes les ciutadanes i que cal ser encara més curós amb ell que amb els teus propis recursos. Recordo una reunió a començament de la legislatura on un empresari em va dir "però els diners que tu gestiones no són teus" dient-me que jo no arriscava el meu capital, cosa que és cert, i la meva resposta va ser "per això mateix, com que no són meus he de ser encara més responsable que si ho fossin".

Això és el què ens cal per recuperar la credibilitat a la política, gent honesta, i ja sigui ara o bé en el futur a l'Ajuntament de Sabadell seguiré actuant de la mateixa manera, de manera honesta i transparent.

Nous Reptes per Sabadell: INDEPENDÈNCIA, UTILITAT I CANVI

Aquesta setmana ha estat una setmana molt especial. El dia 10-J una manifestació històrica que significa el tancament d'una etapa autonomista i l'inici de la transició cap a la independència. Aquest va ser el clam de dissabte INDEPENDÈNCIA!

Jo em vaig perdre aquest moment històric perquè estava de part, va néixer el nostre fill Pau.

A més a més ahir vaig ser proclamat candidat d'ERC a l'alcaldia de Sabadell a les eleccions municipals que tindran lloc l'any vinent al mes de maig.

És un repte que m'il·lusiona. També és un honor i un orgull i alhora una responsabilitat. He rebut un suport molt ampli, gairebé unànim, he rebut moltes mostres de suport entre els i les militants del partit i des d'ahir al vespre també d'altres persones que m'estimen, em coneixen o simplement saben qui sóc.

Ara, però, la feina continua i cada vegada més intensament.

Jo encapçalo el projecte independentista a Sabadell, en seré la cara visible però el treball no serà en solitari, els i les militants d'ERC treballarem fort per fer arribar a la ciutadania el nostre projecte. Un projecte que no volem construir sols, volem construir la nostra proposta a partir del treball amb les entitats, coneixent i escoltant les inquietuds de la societat civil.

Un projecte no electoral simplement sinó un projecte de llarga durada. Aquest és un dels problemes de la nostra ciutat, no hi ha un projecte de ciutat un horitzó de ciutat 2020.

S'han fet coses, en els darrers anys, hi ha hagut una inversió del Govern de la Generalitat com mai hi havia hagut, s'han aixecat carrers i iniciat projectes i equipaments, però des del meu punt de vista no de manera planificada sino fruit de la situació de cada moment.

A la ciutat, a més hi ha una fatiga, un cansament amb l'equip de Govern. L'etapa del Govern Bustos ha acabat i en la nova etapa que s'obra hi tenim molt a dir.

L'independentisme d'esquerres que representem serà decisiu a l'ajuntament de Sabadell, i des d'ell treballarem per fer avançar el País cap a la independència, per construir una ciutat més propera amb els seus ciutadans i ciutadanes, per avançar cap a la governance democràtica, on la política s'escriu en majúscules, és a dir, en la presa de decisions hi és el Govern evidentment però no sol, també hi és la societat civil organitzada i en els grans temes de ciutat cal que puguem consultar a la ciutadania.

En aquests moments durs i complicats econòmicament i política, treballarem des de la proximitat per que la gent recuperi la confiança en la política i ens vegi útils. La política és l'única eina que tenim les classes populars: els professional liberals, els autònoms, els assalariats, els comerciants, els aturats, els pensionistes, els estudiants, per influir en la presa de decisions i per treballarem per què ens facin confiança i vegin en ERC l'eina útil per avançar  i per solucionar els seus problemes i inquietuds, que confiÍn en nosaltres. Són doncs tres grans punts:

• INDEPENDÈNCIA
• UTILITAT 
• CANVI

Em comprometo a treballar amb el màxim d'esforç i a posar totes les meves forces en aquesta nova etapa que encarem. He après molt d'en Josep Maria Civis, la Carme Forcadell i en Magí Rovira, els tres regidors d'ERC fins a dia d'avui i tinc la gran sort de que puc comptar am el seu coneixement i experiència.

Us demano a tots i totes les que volgueu que em traslladeu les vostres inquietuds i si em voleu donar un cop de mà serà benvingut.

Vull agrair-vos la confiança i el suport altra vegada, permeteu-me que a l'Anna, la meva dona li agraeixi explícitament, estem en un moment en què la nostra vida ha canviat amb l'arribada d'en Pau,  i ella m'ha recolzat en tot moment

El CAT i la E: Em volia detenir o acollonir?

el "delito".

Aquest matí a les 11.45, estava parat al semàfor del carrer Rocafort amb Carrer de Tamarit de Barcelona. Mentre estava aturat, un cotxe patrulla del Cuerpo Nacional de Policia, se m'ha posat al costat dret del cotxe. L'agent que conduia, m'ha fet una senyal per què baixés la finestreta del meu acompanyant i tot aixecant-se les ulleres de sol m'ha dit- Sabe que esta usted cometiendo un delito?-, li he respòs sorprès que no, i aleshores ha continuat -las matrículas españolas llevan una E y el símbolo de la Unión Europea, y usted lleva encima un CAT-. Al adonar-me'n del "delito" al què es referia li he dit que si que sabia, que portava el CAT. Ell ha continuat i m'ha dit que -És un delito porque esta falsificando un documento público, igual que si falsificara su DNI o cualquier otro documento oficial-.

Davant d'això, li he respost que li agraia la seva informació, ell m'ha contestat -En que me esta hablando? En castellano o en catalán? la meva resposta tranquila ha estat -ja ho veus-. A partir d'aquí m'ha dit que no m'entenia i que li parlés en castellà, jo no he canviat de llengua, tinc el meu dret i ell la seva obligació.

Els cotxes de davant feia estona que havien arrencat, i els de darrera començaven a pitar, tot això ha estat una conversa de cotxe a cotxe a través de la finestreta del meu acompanyant.

Semblava que ja tiràvem i que després "d'informar-me" i de deixar anar el tema de la llengua ja havia fet el seu servei contra el "delito" del dia, però m'ha tornat a fer un gest per la finestreta i m'ha tornat a dir- Esta cometiendo un delito y haga como mucha gente y pongase el CAT al lado de la matricula-. 

Li he tornat a agrair el seu consell i que fes el què cregués que havia de fer, jo tenia feina i arribava tard. 

Ell m'ha respost- No estoy hablando de multarle, y fent el gest de picar canell contra canell, ha continuat, estoy hablando de detenerle-.

Davant d'això li he dit que fes el què cregués que havia de fer i ell ha tornat a dir -le repito que esta cometiendo un delito y que la próxima vez que lo veamos lo vamos a detener-.

Aquí ha acabat, he pujat la finestreta del cotxe, i he seguit cap a la meva destinació on m'esperaven i on  ara ja arribava tard.

Crec que la seva interpretació del "delito", és totalment ideològica i no gens fonamentada, per dir-ho d'aguna manera, la documentació del meu vehicle diu que la meva patricula és XXXX-ABC i enlloc diu que sigui E-XXXX-ABC.

La cosa era clara, la seva voluntat era simplement espantar, amb el fantasma de detenir-me i aconseguir el seu objectiu últim que era que aquell CAT deixés d'estar allà i que tornés a sortir la E. 

Porto el CAT al cotxe des de l'any 2000, he tingut una denúncia de la Policia Municipal de Granollers amb l'argument de que la meva matrícula no era visible.

He anat tres vegades en cotxe de Catalunya a Croàcia, passant per 4 fronteres, on he viscut anècdotes de tota mena, on un carabinieri m'ha dit-"avanti Republica independiente di Catalunya"-.Un policia croat em va dir al 2006 " Ah! si! això és perque ara ja sou independents com Montenegro", referint-se a les informacions que els havia arribat sobre el nou Estatut.

Ho sento senyor agent, no ha aconseguit el què pretenia, i d'aquesta manera tan sols aconsegueixen que em refermi en la meva convicció  ideològica de que ens cal fer aquests gestos de sobirania en el dia a dia, per tal d'arribar a tenir un Estat Propi.

Perquè no només són xapes!

Ja feia dies que tenia ganes de dir-ho: Serem Pares!!!

Bé, llegint el títol crec que ja haureu entès de què va el primer post de l'any 2010.

Doncs si! l'Anna esta embarassada de 13 setmanes i mitja, això vol dir uns tres mesos, però en l'apassionant món de l'embaràs es parla en setmanes, encara no he entès ben bé per què, però comptar en setmanes fa que, com deia ahir l'Anna, el temps et sembli que passa més ràpid ja que les fites són curtes.

Us he de dir que, no sé si tots el futurs pares i marits estan com Jo, però en el meu cas no puc ser més feliç, ni  estar més content,  i no puc tenir una dona més meravellosa.

L'Anna està preciosa, sempre ho ha estat, però d'embarassada també, i potser més i tot.

Durant aquests dies passen unes coses molt curioses, els canvis de gustos de l'Anna a l'hora de menjar, els marejos, les nàusees, un vòmit, el dia de Nadal. Però també les millors sensacions: l'amor incrementat per 100 per l'Anna, i el fenòmen al·lucinant de veure créixer la panxa de la teva dona i pensar que a dins hi ha una  coseta que l'hem fet els dos. Ah! i que per primera vegada aquest creixement panxil, no suposa que s'hagi de posar a règim!!

Els i les que em coneixeu segurament havíeu intuit ja alguna cosa, o bé ja ho sabíeu per mi, per l'Anna, o per la meva mare, que s'ha encarregat de que a les Carmelites no quedi ningú sense saber-ho.

En el món de l'embaràs també hi ha una prudència a l'hora de dir-ho, que en part entenc i en part no, suposo que és degut a la por a perdre una cosa tant estimada però poder-ho dir és de les millors coses que et poden passar.

I entrant en la família, us podeu imaginar els meus pares i l'Enric i la Maite i l'Huc i la Sílvia com estan!! Desitjant ser avis i tiets per primera vegada, d'una criatura que encara no sabem si és nen o nena, tot i que jo si que ho sé ja que és la única cosa que depèn de mi, però no ho deixaré per escrit no fos cas que m'equivoqui i sempre m'ho pogueu recordar.

Doncs res, això, que cap al juliol, la Sílvia serà tieta, l'Huc tiet, l'Enric i la Maite i el Julián i la Xari avis, la Carme i la Montserrat besàvies.

L'Anna serà a més de la millor amant i dona, la mare més guapa i meravellosa del món, i Jo seré PARE!!

PD: L'olla i la campana van funcionar!!! Ja us ho deia Jo. Esperem que també funcioni pel partit!!!

BCN-NYC Directe, i en Català! (Avui a més a més complicat)

                       Pantalla del Prat a les 10.34. Ja veieu que anàvem tard.

Avui 29 de desembre, no era el millor dia per volar als Estats Units si volies un vol ràpid i còmode. I encara menys si la companyia escollida era Delta Airlines, ja que després de l'intent frustrat d'atemptat el passat diumenge a Detroit i l'aterratge d'emergència d'un altre aparell dilluns per també una sospita d'atemptat, avui era d'esperar que seria llarg.

Doncs si, ha sigut llarg. Hem sortit 1 hora i 25 minuts més tard del previst. Tots i cada un dels passatgers i passatgeres hem estat escorcollats i el nostre equipatge de mà registrat a la porta d'embarcament. M'ha recordat el viatge, aquell cop per feina a Tel-A-Viv, i encara més quan al finger del costat s'ha acoblat un avió de ElAl.

Quatre Guàrdies civils i seguretat privada feien l'escorcoll, res a dir, en tot moment informats pel personal de la companyia, i a més a més en català.

I aquí volia anar a parar! Delta airlines, "the largest airline in the world" diuen ells, utilitza el català com a llengua d'ús per comunicar-se amb els seus passatgers, també l'anglès i l'espanyol, i té vol directe a Nova York des de Barcelona. Sembla mentida, doncs no. Volia fer un reconeixement a la companyia i a més compartir una sensació positiva en l'ús de la llengua catalana en vols intercontinentals. Com a anècdota final, dir-vos que després d'un aterratge mogudet pel vent que bufava!! El comandant ens ha fet el típic speach i ha acabat amb un Happy New Year i Bones Festes!!!

Ha fet bé la seva feina el comandant!!!

Salut i Bon any!! 

PD: A NYC estem a -9ºC i de sensació diuen que -20ºC estem gelats!!!

us deixo una foto

l'SKYLINE des del Top of the Rock

Bones Festes!! Escudella i Carn d'Olla.

Escudella i Carn d'olla d'aprop

Aquesta recepta ha passat, que jo sàpiga, de la meva àvia a la meva mare i de la meva mare a mi. Me la va passar escrita en un paper sota el títol, "escudella de la iaia Xari".

Jo volia continuar la tradició i que no es perdés aquest coneixement oral i popular, per tant, des de fa quatre anys, la meva mare fa l'escudella el dia de Nadal a casa, i jo faig l'escudella el dia de Sant Esteve a casa els meus cunyats, que ve seguida d'uns canelons deliciosos de la meva cunyada. Som estranys però ens encanta l'escudella.
Us deixo aquí la recepta i feu-ne tot l'ús i difusió que volgueu. Conservem el coneixement dels àpats nadalencs.

Ingredients per 4 persones

5 l d’aigua

½ gallina

½ pollastre

400 gr de cansalada

2 galtes de vedella

1 botifarra negra bona

1 botifarra blanca també bona

2 peus de porc

4 ossos de pernil blancs
4 pastanagues

1 branca d’api

2 porros

1 nap gros

3 patates grossetes

200 gr de cigrons

120 gr de galets

Per la pilota

250g de carn picada de porc

250g de carn picada de vedalla

2 dents d’all

julivert

100 ml de llet

80 gr de molla de pa

2 ous
sal

pebre negre
Ratafia (si us atreviu!)

Per passar l'estona de cocció. (Que és molta eh!!)

Unes ampolles de bon vi Priorat, Empordà, Montsant, Terra Alta, Costers del Segre, Conca de Barberà...

Bona companyia, l'Anna i els cunyats (en el vostre cas vosaltres direu).

Com fer-la

Agafem una olla gran,  i hi posem l'aigua freda, i hi afegim  la cansalada, les galtes de vedella, els peus de porc i els ossos de pernil, jo a més l'any que tinc un pernil bo a casa per nadal, hi tiro algun trosset petit d'aquells que queden quan el talles que són molt greix i poca xixa, comencem a bullir. Veureu que es va formant espuma i l'aneu retirant a mida que es vagi formant. Jo això ho deixo bullir una horeta i després d'aquesta hora hi afegeixo les verdures i deixo bullir una horeta i mitja més, deprés afegeixo  la gallina, el pollastre i les botifarres i la pilota ( més avall us explico com fer-la ), i mitja hora més bullint. Quan hagi passat un quart d'hora afegiu els cigrons, jo ja els compro cuits, i els deixeu un quart d'hora. En total 3 hores bullint. Seguiu treient l'espuma tota l'estona.

A poc a poc retireu la patata, la pastanaga, el pollastre i les botifarres, per que no es trenquin quan coleu el caldo.
Coleu el caldo i aparteu la carn, els cigrons i les verdures, i ho emplateu amb la resta de carn d'olla que heu tret abans.

Paral·lelament a tot això, entre copeta i copeta de vi, podeu anar fent la pilota. Jo en faig moltes de petites però hi ha gent que en prefereix una de grossa. agafeu  les dues carns picades, les barregeu, hi afegiu l'all, el julivert, el pebre i la sal, la seguiu treballant i barregeu aquesta carn amb el pa que haureu remullat amb la llet, jo l'any passat també el vaig remullar amb ratafia i estaven boníssimes, després afegiu els ous, ho acabeu de barrejar tot bé i sobre una safata amb farina aneu fent les pilotes i les tireu a l'olla amb el pollastre i les butis.

10 minuts abans de servir la sopa poseu els galets i després de 5-7 minuts ja estarà llesta per servir.
Llestos, ja em direu què tal!!!
Gràcies a la mare per ensenyar-me a fer-la.

Consells:
No tingueu pressa, necessita el seu temps de bullició.
Si podeu salar la carn el dia abans amb sal gruixuda millor, quedarà més amorosa.
Poseu-vos-hi cap a les 10 del matí si voleu dinar cap a les 2 o quarts de tres, entre que us hi poseu i no començareu a les 11. L'any passat vaig començar més tard i vam dinar a quarts de quatre.
Que el vi sigui bo i d'una D.O dels Països Catalans!!

Salut! Bones festes!!! Bona Escudella!!!

Una altra tradició que cal mantenir

Ja van 32....Avui faig balanç

Feia dies que no penjava cap post. El primer dia al post Benvinguts i benvingudes, vaig dir que principalment parlaria de política però no només. Avui serà el primer post sense un contingut exclusivament polític o ideològic, tot i que no descarto que se m'escapi alguna cosa.

Com cada any el dia 19 de novembre faig anys, avui 32!!! La gent normal, fa balanç als anys acabats en 0, jo com que als 30 no tenia post doncs ho faré als 32 per compartir les meves reflexions amb tots vosaltres.

Com a persona racional, que em considero, intentaré estructurar el balanç en ambits, som-hi:

Estudis i món professional

No em queixo. A l'escola i l'institut, treia notes més o menys bones i sense esforçar-me en excés, per no dir que era un gandulet de collons!!

A més a l'escola i l'institut jugava a bàsquet i no ho feia malament, alhora i fins als 21 entrenava equips de nens i nenes. Un record a les meves nenes i a la gent del bàsquet de les carmelites.

La primera vocació professional que recordo era ser drapaire, i els meus pares quan em sentien es posaven les mans al cap, també se les van posar quan vaig dir que m'agradaria dedicar uns anys a la política!! ;·)

Després d'aquesta vocació en va venir una que va durar molts anys, que era la de dentista, però amb aquesta finura i les manetes que tinc vaig decidir que feia un canvi i que em dedicava a la Farmàcia.

Estic content de la decisió, vaig conèixer el meu padrí de casament i vaig anar a una facultat on el 85% d'alumnes eren noies!!

Durant els estudis vaig fer una mica de tot per poder pagar-los i tenir alguna pela a la butxaca. Vaig fer classes de repàs, com gairebé tothom. Però després vaig començar a treballar en altres coses menys habituals: fent el manteniment d'uns grans magatzems a Sabadell, quan a casa no em deixaven tocar ni un martell!! Fent de forner i repartint el pa, un home calorós com jo feia el pa al mes de juliol i agost a les 3 de la tarda!! i després la primera qualificada , allò que es diu col·loquialment "treballa de lo seu" vaig anar a treballar a la Farmàcia Frigola de Calella de Palafrugell tot un estiu, tot per poder estar a prop de l'Anna, que ara és la meva dona. Em vaig instalar a casa l'Ingrid a Platja d'Aro (gràcies família Mateu per tot).

Va ser un estiu de molt treballar i molt estar amb l'Anna, per tant de poc dormir.

D'aquí a acabar la carrera, un any. l'últim mig any vaig estar com a casa fent les pràctiques a la Farmàcia Blanchart, i a més dels Miquels, la Txell i l'Assumpta, vaig fer una nova amiga, la Maja una farmacèutica croata. 

I després començar a treballar de lo meu, primer a un petit laboratori fent documentació, d'allà a la Farmàcia Relat de Badalona. On vaig aprendre moltíssim de la professió i de la vida i vaig trobar una segona família, la Tere, el Jaume, el Jordi, la Ru. Però ja us en parlaré un altre dia.

D'allà vaig passar per altres farmàcies i laboratoris i des de l'any 2004 ho compaginava com podia amb ser membre del secretariat del CNJC , passant un Festival Mundial de la Joventut on vaig conèixer a l'Eugeni, tot i que tots dos militàvem a les JERC el Vallès no es fa gaire amb Barcelona. És broma. L'any 2004 vaig fer el millor que he fet a la vida: CASAR-ME AMB L'ANNA.(el 12 de juny de 2004 al Far de Sant Sebastià, el millor dia de la meva vida!!).

Tornant al món professional a finals del 2006 l'Eugeni em truca i em proposa ser el Director de TUJUCA i crear la nova Agència Catalana de la Joventut. Jo estava a cavall amb un altre projecte engrescador a la indústria farmacèutica, però com diuen "la cabra tira al monte" i després de que desplegués totes les armes de seducció possibles li vaig dir que sí.

Estic content de la decisió i fa tres anys que m'hi dedico, però no només estic content per la part professional sino també per la personal, he conegut persones que valen molt la pena i he viscut situacions que m'han format professionalment i personal, i a més he intentat aportar el meu punt de vista, i tinc l'orgull i el plaer de treballar pel meu país des del seu Govern.

Família i Amics

Sóc un home amb sort, els meus pares són persones honestes, treballadores i humils que han lluitat perque el seu fill fos un home de profit. I no els he sortit malament del tot! Això ho diuen ells eh!! Els agraeixo esforços en moments difícils que hem passat perquè a mi no m'afectés la situació o m'afectés el mínim. I també els agraeixo els valors que m'han transmès de respecte, justícia i democràcia. La meva mare, una dona forta i decidida i el meu pare un home sensible i tot cor m'han fet com sóc, i n'estic orgullós.

Abans us parlava d'una segona família i cal ser agraït, El Jordi, el meu padrí i la Tere, el Jaume i la Ru són la meva altra família. Amb ells he passat bons i mals moments, m'han ajudat i els he ajudat i crec que els anys que hem compartit han fet que tinguem més que una amistat, tot i que ens veiem menys del que voldríem.

He de parlar de l'Enric, el meu sogre, un exemple a seguir per mi si algun dia tinc fills, i també en el vessant professional, una persona que m'estimo i que sempre que ha calgut estava allà.

I els meus cunyats, l'Huc i la Sílvia. La Sílvia és germana de l'Anna, però de tant en tant me'ls deixa i és com si també fossin els meus germans.

I els amics, necessitaria no sé quants posts per recordar-ho tot però un record especial ara que fem balanç pel Jordi i la Marta, el Jaume i la Txell, el Marc i la Silvia, els Xavis, l'Ivan, El Riki, l'Albert, l'Ingrid, la Txell, la Núria, el David, la Cris, la Sandra, el Raül, El Rossell, el Turet, l'Ari, la Marta B., El Civis, persones amb qui he passat moltes hores, la majoria bones i alguna de dolenta i que han estat allà i que encara hi són si els necessito, de qui he après molt i en seguiré aprenent. Ara no em posaré a recordar moments perque no acabaria però faré algun post de memòries.

La meva vida, la meva dona, l'ANNA

Es mereix això i més. Pels que no sapigueu la nostra història, l'Anna i jo som parella des que durant una festa major de Sabadell va néixer l'amor, concretament des del 7 de setembre de 1994, fa només 15 anys i escaix. Per tant en un post de balanç vital, podeu comprendre que ella es mereix un punt sencer, i fins i tot un post a banda, però he pensat que no podia ser que no hi fos en el de balanç i que si calia ja faria una ampliació.

L'Anna és el millor que m'ha passat a la vida, i tinc molta sort perquè gairebé tota la vida que recordo i que tinc consciència és amb ella al costat, per tant és agradable mirar enrere i recordar.

Amb ella he après a fer petons, a estimar, i a escoltar. Abans us deia que sóc com sóc gràcies als meus pares, però jo crec sincerament que s'ho reparteixen al 50% amb l'Anna, ella m'ha fet l'home que sóc, em va conèixer que era un nen i hem viscut junts sobretot bons moments, algun dolent, però sobretot bons. Hem compartit la fase de descoberta de noves sensacions, hem experimentat l'un amb l'altre, hem compartit la fase de començar a viure per tu mateix, hem fet les nostres bogeries i també les nostres petites maleses. També en els moments durs hem estat l'un al costat de l'altre i hem tirat endavant.

L'Anna, pels que no la coneguin, és la dona més dolça, meravellosa i bonica del món, una mica rampelluda, però dolça, és tota ella bon cor i a més és la millor companya, la millor amant i segur que serà, algun dia, la millor mare. A més de tot això és intel·ligentíssima, femenina, guapíssima, presumida, honesta, amable, simpàtica i ella diria que té un cabell que és la joia de la corona. Vaja que per mi és perfecte.

Anna, vull agrair-te tots aquests anys junts, més de la meitat de la nostra vida conscient, dir-te que ens queden molts anys per davant i molts projectes comuns que tirarem endavant i que compartirem, que riurem i plorarem, però que serem feliços com fins ara i per sempre. T'ESTIMO ANNA.

Res doncs, podeu treure'n les conclusions que vulgueu del balanç, però si jo he de posar una nota a la meva vida li poso un progressa adequadament, tot i que a la meva època li hauria posat un excel·lent. I com l'altre dia em va dir l'Eli, la meva veïna, "t'he sentit que al teu menjador cridaves SÓC FELIÇ". Doncs això SÓC FELIÇ, als 32 anys i espero que per molts anys més ho poguem ser tots i totes.

Un petó!