després de l'aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut
Avui el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la primera Llei de Polítiques de Joventut de la història del nostre País. És doncs un motiu prou important per celebrar-ho i fer-ne cinc cèntims en un post al bloc, i més si un ha pogut viure la gestació de la Llei que avui en dia és una realitat des de primera línia.
El primer que m'agradaria destacar és que no és una llei d'una secretaria, un departament o del govern només. És una llei de País, amb el consens del món local, ja que comptava amb el vist-i-plau de les dues associacions municipalistes de Catalunya. També compta amb el consens amb el món associatiu juvenil, el CNJC va introduir les seves esmenes que es van incorporar al text avui aprovat, i també compta amb el suport de l'Associació de Professionals de Polítiques de joventut, un col·lectiu que en els darrers anys ha anat creixent i que també esta recollit a la Llei.
Els textos legals sovint són farragosos, es idees clau d'aquesta llei i que marquen com a pilars de les polítiques de joventut són, en primer lloc marca com a objectiu prioritari de les polítiques de Joventut l'emancipació de les persones joves, per facilitar.la crea la Xarxa nacional d'emancipació juvenil, unes oficines que concenren tots els serveis que les diferents administracions ofereixen als i les joves, actualment n'hi ha 12 d'obertes com a pilotatge.
També distribueix les competències entre les administracions, les competències de joventut són exclusives de la Generalitat però també determina que els ajuntaments i ens supramunicipals, és a dir, diputacions, consells comarcals i mancomunitats de municipis actuen en el camp de les polítiques de joventut.
Per a alguns com jo, la joventut ja ens ha passat, sovint dic que una de les pitjors coses que et pot passar és deixar de ser jove treballant a joventut, cosa que a mi m'ha passat, bromes a part, la llei determina la joventut entre els 16 i 29 anys de manera que acotem quin és el col·lectiu al que s'adrecen les polítiques juvenils. Aquesta delimitació de la joventut, incorpora unes excepcions per dalt i per baix per certs aspectes. Per exemple, és necessari treballar en la promoció d'hàbits saludables i prevenció de conductes de risc més aviat dels 16 anys, i cal que les polítiques d'habitatge, en la societat actual vagin fins als 35.
En aquesta llei també trobem instruments de planificació d'equipaments i serveis, es crea un registre d'equipaments i serveis que ens ha de servir per saber què tenim, com és i on està, per poder posteriorment planificar elaborant un mapa que ens dirà què hem de fer i com ha de ser el què fem.
També com us deia al començament reconeix la figura dels professionals de polítiques de joventut, una figura que durant molt anys ha estat la que ha innovat, i tirat del carro de les polítiques públiques de joventut.
En l'àmbit de participació juvenil, recull la necessitat del suport al Moviment associatiu Juvenil, reconeix el paper d'interlocució del CNJC, i aposta pel foment i suport a l'aparició de Consells locals de joventut.
A més també recull la projecció internacional de les polítiques de joventut, recollint la gestió de les subvencions europees per part de la Secretaria de Joventut i l'intercanvi de bones pràctiques amb altres països europeus i de l'arc mediterrani, i per primer cop té en compte els joves catalans i catalanes de les comunitats a l'exterior.
Durant el debat els grups de l'oposició han parat de manca de contingut, crec que el que he repassat ja esta prou bé però he deixat el més important pel final.
La llei dóna rang legal al Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que fins a dia d'avui era una declaració institucional del Parlament i que passa a ser un decret d'obligat compliment pel Govern de la Generalitat i pels ens locals. Vist així podria semblar que s'obliga als ens locals a fer allò que diu la Generalitat, però això només ho pot dir algú que desconegui com es fa el PNJCAT, aquest pla és consensuat entre Govern de la Generalitat, món local i CNJC. I aquest pla és el que conté, les línies d'actuació de les polítiques de joventut dels proper 10 anys. Per tant la Llei no les ha d'incloure perquè les inclou a través dels PNJCAT 2010-2020, perquè és la manera com hem decidit treballar a Catalunya i ens ha anat prou bé.
I el com es desenvolupen aquestes l´nies de treball és potestat de cada Govern i ho marca el pla d'actuació de cada legislatura.
Així doncs estic segur que mes enllà de les circumstàncies pre-electorals avui, hem aprovat una bona llei de polítiques de joventut, ara el què cal és desenvolupar-la per tal de desplegar al màxim les seves potencialitats amb els 5 decrets que en pengen.
Moltes gràcies a tots i totes els què hi heu aportat alguna cosa i als què hi heu participat, ha estat un plaer poder-ne formar part.