"Ladran luego cabalgamos"

aHIR LA VOZ DE BARCELONA, PUBLICAVA AQUESTA NOTÍCIA:

El meu comentari només serà un: "ple de mentides i utilització política".

CATALUÑA

La Generalidad veta el castellano en un premio para tesis universitarias

La gratificación es otorgada por una agencia perteneciente a la Secretaría de Juventud, la misma que prohibió a los niños de los albergues juveniles ver el partido de la final del Mundial de fútbol entre España y Holanda.

Redacción

Jueves, 30 de septiembre de 2010 | 09:13

Compartir

Comentarios (27)

La Agencia Catalana de la Juventud ha convocado la tercera edición del Premio Juventud, que tiene por objeto premiar con 4.000 euros un ‘trabajo o estudio dentro del ámbito de las ciencias sociales y humanidades que analice temas sobre la realidad juvenil actual de Cataluña, preferentemente sobre jóvenes de 16 a 29 años’.

Como ha sido norma en las dos convocatorias anteriores, ‘los trabajos tienen que ser originales, inéditos, en catalán y no premiados en otros concursos’, es decir, no pueden presentarse redactados en español, a pesar de ser una de las lenguas oficiales en Cataluña y de que, según la reciente sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto, la administración pública no puede establecer la ‘preferencia’ de una de ellas sobre la otra.

De esta forma, se continúa discriminando a los catalanes que quieren utilizar el castellano en sus relaciones con la Generalidad, algo que ocurre frecuentemente, entre otros, en el ámbito de las becas o ayudas a los estudiantes e investigadores.

Discriminación habitual

Así, las Becas Canigó, otorgadas por la administración autonómica para realizar prácticas en instituciones u organismos internacionales en el extranjero, exigen acreditar previamente el nivel C de catalán, el segundo de mayor dificultad según los baremos oficiales.

El mismo criterio se utiliza para las becas de la Consejería de Innovación, Universidades y Empresa, dirigida por Josep Huguet, que solo permiten optar a ellas a los  jóvenes licenciados o estudiantes de últimos cursos universitarios que acrediten nivel C de catalán.

Eugeni Villalbí, secretario de Juventud de la Generalidad, y Julià Fernàndez, director general de la Agencia Catalana de la Juventud (foto: gencat.cat).

El polémico Villalbí

Cabe recordar que la Agencia Catalana de la Juventud depende de la Secretaría de Juventud de la Generalidad, dirigida por Eugeni Villalbí Godes, que es el departamento que gestiona la red pública catalana de albergues juveniles y que prohibió que los niños pudiesen ver este verano el partido de la final del Mundial de fútbol entre España y Holanda.

Villalbí, que fue presidente del Consejo Nacional de las JERC (las juventudes de ERC) entre 2003 y 2005, es el mismo que concedió a su antigua formación más de la mitad del total de subvenciones repartidas por su departamento en 2008. Año en el que, por ejemplo, las ramas juveniles de PP y Ciudadanos no recibieron ni un solo euro de ayuda de la Secretaría de Juventud.

En 2009, Villalbí volvió a primar a otra entidad independentista con las subvenciones. En esta ocasión los afortunados fueron Espai Jove, perteneciente al sindicato Intersindical-CSC, al que, casualmente, Villalbí había estado afiliado antes de acceder a la administración pública, donde no tuvo reparo alguno en alquilar ‘cuatro vehículos de transporte interurbano’ por algo más de 180.000 euros.

‘Una sociedad más justa y más libre’

Julià Fernàndez Olivares, director General de la Agencia Catalana de la Juventud yfirmante del decreto de la convocatoria del Premio Juventud, señala en la web del departamento que, entre sus objetivos, está el de ‘acercar las políticas de juventud a los jóvenes de toda Cataluña, [...] adaptándolas a las propias realidades locales’ y ‘ayudar a construir una sociedad más justa y más libre’.

LA VOZ DE BARCELONA ha intentado ponerse en contacto con Fernàndez Olivares, que también es candidato de ERC a la alcaldía de Sabadell, pero este ha declinadohacer cualquier tipo de declaración.

Temas: discriminación lingüística, ERC, Eugeni Villalbí, Julià Fernàndez Olivares

Llei de polítiques de joventut aprovada: Enhorabona!!

 després de l'aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut

Avui el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la primera Llei de Polítiques de Joventut de la història del nostre País. És doncs un motiu prou important per celebrar-ho i fer-ne cinc cèntims en un post al bloc, i més si un ha pogut viure la gestació de la Llei que avui en dia és una realitat des de primera línia.

El primer que m'agradaria destacar és que no és una llei d'una secretaria, un departament o del govern només. És una llei de País, amb el consens del món local, ja que comptava amb el vist-i-plau de les dues associacions municipalistes de Catalunya. També compta amb el consens amb el món associatiu juvenil, el CNJC va introduir les seves esmenes que es van incorporar al text avui aprovat, i també compta amb el suport de l'Associació de Professionals de Polítiques de joventut, un col·lectiu que en els darrers anys ha anat creixent i que també esta recollit a la Llei.

Els textos legals sovint són farragosos, es idees clau d'aquesta llei i que marquen com a pilars de les polítiques de joventut són, en primer lloc marca com a objectiu prioritari de les polítiques de Joventut l'emancipació de les persones joves, per facilitar.la crea la Xarxa nacional d'emancipació juvenil, unes oficines que concenren tots els serveis que les diferents administracions ofereixen als i les joves, actualment n'hi ha 12 d'obertes com a pilotatge.

També distribueix les competències entre les administracions, les competències de joventut són exclusives de la  Generalitat però també determina que els ajuntaments i ens supramunicipals, és a dir, diputacions, consells comarcals i mancomunitats de municipis actuen en el camp de les polítiques de joventut.

Per a alguns com jo, la joventut ja ens ha passat, sovint dic que una de les pitjors coses que et pot passar és deixar de ser jove treballant a joventut, cosa que a mi m'ha passat, bromes a part, la llei determina la joventut entre els 16 i 29 anys de manera que acotem quin és el col·lectiu al que s'adrecen les polítiques juvenils. Aquesta delimitació de la joventut, incorpora unes excepcions per dalt i per baix per certs aspectes. Per exemple, és necessari treballar en la promoció d'hàbits saludables i prevenció de conductes de risc més aviat dels 16 anys, i cal que les polítiques d'habitatge, en la societat actual vagin fins als 35.

En aquesta llei també trobem instruments de planificació d'equipaments i serveis, es crea un registre d'equipaments i serveis que ens ha de servir per saber què tenim, com és i on està, per poder posteriorment planificar elaborant un mapa que ens dirà què hem de fer i com ha de ser el què fem.

També com us deia al començament reconeix la figura dels professionals de polítiques de joventut, una figura que durant molt anys ha estat la que ha innovat, i tirat del carro de les polítiques públiques de joventut.

En l'àmbit de participació juvenil, recull la necessitat del suport al Moviment associatiu Juvenil, reconeix el paper d'interlocució del CNJC, i aposta pel foment i suport a l'aparició de Consells locals de joventut.

A més també recull la projecció internacional de les polítiques de joventut, recollint la gestió de les subvencions europees per part de la Secretaria de Joventut i l'intercanvi de bones pràctiques amb altres països europeus i de l'arc mediterrani, i per primer cop té en compte els joves catalans i catalanes de les comunitats a l'exterior.

Durant el debat els grups de l'oposició han parat de manca de contingut, crec que el que he repassat ja esta prou bé però he deixat el més important pel final.

La llei dóna rang legal al Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que fins a dia d'avui era una declaració institucional del Parlament i que passa a ser un decret d'obligat compliment pel Govern de la Generalitat i pels ens locals. Vist així podria semblar que s'obliga als ens locals a fer allò que diu la Generalitat, però això només ho pot dir algú que desconegui com es fa el PNJCAT, aquest pla és consensuat entre Govern de la Generalitat, món local i CNJC. I aquest pla és el que conté, les línies d'actuació de les polítiques de joventut dels proper 10 anys. Per tant la Llei no les ha d'incloure perquè les inclou a través dels PNJCAT 2010-2020, perquè és la manera com hem decidit treballar a Catalunya i ens ha anat prou bé.

I el com es desenvolupen aquestes l´nies de treball és potestat de cada Govern i ho marca el pla d'actuació de cada legislatura.

Així doncs estic segur que mes enllà de les circumstàncies pre-electorals avui, hem aprovat una bona llei de polítiques de joventut, ara el què cal és desenvolupar-la per tal de desplegar al màxim les seves potencialitats amb els 5 decrets que en pengen.

Moltes gràcies a tots i totes els què hi heu aportat alguna cosa i als què hi heu participat, ha estat un plaer poder-ne formar part.

Empresaris, emprenedors i comerciants de Sabadell

Imatge de la trobada amb empresaris, emprenedors i comerciats de Sabadell

Ben retrobats i retrobades,

després d'un temps de desconnexió del bloc, avui hi tornem. I torno amb un post que em fa il·lusió poder fer, un post a partir del dinar que ahir vam compartir amb el Conseller Huguet al Cercle Sabadelles amb empresaris, emprenedors, comerciants i representants d'institucions econòmiques de Sabadell.

Sovint la imatge que es té de l'empresari és el de la persona que esta en consells d'administració de grans multinacionals, encorbatat i de certa edat. Per mi aquest no és un empresari, és un alt executiu d'una empresa que no arrisca el seu patrimoni i que no ha creat ell la riquesa fruit del seu treball.

Els empresaris amb qui ens vam trobar són persones que arrisquen i que creen riquesa i llocs de treball, lluny de l'especulació i de les pràctiques d'enriquiment ràpid que hem pogut viure tots aquests anys.

Persones amb qui vam poder parlar de les seves dificultats i de les seves oportunitats, que ens van apuntar quines possibles millores calen per sortir de la crisi econòmica en la què ens trobem.

Persones amb qui el conseller Huguet va compartir la seva visió de la situació de crisi global en la que ens trobem i que esta agreujada per no tenir un Estat propi perque no tenim les eines de política industrial suficients i també va poder compartir la feina feta en política industrial dels darrers anys i a qui va poder oferir de primera va les vies de suport que ofereix el Govern de la Generalitat a través del seu departament.

Em quedo amb dues una línies presentades:

• Noves oportunitats de negoci NON:  consisteix en el diagnòstic de la situació empresarial, el seu mercat, procesos interns acabant fent un replantejament estratègic que permeti iniciar noves linies de negoci amb capacitat de penetració elevada utilitzant el know how que tenien. Us deixo aquest enllaç d'exemple de resultats després d'aquest anàlisi de l'aigua Sant Aniol.
• Programa 360º: anàlisi i diagnostic i replentajament total del model empresarial com el seu nom indica, arribant a obtenir un nou model empresarial més competitiu i diferenciat.

En la situació econòmica actual ens cal diferenciació, especialització i internacionalització de les nostres empreses i sectors econòmics i aquestes línies ho fomenten.

D'altra banda tenim un agent econòmic importantíssim al nostre País i a la nostra ciutat, el comerç: un agent que genera riquesa i servei i que sovint es troba desemparat i a vegades maltractat. Reivindica la necessitat del suport i del tracte i promoció preferent d'aquest model de comerç, no només per motius econòmics sinó també per la funció de cohesió social i de desenvolupament d'identitat ciutadana que generen. Cal doncs un major reconeixement i suport per a tots ells.

En moments de dificultat cal parlar i conèixer de primera ma el problemes diaris per tal de poder oferir solucions correctes, això és el que vam fer ahir, conèixer per avançar.

He deixat pel final els emprenedors i emprenedores, un reconeixement a la valentia i la capacitat de crear i innovar. En una societat on el fracàs és viscut com una etiqueta que no et podràs treure mai i malgrat les dificultats de la situació actual molts i moltes joves inicien els seus projectes empresarials i a més a més a Sabadell són capaços de crear una xarxa de cooperació empresarial ONION on comparteixen experiències i suport.

En definitiva una experiència que repetiré de ben segur periòdicament i que també faré en altres sectors, perque és la manera de conèixer i avançar.

Adeu Espanya? I tant!!!

Per els que ahir dijous al vespre no poguéssiu veure el documental que ha emès TV3, i que va ser seguit per una mitjana de 730000 espectadors, fent el rècord d'audiència d'una nit de dijous durant aquest any. Us deixo el video és garebé una hora i mitja de preguntes i respostes i comparatives.
Després alguns encara diran que no avancem!!

Experiències a Madrid (I)

Després de la compareixença al Senado

La setmana passada, concretament el dia 5 de maig, vaig tenir un matí i començament de tarda a la Capital d'Espanya.

El dia va començar aviat, a les 5:20 del matí sortia cap a l'estació de Sants, a les 6:30 engegava l'AVE, mentre viatjàvem a l'alçada de Lleida, vaig sentir que oferien premsa a uns altres passatgers i la resposta va ser "La Vanguardia i la Razón, si us plau" interessant barreja, vaig pensar.

Durant el viatge vam preparar la primera reunió del matí a les 9:30 a l'INJUVE, i la posterior compareixença al Senat del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí.

A les 9:05 arribàvem a l'estació d'Atocha, cua per agafar taxi i... Bingo! un taxi d'aquells que complia tots els estereotips, escoltant Radio Intereconomia, alternada amb la Cadena Cope, amb taxista que amb una cosa a la boca va cantant coses irreconeixibles i que quan sent que parles català a més a més murmura.

Vam arribar al INJUVE, puntuals com sempre, vam començar una reunió que sabíem com seria i que a mida que passava, es tornava més surrealista. Va ser molt gran, ara resulta que segons ells per exercir les teves competències has de demanar permís. Després de la reunió seguim treballant en el mateix full de ruta que havíem marcat abans de començar-la, només faltaria!

D'allà cap al Senat, compareixença per parlar sobre un Libro Blanco de Políticas de Juventud, abans de començar ens trobem amb els senadors de l'Entesa, Judit Alberich i Pere Muñoz, expliquem el nostre posicionament contrari a fer aquest Llibre, n'existeix un d'Europeu, i tenim competències exclusives en matèria de joventut.

Una curiositat, per dir-ho d'alguna manera, al Senat, a la mateixa comissió on compareixia el secretari han comparegut en francès i en anglès, ara bé en català no està permès, és una manera curiosa de tractar les llengües que segons ells tambés són seves.

Després d'aquest inici, de fer-los veure la seva contarcissió, l'Eugeni explica el què hem fet en 30 anys de PJ a Catalunya, explica el PNJCAT, que existeix un Consell Nacional de la Joventut de Catalunya que és membre del Youth Forum i que no rep ni un euro dels pressupostos de l'estat, i fa una defensa de les competències exclusives en Joventut, passant per l'Estatut recorregut, i un posicionament clar contra la necessitat del Libro Blanco.

El torn de rèplica, divertit, PSOE defensant l'INJUVE, com ha de ser, són dels seus, i cridant a la coordinació de polítiques i la millor frase de la jornada "Lo de las competencias exclusivas és relativo" això textulament i en la seu de la cambra de representació territorial espanyola, molt gran, aquesta és la visió dels que diuen ser federalistes.

La intervenció del PP previsible, plena de tot allò que us podeu esperar, estan obsesionados con la lengua, el TC es legitimo para decidir sobre el Estatut, ustedes se creen pioneros en todo... 

Després d'això comiat del senador Pere Muñoz, i cap a l'aeroport per tornar cap a Sabadell, el taxi de tornada res a veure amb el del matí, música de bandes soneres de pel·lícules, quan vaig pujar sonava la d'Apocalipse now.

A les 18:30 teníem visita a la ginecòloga. Bones notícies, el Pau ja fa 1,8 Kg, és gròs com el pare i segur que serà guapo com la mare.

TORNAREM A VÈNCER!!

Us deixo un video que si teniu tres minuts, us recomano que veieu. Serveix per prendre distància i mirar amb perspectiva l'obra d'Esquerra i per veure que Esquerra, és diferent, transforma i fa avançar. Ja m'ho direu.

Dues setmanes intenses: PNJCAT, Llei de joventut i Acord d'accés al Preservatius.

Al darrer post us parlava de l'activitat prèvia a la trobada del Pla Nacional de la Joventut del passat 27 de febrer a Manresa. 

moment de la Trobada del PNJCAT del 27 de febrer al Kursaal de Manresa

La trobada va tenir dues parts diferenciades: Al matí retorn de la feina feta en l'avaluació i procés de consulta, davant d'un Kursaal ple, i presentació de les experiències en polítiques de joventut per part dels governs del Quebec i de Flandes. Els parlament institucionals, van tenir una nota emotiva amb l'agraïment personal del Secretari General de Joventut, Eugeni Villabí, a la Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capadevila, pel suport rebut per tal de poder tirar endavant tot el procés del PNJCAT. Aquest acte també va tenir un altre moment intens quan l'HC Carme Capdevila va anunciar que el dia 9 de març s'aprovaria la llei de polítiques de joventut, i podeu comprovar que així ha estat i el passat dimarts es va aprovar per govern el Projecte de llei de polítiques joventut, que desplega l'única competència exclusiva de l'estatut del 79 que encara quedava per desplegar.

El matí va tenir l'estona lúdica amb el passi del documental de l'elaboració del PNJCAT, i l'actuació de Toni Albà, que amb els seus diferents personatges va fer que el Kursaal gaudís i xalés.

La tarda va ser de treball en grups dividits per diferents eixos on es va fer un retorn per temàtica de les aportacions que s'havíen recollit i es va recollir també l'opinió dels participants. Aquestes conclusions s'estan treballant per tal d'elaborar el primer esborrany de PNJCAT 2010-2020. A partir d'aquí haurem de treballar amb els grups parlamentaris per tal d'arribar a un acord consensuat. A les nou altra vegada torn per gaudir amb el concert d'Estúpida Erikah i els amics de les arts, mooooolt bons!

Els dos dies previs a la trobada, el 25 i 26 de febrer, vaig estar dedicat al treball internacional, vàrem rebre 10 delegacions d'estats i nacions d'arreu del món, Andorra, Sèrbia, Paraguai, Argentina, Palestina, Baden Wuttenberg, Flandes, Escòcia i Quebec.

Recepció del President del Parlament a les delegacions internacionals

Va ser una experiència enriquidora poder compartir aquests dies de treball, ja que ens ha permès veure que la manera que tenim de treballar les polítiques de joventut a Catalunya, és una manera única, el treball a 10 anys i consensuat, és envejat i no es reprodueix enlloc més. També enriquidor perquè hem pogut veure maneres de treballar i projectes interessants i que ens permetran millorar la nostra manera de treballar.

D'altra banda també és interessantíssim per poder explicar la realitat del nostre País al món, poder ensenyar les nostres institucions a representants governamentals i explicar la nostra història és una de les millors maneres de normalitzar- nos com a agents en el mapa global.

Ja us ho he dit abans aquest dimarts passat el dia 9, el govern va aprovar el projecte de llei de polítiques de joventut, La primera llei de joventut que aprova un Govern de la Generalitat,  un passet més per treballar pel jovent del país, una llei que dóna rang legal al PNJCAT, que defineix l'edat de joventut entre els 16 i 29 anys, que reconeix el paper dels professionals però sobretot que crea la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, una xarxa de 64 oficines joves, de les que ja en tenim 10 en fase pilot, que són finestretes úniques on les persones joves poden trobar tots els serveis centralitzats que necessiten per tal d'emancipar-se. Una finestreta única d'assessorament als i les joves. Per tant un passet més per facilitar l'emancipació del jovent.

I ahir, l'anunci de l'acord al què hem arribat amb Durex i el consell de col·legis de farmacèutics per facilitar l'accés al preservatiu a les persones joves, comercialitzant paquets de 3 preservatius a 1,5€ a totes aquelles farmàcies que s'adhereixin a la campanya. 

La campanya té el lema amb el futur no te la juguis i pretén facilitar l'accés amb la baixada del preu, que si el comparem amb el preu habitual dels preservatius de les màquines expenedores, és la meitat i a més fent-ho a les farmàcies on un professional sanitari pot orientar i resoldre els dubtes que puguin tenir els i les joves.

Els preservatius a més a més estan etiquetats en català, per primer cop Durex ho fa i cal posar-ho en valor i reconèixer-ho.

A més la campanya és un model ideal de col·laboració entre administració, empresa i professionals, que compartíem un objectiu comú i ens hem posat d'acord per tal de fer-ho possible, model que hauríem de fer possible cada vegada de manera més habitual.

Doncs res ja veieu que ha estat intens, entre mig hi va haver una gastroenteritis, l'aniversari de la Marta, una nevada, i una ecografia, on el Pau segueix creixent i ja se li veuen les "joies de la corona" sense cap mena de dubte, tot i que no és tant exhibicionista com el seu pare, i l'Anna segueix estant tant o més guapa cada dia.

Salut i ja ho sabeu, a comprar preservatius!!!

Joves Catalans a l'exterior: autoestima i orgull.

D'esquerra a dreta: Casal del Quebec, Quito, La Plata, Costa Rica i abaix Paranà

Abans de res excuses per tants dies sense actualitzar el bloc. Portem un meset que Déu n'hi dó! Però esta bé molta feina i molts projectes que surten endavant i en Pau, ja té nom creixent dins de l'Anna, avui estem a la meitat del recorregut!!

Bé entro en matèria. Ahir a Manresa, dins dels actes previs a la Trobada del 27 de febrer del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, vàrem tenir una xerrada molt interessant del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, amb joves catalans membres actius de Casals Catalans a l'Exterior, en concret amb en Juan Manuel del Casal Català de Paranà, la Núria del Casal dels Països Catalans de la Plata, en Gabriel del Casal Català de Costa Rica, en Daniel del Casal Català del Quebec i la  Maria José del Casal Català de Quito.

Tots ells ens van fer una explicació de quines són les activitats dels seus casals, totes elles orientades a mantenir i  fomentar la cultura i la llengua catalana. 

Mantenir-la entre els i les descendents de persones que van haver de deixar la seva pàtria forçats per la dictadura i exiliar-se, o bé entre aquells que per motius de cerca d'oportunitats van decidir emigrar, segurament com tothom que ho fa, de manera temporal però que aquesta emigració ha acabat consolidant-se però segueixen recordant la seva pàtria, o bé aquells que temporalment estan lluny i que troben una manera de seguir recordant casa seva i alhora conèixer gent i integrar-se al País que els acull.

I fomentar-la i donar-la a conèixer a la població autòctona dels seus Països de Passaport, és a dir, allò que se'n diu fer-ne proselitisme.

Un tret característic de tots ells tot i les diferències del seus Països és les ganes de fer coses, la il·lusió per seguir fent aquesta tasca i aquella espurna als ulls que se'ls il·luminen quan parlen del què fan per Catalunya.

Allò de l'autoodi català en ells no existeix, és orgull de ser-ho.

Són joves dinàmics, compromesos i organitzats. Tot i les dificultats de distància, connectats per una xarxa virtual que els permet compartir projectes i teixir sinergies.

Joves que a través de la Xarxa també han participat en dir la seva al procés de consulta del nou PNJCAT 2010-2020.

La meva conclusió d'ahir va ser que són l'exemple més clar d'allò de "és català qui ho vol ser-ho".

Total som iguals:  el nostre Passaport, igual que el seu, tampoc no és el de la nostra Pàtria.

Per veure les 119 comunitats catalanes a l'exterior cliqueu aquí i si en voleu saber més aquí.

PD: Després de la xerrada amb els joves catalans vam continuar l'activitat internacional donant la benvinguda a les delegacions internacionals de Governs amb els que treballem en Joventut, no van arribar totes per la vaga de controladors francesos però avui ja hi som tots.

PUIGCERCÓS 2010! TU DECIDEIXES! CATALUNYA DECIDEIX!

Fa uns dies que 7000 militants d'Esquerra Republicana de Catalunya, estem treballant perquè tots i totes les ciutadanes que puguem, i ens hem marcat com a horitzó 140.000 persones, ens digueu la vostra sobre quins han de ser els punts cabdals d'ERC de cara a les properes eleccions i per tant irrenunciables per a formar govern.

És a dir i parlant ràpid VOLEM QUE VOSALTRES ENS DIGUEU QUÈ CREIEU QUE ÉS IRRENUNCIABLE! Perque els partits polítics els fan els i les persones que hi confien i ens cal saber de primera mà què penseu que cal fer per construir un País lliure i just.

Com ho estem fent això?

Doncs a alguns i algunes de vosaltres ja us he passat un formulari on fem diferents propostes i us demanem que ens digueu, entre aquestes 21 Propostes quines per vosaltres són més importants.

Les propostes estan dividides en 3 àmbits. Aquí les trobareu totes.

• El primer àmbit fa referència al dret a decidir i inclou una sola pregunta: "Estàs d'acord que la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya sigui el primer compromís d'Esquerra a la propera legislatura?"
• El segon àmbit tracta les mesures que haurà d'aplicar el Govern de la Generalitat i demana als participants que prioritzin sobre un total de 16 propostes agrupades en quatre blocs, quins han de ser els compromisos d'Esquerra per a la propera legislatura, contenen propostes pea a empreses, famílies autònoms, llengua, cultura, accés al treball, infraestructures, reducció del consum energètic, reforma de l'estructura del govern, reforma de la funció pública...
• I el tercer àmbit fa referència a les reivindicacions davant el govern de l'Estat i inclou mesures com reclamar el Concert Econòmic quan s'acabi el model de finançament vigent, si encara no tenim Estat propi ni la majoria per aconseguir-lo; la coherència de vot a Madrid, exigir als partits catalans que defensin al Congrés el mateix que voten al Parlament;  el control català dels aeroports catalans, connexió Barcelona-Alacant en tren d'alta velocitat i aprovació al Congrés del Fons de Rescat de Peatges per finançar-ne la progressiva desaparició.

Una altra manera de participar és descarregant el formulari AQUÍ, omplir-lo i enviar-lo a ERC (Calàbria 166 08015 BCN o si voleu doneu-me'l a mi i ja el portaré, no patiu per això.)
També esteu convidats a venir al cafè-bar La República de Sabadell el proper dia 28 de Gener a partir de 2/4 de 10 del vespre i dir-nos la vostra, estarem encantats!

Us demano doncs que participeu i decidiu! perquè les persones treballadores d'aquest País només tenim una manera d'influir: La política i ERC vol ser la vostra eina per construir un Estat Català socialment just.

Catalunya-Argentina 2x1 amb el Carnet Jove!

Per fi!!

Això és el primer que vaig dir quan fa dues setmanes vam tancar amb  la Federació Catalana de Futbol l'acord perque els i les joves que tenen el Carnet Jove puguin anar a veure la nostra selecció amb un descompte avantatjós, compres una entrada i te'n donen una altra.

Per fi, la junta de la Federació, que va canviar fa al juny de 2009 quan Jordi Casals va assumir la presidència, ha entès que no només estem facilitant l'entrada al partit als i les joves, sino que estem fent promoció de la pràctica de l'esport, fent difusió entre els i les joves de l'esport català i també de la nostra selecció.

L'acord al què hem arribat no és fruit d'un dia, ha costat tres anys. És fruit d'aquest canvi de  junta.És fruit de la feina feta per la plataforma proseleccions a través d'un acord que vam signar el 19 de juny d'enguany, que va tenir en el primer partit oficial de rugbi 13 de la selecció i a continuació un partit dels Dragons Catalans de Perpinyà la primera concreció i que recollia que la plataforma treballaria perque totes les Federacions es sumessin a aquest acord.

Doncs bé, avui fa dues setmanes es va concretar amb la Catalana de Futbol, avui s'ha presentat i ara només falta que tots i totes fem tremolar el Camp Nou, tal i com diu l'eslògan del partit, el proper dia 22 de desembre a les 20.30.

No serà un partit més de la nostra selecció, serà un dia històric i que de ben segur recordarem molt de temps. Serà l'enfrontament entre dos genis del futbol ara a les banquetes, això ens donarà ressò mundial. I serà un espectacle, perque tal i com ha dit el nostre seleccionador avui a la roda de premsa quan li han preguntat "Catalunya al mundial quin paper faria?" ell ha dit "Si es creu que Espanya és favorita per guanyar el mundial i la meitat de jugadors són catalans, Catalunya també ho seria!". 

A més la setmana vinent, dijous concretament es presentarà la nova samarreta de la selecció, de la marca Astore, de ben segur que ens preparen alguna sorpresa i que serà una samarreta a l'alçada del partit, que els nostres jugadors i els i les aficonades portarem orgullosos.

El dia 22 tothom al camp, per l'espectacle, per l'oficialitat i els que tingueu el Carnet Jove ja ho sabeu. 2x1!

Cinema en català!!

El dia 17 de setembre vaig anar a una conferència que feia en Joan Puigcercós a la Sala Fòrum del Diari de Terrassa. Vaig arribar un pèl tard perque la connexió  Barcelona - Vallès Occidental segons a quines hores, encara que sigui en moto és complicada.

En Joan va fer un repàs profund de l'obra de Govern feta per ERC des de l'any 2003, feina que sovint queda enmascarada per la pregunta a qui fareu president? o amb qui pactareu?, el dia que ens preguntin quina feina heu fet al Govern? o perque voleu estar al Govern? no ens en sabrem avenir.

Després d'aquest repàs va venir allò que està a punt a punt: la llei de consultes (en palarem un dia d'aquests), la llei d'acollida i la llei del cinema.

Quan parlava de la llei del cinema explicava una qüestió pràctica. Estic segur que viscuda per molts i moltes, entre els quals ens hi comptem jo i l'anna, i els meus cunyats i bons amics, que és " Quants quilòmetres hem hagut de fer per veure una pel·lícula en català!!"

I recordant tampoc esforçant-me molt vaig recordar que la primera part del senyor dels anells la vaig anar a veure a Barcelona, a la Rambla Catalunya, la segona part la vaig veure a Vic i la tercera a Terrassa. A mi i a l'Anna ens encanta recórrer el País i gaudir-ne però que per veure una pel·lícula en la teva llengua hagis de fer excursions no és el què toca.

L'última excursió va ser a Girona , aprofitant la inauguració de l'Oficina Jove de Girona, vaig veure que els cinemes OCINE eren els únics que seguien fent la pel·lïcula en català a tot Catalunya, vaig trucar a l'Anna, vam cambiar els plans i després d'inaugurar l'Oficina Jove cap al cine!!

Des del departament de Cultura, s'ha presentat l'avantprojecte de llei del cinema, que garantirà el dret real a decidir la llengua de consum, establint que el 50% de les pel·lícules subtitulades o doblades han de ser en català.

Aquest avantprojecte de llei ha de convertir-se en llei abans de finalitzar la legislatura, i és una de les lleis que per si sola justifica una legislatura. És un pas valent i decidit, que pretén trencar tòpics, com que no és rentable doblar, hi ho fa exigint una oferta que si no existeix no es pot consumir, però que si existeix, com passa amb el periodico en català esdevé majoritari.

Per tant si algún dia algú ens pregunta més enllà de amb qui o a qui, què hem fet,  la llei del cinema és una mostra de perque estem al Govern i per a què serveix.

Nou PNJCAT: Volemdecidir.cat!!

Aquest any 2009 celebrem 30 anys de polítiques de joventut de Catalunya.

Joventut és una competènca exclusiva de la Generalitat recollida a l'article 142 de l'EAC, i que recull entre d'altres aspectes, la competència de la Generalitat en l'àmbit juvenil internacional on Catalunya és referent en un mapa global. Una de les pràctiques que ens ha fet referents ha estat el PNJCAT

En aquests 30 anys hi ha dues etapes en les polítiques de joventut, clarament marcades per l'aprovació del PNJCAT, una etapa de 20 anys centrada en el lleure, pre-pnjcat. I una altra que comença a partir de l'aprovació del PNJCAT l'any 2000 que centra les polítiques de joventut en dos eixos principals, l'emancipació i la participació, i fixa la integralitat, la transvesaitat i la interdeatamentalitat com a principis de treball.

Les JERC a la Secretaria de joventut des de l'any 2003 hem apostat decidament per aquests eixos i els hem potenciat estratègicament, assentant aquest model i treballant conjuntamet amb ens locals, i entitats juvenils, per facilitar que els i les joves puguin construir el seu propi projecte de vida, us posaré 2 exemples prou clars:  en habitatge, amb la Xarxa de Borses Joves d'Habitatge ha passat de 4 l'any 2000 a 52 l'any 2009, cobrint el 95% del Principat, aquesta XBJH permet que cada dia es signin 6 contractes de lloguer a preus un 11%   inferiors de mitjana al de mercat.

Un segon exemple i més recent, la signatura de l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil de Catalunya, un acord que la Secretaria de Joventut ha estat liderant des del nomenament d'Eugeni Villalbí com a Secretari, on un bon company Jordi Casals, ha deixat molts esforços i que finalment després d'un any i mig de negociacions va acabar amb la signatura de l'Acord entre el Govern, els agents socials i el CNJC. un Acord que contempla 68 mesures i més de 200 milions € de pressupost, amb indicadors d'avaluació i una taula de seguiment.

Aquests dos exemples han estat possibles gràcies a que es va aprobar en el seu dia un PNJCAT que marcava el marc de treball, evidentment la intensitat de les mesures depèn de la voluntat política, i ho podeu veure en l'exemple d'habitatge, però les linees de treball estan marcades, i marcades per consens social i polític.

Aquest instrument consensuat el 2010 acaba la vigència, i estem fent un procés d'avaluació del vigent i el més important, un procés de consulta, de recollida de propostes entre el jovent. Ho fem fent tallers presencials amb joves, ajuntaments, entitats, tallers temàtics, grups interns de goven... i totes aquestes coses metodològiques.

Per arribar a la get jove, fem una campanya comunicativa fresca, dibuixada per un jove de 26 anys, Aleix Saló, vallesà i guanyador del premi Tira còmica Carnet Jove 2008, que gira al voltant d'un personatge "J" que viu diferents situacions que podria viure qualsevol persona jove del nostre País, i que pretén expicar què coi és el PNJCAT,  engantxar i fer participar als i les joves a través de la ironia, perque hi diguin la seva i decidexin les polítiques de joventut dels propers 10 anys ( més de 1600 ja ho han fet a través del qüestionari particpatiu de la web).

Utilitzem les seves eines, web volemdecidir.cat, facebook. canal youtube i campanya en mitjans digitals.

Volem que els i les joves decideixin això i altres coses!!!