Paraules Sabadellenques.

Al programa divendres, dilluns, a més de que l'Espartac portés l'adhesiu de la ceba de Sabadell. Creat pel col·lectiu Malapell, 8 joves que van tenir una idea magnífica, i que van llançar per la Festa Major, i cada sia en podem veure més als cotxes de la comarca.
En Marius Serra, va fer el paraules en Ruta i vam poder veure la riquesa de paraules que tenim a la nostra ciutat, estrep, xurruques, petador, badabadoc,xaix, xono,... i moltes més, que podreu descobrir al video que us deixo, si teniu 11 minuts val la pena.

Per què cal una Vaga General

Actualment la situació del mercat laboral és francament complicada. Durant el segon trimestre de 2010 la taxa d’atur a Catalunya s’ha situat en un 17,7%, i a l’Estat espanyol en un 20,1% (dades de l’INE). Pel que fa a la temporalitat l’Estat espanyol té el segon percentatge més elevat d’Europa: l’any 2009 un 25,4% dels contractes eren temporals, mentre que a Europa la mitjana se situa en un 13,5% (Gairebé la meitat).

No cal cercar gaires indicadors econòmics per demostrar que la crisi econòmica iniciada l’agost de 2007 ha portat el mercat laboral a una situació francament difícil. Una crisi de nivell internacional i de dimensions descomunals amb l’epicentre en el mercat financer i la bombolla immobiliària. Una crisi generada sobretot per una manca de regulació dels mercats financers internacionals i per una desregulació del mercat immobiliari en països com l’Estat espanyol.

Els bancs necessitaven liquidesa i van demanar plans de rescat com a única manera d’evitar la bancarrota. El govern espanyol va fer cas també de les demandes del sector financer, injectant 30.000 milions d’euros a la banca. El més curiós del cas és que la recepta per sortir de la crisi ha sortit de la mateixa cuina de qui l’ha generat.

I què s’ha fet amb els treballadors? Què s’ha fet amb les ingents quantitats de persones que no han tingut cap responsabilitat en la generació de la crisi però que estan patint les altes taxes d’atur i l’alt grau de temporalitat? Mentre els salaris reals a l’Estat espanyol només han augmentat un 1,4% entre els anys 1997 i 2007(IESE-ADECCO), els salaris mitjans dels directius van pujar un 13,8% només durant l’any 2008 (CNMV). Premi per als responsables de la crisi i càstig per als que no en tenen cap culpa. Davant d’això el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha preparat un magnífic àpat replet d’amanites en forma de Llei de Reforma Laboral.

Aquesta reforma comporta tres grans canvis que pretenen flexibilitzar el mercat laboral. En primer lloc s’estén la indemnització de 33 dies per any treballat per acomiadament improcedent, que fins ara estava fixat en 45 (Estatut dels Treballadors de 1980). En aquest punt cal aturar-se i recordar que amb la reforma laboral de l’any 2001 ja es va crear un contracte indefinit amb una indemnització de 33 dies per any treballat. Era un tipus de contracte dirigit a totes les persones treballadores excepte a homes d’entre 31 i 44 anys. Aquest tipus de contracte ha estat escassament utilitzat per les empreses. Si tan necessari era la introducció d’aquest contracte, com és que després de 9 anys s’ha utilitzat tan poc?

En segon lloc es reconeix com a causa objectiva d’acomiadament el fet que una empresa tingui pèrdues, un fet que l’empresa podrà demostrar presentant únicament un pla de viabilitat. Això significa un traspàs de la responsabilitat dels directius –que han de vetllar per la viabilitat de l’empresa- cap al treballador. Un fet totalment injust.

El tercer dels grans canvis significa un cop molt dur contra una de les principals eines que tenen els treballadors per defensar els seus drets: la negociació col•lectiva. La nova llei preveu la possibilitat de que empresaris i treballadors pactin una no vinculació al conveni laboral corresponent en determinats supòsits crítics per a l’empresa.

El curiós de tot plegat és que el mercat laboral espanyol ja és actualment molt flexible. El contracte amb indemnització de 33 dies per any treballat es pot fer des de l’any 2001 amb la majoria de treballadors. I el percentatge de contractes temporals és el segon més elevat de la Unió Europea! No és això flexibilitat?

Realment aquesta és la recepta que ens ha de fer sortir de la crisi i de la greu situació del mercat laboral? Una recepta elaborada principalment pels causants de la crisi? El que calen són solucions que vetllin pel benestar del ciutadà i la salut de la nostra democràcia. Cal millorar l’ocupabilitat de les persones, formant als treballadors perquè puguin accedir a nous llocs de treball amb rapidesa i perquè siguin productius i competents. Com passa als països capdavanters d’Europa. I cal garantir que les petites i mitjanes empreses, l’entramat econòmic que ho està passant pitjor, tingui accés al crèdit perquè puguin seguir generant ocupació. I cal també augmentar la progressivitat dels impostos i augmentar la regulació al sector financer, fent que no només els treballadors paguin les conseqüències de la crisi. Aquesta vaga és necessària no només per les mesures que ha pres el govern central, sinó per les que no ha pres.

I sobretot, no desprestigiem l’esperit de la vaga per la crítica a les cúpules sindicals. I menys quan aquestes cúpules estan plantant cara al poder. El que ara està en joc són els drets dels treballadors i les solucions que es donen a la crisi.

ARTICLE ESCRIT PER JOAN CUEVAS

POLITÒLEG SABADELLENC

MEMBRE DE L'EXECUTIVA D'ERC SABADELL

Esquerra presenta un recurs d'alçada contra el projecte de la Ronda Vallès

Aquest matí el candidat d'ERC al Parlament pel Vallès Occidental, Marc Sanglas, el Regidor d'ERC a Sabadell Magí Rovira, i jo mateix hem registrat, en nom d'ERC, un recurs d’alçada contra el projecte de la Ronda del Vallès que el ministeri de Foment va sotmetre a informació pública el passat 30 de juliol.

Des d'ERC,considerm que cal refer l’informe ambiental. Concretament, el recurs s’ha presentat  contra la resolució de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del ministeri de Medi Ambient que pretén validar les consultes ambientals realitzades al 2004, malgrat que anteriorment havien estat declarades caducades per part d’aquest mateix organisme.

Això  argumenta la necessitat de declarar la nul•litat de l’informe ambiental, ja que la situació actual tant a nivell legislatiu com de planificació territorial ha canviat notablement des que es van realitzar les consultes ambientals del 2004, i que el nou document s’hauria d’elaborar tenint en compte la legislació ambiental vigent, el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, la Xarxa Natura 2000 i el Pacte Nacional d’Infraestructures de Catalunya. 

Creiem que la documentació ambiental utilitzada en el projecte no és vàlida,i cal realitzar les consultes ambientals en l’actual marc normatiu, d’aquesta manera obtindrem un resultat més ajustat a la realitat territorial i social del Vallès, res a veure amb les consultes ambientals del 2004.

Des d'ERC, al darrer ple municipal de Sabadell, vam presentar una moció per preservar els espais naturals de Togores i Colobrers. Es va viure una situació rocambolesca, per dir-ho d'alguna manera. El PSC demanant que retiressim la resta de punts referents al 4art cinturó i dient que així hi votarien a favor. No comptaven que nosaltres ho faríem, ho vam fer i oh!! sorpresa!! van votar en contra igualment. Però el més curiós va ser l'abstenció d'ICV que va evitar amb la seva abstenció que el ple aprovés una moció que demanava la preservació d'aquests espais naturals. és indignant i lamentable, fins i tot trist, veure que les paraules i els fets, tan d'uns com d'altres són, són contradictoris. Ja s'ho trobaran.

Nosaltres ja vam dir que seguiríem treballant per evitar que el projecte del 4art cinturó es dugués a terme com estava projectat, i avui fem un nou pas perquè creiem que és una presa de pèl i una manca de respecte a la ciutadania fer que els documents valguin quan t'interessa sense tenir en compte que fa 6 anys que es van realitzar i que van ser declarats invàlids.

La setmana vinent des d'ERC presentarem al·legacions a l'estudi informatiu, us esperem a la sessió informativa de dijous dia 30 i participarem a la manifestació convocada el dia 3 d'octubre a Sabadell.

Ens en sortirem, n'estic convençut!!!

Llei de polítiques de joventut aprovada: Enhorabona!!

 després de l'aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut

Avui el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la primera Llei de Polítiques de Joventut de la història del nostre País. És doncs un motiu prou important per celebrar-ho i fer-ne cinc cèntims en un post al bloc, i més si un ha pogut viure la gestació de la Llei que avui en dia és una realitat des de primera línia.

El primer que m'agradaria destacar és que no és una llei d'una secretaria, un departament o del govern només. És una llei de País, amb el consens del món local, ja que comptava amb el vist-i-plau de les dues associacions municipalistes de Catalunya. També compta amb el consens amb el món associatiu juvenil, el CNJC va introduir les seves esmenes que es van incorporar al text avui aprovat, i també compta amb el suport de l'Associació de Professionals de Polítiques de joventut, un col·lectiu que en els darrers anys ha anat creixent i que també esta recollit a la Llei.

Els textos legals sovint són farragosos, es idees clau d'aquesta llei i que marquen com a pilars de les polítiques de joventut són, en primer lloc marca com a objectiu prioritari de les polítiques de Joventut l'emancipació de les persones joves, per facilitar.la crea la Xarxa nacional d'emancipació juvenil, unes oficines que concenren tots els serveis que les diferents administracions ofereixen als i les joves, actualment n'hi ha 12 d'obertes com a pilotatge.

També distribueix les competències entre les administracions, les competències de joventut són exclusives de la  Generalitat però també determina que els ajuntaments i ens supramunicipals, és a dir, diputacions, consells comarcals i mancomunitats de municipis actuen en el camp de les polítiques de joventut.

Per a alguns com jo, la joventut ja ens ha passat, sovint dic que una de les pitjors coses que et pot passar és deixar de ser jove treballant a joventut, cosa que a mi m'ha passat, bromes a part, la llei determina la joventut entre els 16 i 29 anys de manera que acotem quin és el col·lectiu al que s'adrecen les polítiques juvenils. Aquesta delimitació de la joventut, incorpora unes excepcions per dalt i per baix per certs aspectes. Per exemple, és necessari treballar en la promoció d'hàbits saludables i prevenció de conductes de risc més aviat dels 16 anys, i cal que les polítiques d'habitatge, en la societat actual vagin fins als 35.

En aquesta llei també trobem instruments de planificació d'equipaments i serveis, es crea un registre d'equipaments i serveis que ens ha de servir per saber què tenim, com és i on està, per poder posteriorment planificar elaborant un mapa que ens dirà què hem de fer i com ha de ser el què fem.

També com us deia al començament reconeix la figura dels professionals de polítiques de joventut, una figura que durant molt anys ha estat la que ha innovat, i tirat del carro de les polítiques públiques de joventut.

En l'àmbit de participació juvenil, recull la necessitat del suport al Moviment associatiu Juvenil, reconeix el paper d'interlocució del CNJC, i aposta pel foment i suport a l'aparició de Consells locals de joventut.

A més també recull la projecció internacional de les polítiques de joventut, recollint la gestió de les subvencions europees per part de la Secretaria de Joventut i l'intercanvi de bones pràctiques amb altres països europeus i de l'arc mediterrani, i per primer cop té en compte els joves catalans i catalanes de les comunitats a l'exterior.

Durant el debat els grups de l'oposició han parat de manca de contingut, crec que el que he repassat ja esta prou bé però he deixat el més important pel final.

La llei dóna rang legal al Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que fins a dia d'avui era una declaració institucional del Parlament i que passa a ser un decret d'obligat compliment pel Govern de la Generalitat i pels ens locals. Vist així podria semblar que s'obliga als ens locals a fer allò que diu la Generalitat, però això només ho pot dir algú que desconegui com es fa el PNJCAT, aquest pla és consensuat entre Govern de la Generalitat, món local i CNJC. I aquest pla és el que conté, les línies d'actuació de les polítiques de joventut dels proper 10 anys. Per tant la Llei no les ha d'incloure perquè les inclou a través dels PNJCAT 2010-2020, perquè és la manera com hem decidit treballar a Catalunya i ens ha anat prou bé.

I el com es desenvolupen aquestes l´nies de treball és potestat de cada Govern i ho marca el pla d'actuació de cada legislatura.

Així doncs estic segur que mes enllà de les circumstàncies pre-electorals avui, hem aprovat una bona llei de polítiques de joventut, ara el què cal és desenvolupar-la per tal de desplegar al màxim les seves potencialitats amb els 5 decrets que en pengen.

Moltes gràcies a tots i totes els què hi heu aportat alguna cosa i als què hi heu participat, ha estat un plaer poder-ne formar part.

Gent honesta a la política

La política passa per hores de poc prestigi i de menys confiança. La causa de tot plegat és complexa, vivim en una societat que el sociòleg Zigmund Baumann defineix com a líquida. Una societat que s'allunya de la solidesa i del treball comú i en benefici de la comunitat i que tendeix cap a l'individu i cap al benefici propi i individual.

Aquest desprestigi de la política, ve en bona part també provocat per l'actuació d'algunes persones que s'hi dediquen i que produeixen encara més desafecció, allò que vulgarment anomenem posar la ma a la caixa, ja sigui per benefici propi o per benefici del partit.

Aquestes actuacions, paradoxalment, acaben provocant que la part de la societat que es desmobilitza sigui la més vulnerable i la que no té cap altra via de participar en la presa de decisions que la política. 

Els ciutadans i ciutadanes que pitjor ho estan passant són els que s'allunyen més, els poderosos econòmicament no ho fan pas, ja els hi convé poder tenir representants públics que s'avinguin a aquest joc.

Des d'ERC no ens conformem només amb la lamentació, volem combatre aquestes pràctiques, denunciar-les i explicar-les.

Sempre he entès que dedicar-se a la política és dedicar uns anys de la teva vida a la societat, en el meu cas  treballant per l'alliberament nacional i el progrés social ja sigui des de la militància política o bé des de càrrecs de responsabilitat.

Durant aquests quatre anys a l'administració una de les premisses que no he oblidat mai és que el pressupost públic és de tots i totes les ciutadanes i que cal ser encara més curós amb ell que amb els teus propis recursos. Recordo una reunió a començament de la legislatura on un empresari em va dir "però els diners que tu gestiones no són teus" dient-me que jo no arriscava el meu capital, cosa que és cert, i la meva resposta va ser "per això mateix, com que no són meus he de ser encara més responsable que si ho fossin".

Això és el què ens cal per recuperar la credibilitat a la política, gent honesta, i ja sigui ara o bé en el futur a l'Ajuntament de Sabadell seguiré actuant de la mateixa manera, de manera honesta i transparent.

Fins aviat Claudia: Sempre se'n van els i les millors.

Vaig conèixer a la Claudia, al començament de legislatura. Hi havia una trobada de joves de llatinoamericans a Barcelona i ella ens va comentar que seria molt interessant que des de la Generalitat hi fóssim. Va ser al barri gòtic a mig matí que ens vam trobar i després de participar a la jornada em va explicar que quan ella va arribar a Catalunya pensava que estava a França perquè sentia un idioma que no era l'espanyol. La darrera conversa va ser quan va presentar la conferència un sol poble, ho va fer com era ella, amb decisió, convicció, alegria i també suavitat. La vaig felicitar i li vaig explicar que havia estat al seu "altre" País, tres dies a Montevideo.

Us deixo un fragment que diu molt d'ella:

Avui la Clàudia, presidenta de l’associació i persona responsable de la gestió dels 2 punts, ens deixa per compartir un trosset de la seva vida  en la que ens reflexa com s’ha sentit, com es sent i tot el que significa Òmnia per ella i per l’associació:

“Tanco els ulls i comencen a passar per la meva retina un mon d’imatges i records de sensacions increïbles des d’aquell  dia que vaig a arribar a Catalunya. Era a l’ estació de Sants i amb prou feines s’havia a on era. Escoltava un altre llenguatge que  no era el castellà, rètols en un altre idioma, la primera feina a Lloret de Mar, el primer pis que vaig compartir amb una noia hongaresa i només parlaven amb anglés, als meus anys a Llívia on vaig començar a parlar català i va néixer la meva filla, fins ara…

I quan obres als ulls i, sense adonar-te’n de com passa el temps,  la teva filla te 10 anys i en fa 13 de l’arribada a la estació de Sants. Quan vens de lluny el primer deure i necessitat, és trobar una  feina i  buscar un lloc per viure. Sense deixar de banda que durant un temps, a vegades llarg,  has de internalitzar tot el que estàs vivint, que no és poc. A poc a poc et vas adaptant a una nova realitat, ja saps fer el pa amb tomàquet( i és graciós ja que la tomata es originaria d’Amèrica) iarriba el moment que, malgrat les diferents situacions personals tothom, amb més o menys fortuna, ha pogut resoldre les situacions quotidianes. Però és en aquest moment que molts de nosaltres ens preguntem si la vida és només treballar (molt sovint en feines que no t’agraden), la casa, la mainada,etc. I comences a pensar en el que feies al teu país d’origen i a qüestionar-te que la possibilitat de  trobar un lloc on desenvolupar-te com persona.

Sóc una convençuda de que per poder ser feliç has de trobar el teu lloc i, si Catalunya és el lloc on has decidit viure, has de tenir totes les eines per desenvolupar-te, has de cercar-hi la teva felicitat.  I això no es troba trobant a faltar tot el que no tens, tot el que has deixat lluny sinó que  trobés  el teu espai si ets capaç d’estimar la terra que t’ ha acollit i de la que ja et sents una ciutadana més. Per això és vital la interacció  de les persones d’aquí amb les persones nouvingudes. Si son capaces d’explicar-nos coses tan senzilles com la historia d’aquest poble,  com és que aquí es parla català, d’on venen les seves tradicions, …, la integració al nou país serà més fàcil i ràpida.

La notícia m'ha sobtat, això no s'espera mai. El meu sentit condol a la família i amics i una abraçada ben forta allà on siguis.

A més haurà coincidit amb J.A Labordeta, una pèrdua d'un lluitador i demòcrata i company de lluita per la llibertat dels pobles.

En record als 2 el video "canto a la libertad"

Valoració d'ERC de la Festa Major de Sabadell

Després d'uns setmana de la Festa Major de Sabadell 2010, us penjola Valoració que en fem des de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sabadell:

Comunicat de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Sabadell:

Valoració de la Festa Major de Sabadell 2010

Després de la Festa Major de la Ciutat des d’ERC Sabadell volem fer les següents consideracions:

1. La Festa Major d’enguany ha estat emmarcada en una situació de crisi econòmica global que també afecta a la nostra ciutat. Compartim la necessitat d’aplicar mesures d’austeritat però no com s’han aplicat.
2. Volem felicitar i agrair en primer lloc la implicació de les entitats en la Festa més important de la ciutat, sense el seu esforç i el seu treball el programa de la Festa Major s’hauria vist reduït a gairebé no res. També als i les ciutadanes de Sabadell que van omplir carrers i places per participar d’aquests espectacles, com la cercavila, el correfocs, i la diada històrica dels Castellers de Sabadell, per citar-ne alguns, a tots ells moltes gràcies.
3. Creiem que aquest protagonisme de les entitats no hauria de ser fruit d’una situació conjuntural econòmica sinó que hauria de ser una aposta política i de model de festa major, i de model cultural durant tot l’any, incrementant i dignificant el suport cap a aquestes entitats.
4. Les Barraques de Festa Major, que també són organitzades pel teixit associatiu, s’han convertit en l’espai dels joves de la ciutat un any més, creiem que lluny de criticar-les, el què cal és dignificar les infraestructures d’aquestes per tal de millorar encara més la seva oferta i facilitar la feina dels organitzadors.
5. L’oferta dirigida exclusivament a joves dins el programa de Festa Major, és gairebé inexistent, es limita a l’organització d’una discoteca a l’aire lliure la nit de dissabte. No compartim que des de l’ajuntament s’hagi de fomentar un model d’oci nocturn àmpliament criticat i que l’oferta privada cobreix de manera més que sobrada.
6. Quan ERC va formar part del Govern de la ciutat a la Festa Major hi havia sempre oferta de grups rellevants de pop o rock català. Enguany no n’hi ha hagut cap, tot i la puixança de nous grups de rock català al nostre país.
7. Creiem que la presència de grups de rock català de renom podria donar encara més difusió i oportunitats als grups de la ciutat, ja que podrien atreure molt més públic a les seves actuacions.
8. No compartim tampoc la decisió  que no hi hagués Ball de fi de Festa, ball tradicional de qualsevol Festa Major del País. Des d’ERC sabem que cal prioritzar i nosaltres prioritzaríem de manera diferent, per exemple mantindríem el Ball de Fi de Festa abans que mantenir la ‘fideuà’ popular instaurada fa pocs anys.

Agraïm altra vegada la implicació d’entitats i ciutadans i ciutadanes perquè sense ells la Festa Major de Sabadell no hauria estat possible.

Les 2 mocions que presentem al ple de demà.

Composicíó actual del Ple municipal de Sabadell

Per facilitar l'accés a tots i totes les que us interessi, a partir d'avui, últim dia de Festa Major de Sabadell del 2010, el dia abans del ple municipal us penjaré al blog les mocions que presentem com a ERC-SBD i aquelles a les que ens sumem.

Crec que a aquest primer ple del curs 2010-2011 presentem 2 mocions amb un alt contingut polític i ideòlogic:

Una primera per tal que l'ajuntament insti al Parlament a iniciar un procés d'independència. Creiem que a totes aquelles institucions on estem presents cal que treballem per sumar per aconseguir l'alliberament nacional del nostre País, i aquesta és una manera de fer-ho, sabem que la mocíó tindrà un vot favorable, el nostre, veurem què fan la resta de regidors i regidores que en un moment o altre. més íntim o més d'efervescència es declaren independentistes.

D'altra banda, davant de l'intent estiuenc de fer-nos empassar el traçat del quart cinturó fet amb tiralinies i bulldozers i que passa a tocar del patí de Togores i per sobre Colobrers presentem una moció per què l'ajuntament es posicioni per preservar aquests dos espais del Rodal i intentar a partir d'aquí que el nostre ajuntament faci força política per variar el traçat del projecte. Des d'ERC treballarem fins l'últim moment per evitar aquest projecte, sols o acompanyats.

Espero que aquesta "secció" periòdica us sigui útil i d'interès.

Bon últim dia de Festa Major!!

Bona festa major de Sabadell

Com diu el títol Bona Festa Major i passeu-vos-ho molt bé!

Enguany la festa major és una festa marcada per la crisi. Una festa que tindrem i gaudirem gràcies a que les entitats de Sabadell, faran i promouran un percentatge elevadíssim de les activitats previstes.
És una pena que això que és bo i desitjable, sigui així no per voluntat política sino per cojuntura econòmica.
En els moments de vaques grasses es feia altre tipus de política de Festa Major, apostant per "grans" artistes "mediàtics" i deixant en segon pla a les entitats que ara que les vaques s'ha aprimat són les que segueixen mantenint la festa.
Que serveixi això doncs de lliçó per aquells que bandegen a les entitats. Sense elles enguany poca Festa Major hi hauria!!

PD: Tot hi haver-hi crisi un ball de fi de festa encara que no fos la salseta el trobarem a faltar!!

Empresaris, emprenedors i comerciants de Sabadell

Imatge de la trobada amb empresaris, emprenedors i comerciats de Sabadell

Ben retrobats i retrobades,

després d'un temps de desconnexió del bloc, avui hi tornem. I torno amb un post que em fa il·lusió poder fer, un post a partir del dinar que ahir vam compartir amb el Conseller Huguet al Cercle Sabadelles amb empresaris, emprenedors, comerciants i representants d'institucions econòmiques de Sabadell.

Sovint la imatge que es té de l'empresari és el de la persona que esta en consells d'administració de grans multinacionals, encorbatat i de certa edat. Per mi aquest no és un empresari, és un alt executiu d'una empresa que no arrisca el seu patrimoni i que no ha creat ell la riquesa fruit del seu treball.

Els empresaris amb qui ens vam trobar són persones que arrisquen i que creen riquesa i llocs de treball, lluny de l'especulació i de les pràctiques d'enriquiment ràpid que hem pogut viure tots aquests anys.

Persones amb qui vam poder parlar de les seves dificultats i de les seves oportunitats, que ens van apuntar quines possibles millores calen per sortir de la crisi econòmica en la què ens trobem.

Persones amb qui el conseller Huguet va compartir la seva visió de la situació de crisi global en la que ens trobem i que esta agreujada per no tenir un Estat propi perque no tenim les eines de política industrial suficients i també va poder compartir la feina feta en política industrial dels darrers anys i a qui va poder oferir de primera va les vies de suport que ofereix el Govern de la Generalitat a través del seu departament.

Em quedo amb dues una línies presentades:

• Noves oportunitats de negoci NON:  consisteix en el diagnòstic de la situació empresarial, el seu mercat, procesos interns acabant fent un replantejament estratègic que permeti iniciar noves linies de negoci amb capacitat de penetració elevada utilitzant el know how que tenien. Us deixo aquest enllaç d'exemple de resultats després d'aquest anàlisi de l'aigua Sant Aniol.
• Programa 360º: anàlisi i diagnostic i replentajament total del model empresarial com el seu nom indica, arribant a obtenir un nou model empresarial més competitiu i diferenciat.

En la situació econòmica actual ens cal diferenciació, especialització i internacionalització de les nostres empreses i sectors econòmics i aquestes línies ho fomenten.

D'altra banda tenim un agent econòmic importantíssim al nostre País i a la nostra ciutat, el comerç: un agent que genera riquesa i servei i que sovint es troba desemparat i a vegades maltractat. Reivindica la necessitat del suport i del tracte i promoció preferent d'aquest model de comerç, no només per motius econòmics sinó també per la funció de cohesió social i de desenvolupament d'identitat ciutadana que generen. Cal doncs un major reconeixement i suport per a tots ells.

En moments de dificultat cal parlar i conèixer de primera ma el problemes diaris per tal de poder oferir solucions correctes, això és el que vam fer ahir, conèixer per avançar.

He deixat pel final els emprenedors i emprenedores, un reconeixement a la valentia i la capacitat de crear i innovar. En una societat on el fracàs és viscut com una etiqueta que no et podràs treure mai i malgrat les dificultats de la situació actual molts i moltes joves inicien els seus projectes empresarials i a més a més a Sabadell són capaços de crear una xarxa de cooperació empresarial ONION on comparteixen experiències i suport.

En definitiva una experiència que repetiré de ben segur periòdicament i que també faré en altres sectors, perque és la manera de conèixer i avançar.