Avui en faig 33 per tant toca fer balanç!!

Avui fa un any vaig publicar un post al blog que Ja en van 32...Avui faig balanç!, una entrada que en ser la primera vegada que feia balanç de la meva vida en un post va ser un repàs a la meva vida fins als 32 anys.

En el post d'avui, només repassaré el darrer any, la resta es segueix mantenint igual, perquè no pot canviar perquè ja ha passat:

Aquest darrer anys ha estat un any dels millors dels darrers a diferents nivells:

A nivell professional, hem pogut acabar les feines més importants que ens havíem marcat com objectius a l'inici de la legislatura, tenim una Llei de Polítiques de Joventut aprovada pel Parlament de Catalunya. La primera llei de Polítiques de Joventut del País. I em presentat les bases del nou Pla Nacional de la Joventut de Catalunya 2010-2020. Us he confessar que haver pogut fer aquestes dues coses, dóna sentit a la frase que li vaig dir a l'Anna quan vaig decidir rebutjar un contracte en un laboratori farmacèutic per acceptar ser director primer de TUJUCA i després de l'Agència Catalana de la Joventut, la frase era més o menys " Si he estat anys des de l'associacionisme dient com voldria que fossin les polítiques de joventut del meu País, com puc, ara que m'ofereixen participar-hi dir que no". I l'Anna em va contestar, "fes-ho perque sino estaràs tota la vida dient-me que no ho has fet". Gràcies Anna pel consell i per entendre que per mi era important perquè ara tota la vida podré dir que vaig participar a l'equip que va redactar la primera Llei de Polítiques de Joventut i el PNJCAT dels propers 10 anys. Per tant estic molt satisfet políticament i també personalment.

Durant aquest any, a més d'aquests èxits i satisfaccions professionals, n'he tingut una altra, dins d'aquest àmbit, que és que els militants dels meu partit, van decidir recolzar la meva candidatura per ser l'alcaldable d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sabadell a les properes eleccions del mes de maig de l'any vinent.

Ja vaig fer un parell de posts al respecte, però vull remarcar que per mi és un orgull i un honor que els i les militants m'hagin confiat aquesta responsabilitat i que em deixaré tot el què tinc pel nostre projecte a Sabadell. Durant aquests darrers mesos des del mes de juliol, també us vull agrair a tots i totes les que us heu acostat a mi i m'heu dit que estàveu contents i que m'heu donat el vostre recolzament. és necessari i important saber que esteu amb mi i se que hi sereu en tot moment.

Una altra gran cosa que ha passat durant aquest any i que per mi és important és haver pogut participar en la consulta sobre la independència que el 30 de maig es va celebrar a Sabadell. Quan veus que hi ha gent com la que va estar treballant a la consulta te n'adones que has de donar el màxim de tu mateix i crec que els resultats que es van aconseguir, + de 20000 persones votant són tot un símptoma de que ens movem!!

Però la notícia de l'any, el qualificaria com l'esdeveniment de les nostres vides, de l'Anna i meva, i dels meus pares, sobres, cunyats, ha estat, el naixement d'en Pau, el nostre fill, ara ja té quatre mesos, però durant aquest darrer any, des de que ens vam enterar que estava al ventre de l'Anna, que va ser molt aviat, ha estat el centre de les nostres vides. 

No oblidaré mai, que el 10 de Juliol, dia de la manifestació multitudinària a Barcelona, per la independència de Catalunya, l'Anna estava bufant com una boja asseguda sobre un puf inflable davant de la tele i jo estava al darrera fent el què podia.

Tampoc oblidaré els primers plors que vaig sentir des de la sala de dilatació, perque no vaig poder estar al part per que va ser per cesàrea, o la primera vegada que vaig veure en Pau, amb un cap que semblava un apilota de rugbi i la veritat no gaire guapo,tot s'ha de dir.

Els 4 mesos del Pau els resumeixo en, és bo com el seu pare i guapo com la seva mare. Li agrada menjar i dorm molt bé. No ens queixem al contrari. Estem encantats, segurament és el millor fill que tenim, jo el seu millor pare i l'Anna per descompatat la seva millor mare.

Però en Pau no ha vingut sol. Bé pel què fa a nosaltres si, però la Marta i en Jordi, com si de vides paral·leles es tractés, es van quedar embarassats en les mateixes dates, i quatre dies abans que en Pau, el 7 de Juliol, va néixer en Jan. Això també crec que serà inoblidable. En Jordi i la Marta i Jo i l'Anna ens vam conèixer el mateix dia, ens vam casar el mateix any i ens vam quedar embarassats...No se si el mateix dia, perquè no era un llit rodó i jo no hi era, però més o menys, casualitats de la vida tu!!

I no parem de criatures, perque a més del nous càrrecs i responsabilitats d'alcaldable i pare, també m'han nomenat tiet (fins ara era tiet dels fills dels amics, de la Queta, l'Aleix, l'Oriol, la Martina, en Jan). De moment no exerceixo perquè no començo fins al març, però l'Huc i la Silvia ens van dir que estaven embarassats i l'Anna i Jo estem impacients per conèixer el nostre nebot que de moment es diu Fruski,com en Pau abans de dir-se Pau es deia Bu,

Durant l'any també hem tingut algunes pèrdues, el tiet de l'Anna, el Tiet Quico i la Iaia de l'Anna i besàvia del Pau, la Iaia Montserrat. Un record per ells doncs.

Com l'any passat pel final deixo la part més important de meva vida, l'Anna:

He pogut comprovar una cosa que ja sospitava. És la millor mare que podria tenir en pau!!! I el que és millor, a més a més segueix sent la millor esposa i amant!! Esta preciosa, crec que més que quan no era mare, no se això ho hauria de pensar més. Però deixeu-me que em refermi en el què vaig dir l'any passat però adaptant algunes coses a l'actualitat. 

"Anna ets la dona més dolça, meravellosa i bonica del món, una mica rampelluda, però dolça, ets tota tu bon cor i a més ets la millor companya, la millor amant i segur que serà, algun dia, la millor mare (tenia raó). A més de tot això ets intel·ligentíssima, femenina, guapíssima, presumida, honesta, amable, simpàtica i com tu dius el teu cabell és la joia de la corona. Vaja que per mi (i pel Pau) ets perfecte. 

"Anna, vull agrair-te tots aquests anys junts, més de la meitat de la nostra vida conscient, dir-te que ens queden molts anys per davant i molts projectes comuns que tirarem endavant i que compartirem, que riurem i plorarem, però que serem feliços com fins ara i per sempre. T'ESTIMO ANNA"

Per acabar dir-vos que tot que l'Eli, la meva veina, aquest any no m'ha dit que m'ha sentit, segueixo cridant per casa que SÓC FELIÇ!! i espero que per molts anys ho siguem tots i totes.

Un petó.




PD: Diumenge dia 28N també passarà alguna cosa important, entrarà al balanç de l'any que ve, al "Avui faig 34" però el què us puc dir és que diumenge cal que la Gent Valenta D'ERC tinguem un resultat que ens permeti condicionar i influir en la política catalana per continuar avançant cap a un estat  propi!!

Ja feia dies que tenia ganes de dir-ho: Serem Pares!!!

Bé, llegint el títol crec que ja haureu entès de què va el primer post de l'any 2010.

Doncs si! l'Anna esta embarassada de 13 setmanes i mitja, això vol dir uns tres mesos, però en l'apassionant món de l'embaràs es parla en setmanes, encara no he entès ben bé per què, però comptar en setmanes fa que, com deia ahir l'Anna, el temps et sembli que passa més ràpid ja que les fites són curtes.

Us he de dir que, no sé si tots el futurs pares i marits estan com Jo, però en el meu cas no puc ser més feliç, ni  estar més content,  i no puc tenir una dona més meravellosa.

L'Anna està preciosa, sempre ho ha estat, però d'embarassada també, i potser més i tot.

Durant aquests dies passen unes coses molt curioses, els canvis de gustos de l'Anna a l'hora de menjar, els marejos, les nàusees, un vòmit, el dia de Nadal. Però també les millors sensacions: l'amor incrementat per 100 per l'Anna, i el fenòmen al·lucinant de veure créixer la panxa de la teva dona i pensar que a dins hi ha una  coseta que l'hem fet els dos. Ah! i que per primera vegada aquest creixement panxil, no suposa que s'hagi de posar a règim!!

Els i les que em coneixeu segurament havíeu intuit ja alguna cosa, o bé ja ho sabíeu per mi, per l'Anna, o per la meva mare, que s'ha encarregat de que a les Carmelites no quedi ningú sense saber-ho.

En el món de l'embaràs també hi ha una prudència a l'hora de dir-ho, que en part entenc i en part no, suposo que és degut a la por a perdre una cosa tant estimada però poder-ho dir és de les millors coses que et poden passar.

I entrant en la família, us podeu imaginar els meus pares i l'Enric i la Maite i l'Huc i la Sílvia com estan!! Desitjant ser avis i tiets per primera vegada, d'una criatura que encara no sabem si és nen o nena, tot i que jo si que ho sé ja que és la única cosa que depèn de mi, però no ho deixaré per escrit no fos cas que m'equivoqui i sempre m'ho pogueu recordar.

Doncs res, això, que cap al juliol, la Sílvia serà tieta, l'Huc tiet, l'Enric i la Maite i el Julián i la Xari avis, la Carme i la Montserrat besàvies.

L'Anna serà a més de la millor amant i dona, la mare més guapa i meravellosa del món, i Jo seré PARE!!

PD: L'olla i la campana van funcionar!!! Ja us ho deia Jo. Esperem que també funcioni pel partit!!!

BCN-NYC Directe, i en Català! (Avui a més a més complicat)

                       Pantalla del Prat a les 10.34. Ja veieu que anàvem tard.

Avui 29 de desembre, no era el millor dia per volar als Estats Units si volies un vol ràpid i còmode. I encara menys si la companyia escollida era Delta Airlines, ja que després de l'intent frustrat d'atemptat el passat diumenge a Detroit i l'aterratge d'emergència d'un altre aparell dilluns per també una sospita d'atemptat, avui era d'esperar que seria llarg.

Doncs si, ha sigut llarg. Hem sortit 1 hora i 25 minuts més tard del previst. Tots i cada un dels passatgers i passatgeres hem estat escorcollats i el nostre equipatge de mà registrat a la porta d'embarcament. M'ha recordat el viatge, aquell cop per feina a Tel-A-Viv, i encara més quan al finger del costat s'ha acoblat un avió de ElAl.

Quatre Guàrdies civils i seguretat privada feien l'escorcoll, res a dir, en tot moment informats pel personal de la companyia, i a més a més en català.

I aquí volia anar a parar! Delta airlines, "the largest airline in the world" diuen ells, utilitza el català com a llengua d'ús per comunicar-se amb els seus passatgers, també l'anglès i l'espanyol, i té vol directe a Nova York des de Barcelona. Sembla mentida, doncs no. Volia fer un reconeixement a la companyia i a més compartir una sensació positiva en l'ús de la llengua catalana en vols intercontinentals. Com a anècdota final, dir-vos que després d'un aterratge mogudet pel vent que bufava!! El comandant ens ha fet el típic speach i ha acabat amb un Happy New Year i Bones Festes!!!

Ha fet bé la seva feina el comandant!!!

Salut i Bon any!! 

PD: A NYC estem a -9ºC i de sensació diuen que -20ºC estem gelats!!!

us deixo una foto

l'SKYLINE des del Top of the Rock

Bones Festes!! Escudella i Carn d'Olla.

Escudella i Carn d'olla d'aprop

Aquesta recepta ha passat, que jo sàpiga, de la meva àvia a la meva mare i de la meva mare a mi. Me la va passar escrita en un paper sota el títol, "escudella de la iaia Xari".

Jo volia continuar la tradició i que no es perdés aquest coneixement oral i popular, per tant, des de fa quatre anys, la meva mare fa l'escudella el dia de Nadal a casa, i jo faig l'escudella el dia de Sant Esteve a casa els meus cunyats, que ve seguida d'uns canelons deliciosos de la meva cunyada. Som estranys però ens encanta l'escudella.
Us deixo aquí la recepta i feu-ne tot l'ús i difusió que volgueu. Conservem el coneixement dels àpats nadalencs.

Ingredients per 4 persones

5 l d’aigua

½ gallina

½ pollastre

400 gr de cansalada

2 galtes de vedella

1 botifarra negra bona

1 botifarra blanca també bona

2 peus de porc

4 ossos de pernil blancs
4 pastanagues

1 branca d’api

2 porros

1 nap gros

3 patates grossetes

200 gr de cigrons

120 gr de galets

Per la pilota

250g de carn picada de porc

250g de carn picada de vedalla

2 dents d’all

julivert

100 ml de llet

80 gr de molla de pa

2 ous
sal

pebre negre
Ratafia (si us atreviu!)

Per passar l'estona de cocció. (Que és molta eh!!)

Unes ampolles de bon vi Priorat, Empordà, Montsant, Terra Alta, Costers del Segre, Conca de Barberà...

Bona companyia, l'Anna i els cunyats (en el vostre cas vosaltres direu).

Com fer-la

Agafem una olla gran,  i hi posem l'aigua freda, i hi afegim  la cansalada, les galtes de vedella, els peus de porc i els ossos de pernil, jo a més l'any que tinc un pernil bo a casa per nadal, hi tiro algun trosset petit d'aquells que queden quan el talles que són molt greix i poca xixa, comencem a bullir. Veureu que es va formant espuma i l'aneu retirant a mida que es vagi formant. Jo això ho deixo bullir una horeta i després d'aquesta hora hi afegeixo les verdures i deixo bullir una horeta i mitja més, deprés afegeixo  la gallina, el pollastre i les botifarres i la pilota ( més avall us explico com fer-la ), i mitja hora més bullint. Quan hagi passat un quart d'hora afegiu els cigrons, jo ja els compro cuits, i els deixeu un quart d'hora. En total 3 hores bullint. Seguiu treient l'espuma tota l'estona.

A poc a poc retireu la patata, la pastanaga, el pollastre i les botifarres, per que no es trenquin quan coleu el caldo.
Coleu el caldo i aparteu la carn, els cigrons i les verdures, i ho emplateu amb la resta de carn d'olla que heu tret abans.

Paral·lelament a tot això, entre copeta i copeta de vi, podeu anar fent la pilota. Jo en faig moltes de petites però hi ha gent que en prefereix una de grossa. agafeu  les dues carns picades, les barregeu, hi afegiu l'all, el julivert, el pebre i la sal, la seguiu treballant i barregeu aquesta carn amb el pa que haureu remullat amb la llet, jo l'any passat també el vaig remullar amb ratafia i estaven boníssimes, després afegiu els ous, ho acabeu de barrejar tot bé i sobre una safata amb farina aneu fent les pilotes i les tireu a l'olla amb el pollastre i les butis.

10 minuts abans de servir la sopa poseu els galets i després de 5-7 minuts ja estarà llesta per servir.
Llestos, ja em direu què tal!!!
Gràcies a la mare per ensenyar-me a fer-la.

Consells:
No tingueu pressa, necessita el seu temps de bullició.
Si podeu salar la carn el dia abans amb sal gruixuda millor, quedarà més amorosa.
Poseu-vos-hi cap a les 10 del matí si voleu dinar cap a les 2 o quarts de tres, entre que us hi poseu i no començareu a les 11. L'any passat vaig començar més tard i vam dinar a quarts de quatre.
Que el vi sigui bo i d'una D.O dels Països Catalans!!

Salut! Bones festes!!! Bona Escudella!!!

Una altra tradició que cal mantenir

Ja van 32....Avui faig balanç

Feia dies que no penjava cap post. El primer dia al post Benvinguts i benvingudes, vaig dir que principalment parlaria de política però no només. Avui serà el primer post sense un contingut exclusivament polític o ideològic, tot i que no descarto que se m'escapi alguna cosa.

Com cada any el dia 19 de novembre faig anys, avui 32!!! La gent normal, fa balanç als anys acabats en 0, jo com que als 30 no tenia post doncs ho faré als 32 per compartir les meves reflexions amb tots vosaltres.

Com a persona racional, que em considero, intentaré estructurar el balanç en ambits, som-hi:

Estudis i món professional

No em queixo. A l'escola i l'institut, treia notes més o menys bones i sense esforçar-me en excés, per no dir que era un gandulet de collons!!

A més a l'escola i l'institut jugava a bàsquet i no ho feia malament, alhora i fins als 21 entrenava equips de nens i nenes. Un record a les meves nenes i a la gent del bàsquet de les carmelites.

La primera vocació professional que recordo era ser drapaire, i els meus pares quan em sentien es posaven les mans al cap, també se les van posar quan vaig dir que m'agradaria dedicar uns anys a la política!! ;·)

Després d'aquesta vocació en va venir una que va durar molts anys, que era la de dentista, però amb aquesta finura i les manetes que tinc vaig decidir que feia un canvi i que em dedicava a la Farmàcia.

Estic content de la decisió, vaig conèixer el meu padrí de casament i vaig anar a una facultat on el 85% d'alumnes eren noies!!

Durant els estudis vaig fer una mica de tot per poder pagar-los i tenir alguna pela a la butxaca. Vaig fer classes de repàs, com gairebé tothom. Però després vaig començar a treballar en altres coses menys habituals: fent el manteniment d'uns grans magatzems a Sabadell, quan a casa no em deixaven tocar ni un martell!! Fent de forner i repartint el pa, un home calorós com jo feia el pa al mes de juliol i agost a les 3 de la tarda!! i després la primera qualificada , allò que es diu col·loquialment "treballa de lo seu" vaig anar a treballar a la Farmàcia Frigola de Calella de Palafrugell tot un estiu, tot per poder estar a prop de l'Anna, que ara és la meva dona. Em vaig instalar a casa l'Ingrid a Platja d'Aro (gràcies família Mateu per tot).

Va ser un estiu de molt treballar i molt estar amb l'Anna, per tant de poc dormir.

D'aquí a acabar la carrera, un any. l'últim mig any vaig estar com a casa fent les pràctiques a la Farmàcia Blanchart, i a més dels Miquels, la Txell i l'Assumpta, vaig fer una nova amiga, la Maja una farmacèutica croata. 

I després començar a treballar de lo meu, primer a un petit laboratori fent documentació, d'allà a la Farmàcia Relat de Badalona. On vaig aprendre moltíssim de la professió i de la vida i vaig trobar una segona família, la Tere, el Jaume, el Jordi, la Ru. Però ja us en parlaré un altre dia.

D'allà vaig passar per altres farmàcies i laboratoris i des de l'any 2004 ho compaginava com podia amb ser membre del secretariat del CNJC , passant un Festival Mundial de la Joventut on vaig conèixer a l'Eugeni, tot i que tots dos militàvem a les JERC el Vallès no es fa gaire amb Barcelona. És broma. L'any 2004 vaig fer el millor que he fet a la vida: CASAR-ME AMB L'ANNA.(el 12 de juny de 2004 al Far de Sant Sebastià, el millor dia de la meva vida!!).

Tornant al món professional a finals del 2006 l'Eugeni em truca i em proposa ser el Director de TUJUCA i crear la nova Agència Catalana de la Joventut. Jo estava a cavall amb un altre projecte engrescador a la indústria farmacèutica, però com diuen "la cabra tira al monte" i després de que desplegués totes les armes de seducció possibles li vaig dir que sí.

Estic content de la decisió i fa tres anys que m'hi dedico, però no només estic content per la part professional sino també per la personal, he conegut persones que valen molt la pena i he viscut situacions que m'han format professionalment i personal, i a més he intentat aportar el meu punt de vista, i tinc l'orgull i el plaer de treballar pel meu país des del seu Govern.

Família i Amics

Sóc un home amb sort, els meus pares són persones honestes, treballadores i humils que han lluitat perque el seu fill fos un home de profit. I no els he sortit malament del tot! Això ho diuen ells eh!! Els agraeixo esforços en moments difícils que hem passat perquè a mi no m'afectés la situació o m'afectés el mínim. I també els agraeixo els valors que m'han transmès de respecte, justícia i democràcia. La meva mare, una dona forta i decidida i el meu pare un home sensible i tot cor m'han fet com sóc, i n'estic orgullós.

Abans us parlava d'una segona família i cal ser agraït, El Jordi, el meu padrí i la Tere, el Jaume i la Ru són la meva altra família. Amb ells he passat bons i mals moments, m'han ajudat i els he ajudat i crec que els anys que hem compartit han fet que tinguem més que una amistat, tot i que ens veiem menys del que voldríem.

He de parlar de l'Enric, el meu sogre, un exemple a seguir per mi si algun dia tinc fills, i també en el vessant professional, una persona que m'estimo i que sempre que ha calgut estava allà.

I els meus cunyats, l'Huc i la Sílvia. La Sílvia és germana de l'Anna, però de tant en tant me'ls deixa i és com si també fossin els meus germans.

I els amics, necessitaria no sé quants posts per recordar-ho tot però un record especial ara que fem balanç pel Jordi i la Marta, el Jaume i la Txell, el Marc i la Silvia, els Xavis, l'Ivan, El Riki, l'Albert, l'Ingrid, la Txell, la Núria, el David, la Cris, la Sandra, el Raül, El Rossell, el Turet, l'Ari, la Marta B., El Civis, persones amb qui he passat moltes hores, la majoria bones i alguna de dolenta i que han estat allà i que encara hi són si els necessito, de qui he après molt i en seguiré aprenent. Ara no em posaré a recordar moments perque no acabaria però faré algun post de memòries.

La meva vida, la meva dona, l'ANNA

Es mereix això i més. Pels que no sapigueu la nostra història, l'Anna i jo som parella des que durant una festa major de Sabadell va néixer l'amor, concretament des del 7 de setembre de 1994, fa només 15 anys i escaix. Per tant en un post de balanç vital, podeu comprendre que ella es mereix un punt sencer, i fins i tot un post a banda, però he pensat que no podia ser que no hi fos en el de balanç i que si calia ja faria una ampliació.

L'Anna és el millor que m'ha passat a la vida, i tinc molta sort perquè gairebé tota la vida que recordo i que tinc consciència és amb ella al costat, per tant és agradable mirar enrere i recordar.

Amb ella he après a fer petons, a estimar, i a escoltar. Abans us deia que sóc com sóc gràcies als meus pares, però jo crec sincerament que s'ho reparteixen al 50% amb l'Anna, ella m'ha fet l'home que sóc, em va conèixer que era un nen i hem viscut junts sobretot bons moments, algun dolent, però sobretot bons. Hem compartit la fase de descoberta de noves sensacions, hem experimentat l'un amb l'altre, hem compartit la fase de començar a viure per tu mateix, hem fet les nostres bogeries i també les nostres petites maleses. També en els moments durs hem estat l'un al costat de l'altre i hem tirat endavant.

L'Anna, pels que no la coneguin, és la dona més dolça, meravellosa i bonica del món, una mica rampelluda, però dolça, és tota ella bon cor i a més és la millor companya, la millor amant i segur que serà, algun dia, la millor mare. A més de tot això és intel·ligentíssima, femenina, guapíssima, presumida, honesta, amable, simpàtica i ella diria que té un cabell que és la joia de la corona. Vaja que per mi és perfecte.

Anna, vull agrair-te tots aquests anys junts, més de la meitat de la nostra vida conscient, dir-te que ens queden molts anys per davant i molts projectes comuns que tirarem endavant i que compartirem, que riurem i plorarem, però que serem feliços com fins ara i per sempre. T'ESTIMO ANNA.

Res doncs, podeu treure'n les conclusions que vulgueu del balanç, però si jo he de posar una nota a la meva vida li poso un progressa adequadament, tot i que a la meva època li hauria posat un excel·lent. I com l'altre dia em va dir l'Eli, la meva veïna, "t'he sentit que al teu menjador cridaves SÓC FELIÇ". Doncs això SÓC FELIÇ, als 32 anys i espero que per molts anys més ho poguem ser tots i totes.

Un petó!