Gent Valenta!! VOTEU ESQUERRA!!

Ara ja es pot demanar el Vot oficialment de manera que us demano a tots i totes aquelles que creien en l'avenç social del país i en la necessitat de tenir un estat propi que ens voteu el proper dia 28 de Novembre. No hi ha cap altre formació que participi a les eleccions que pugui tenir la força suficient per condicionar l'escena política catalana amb aquestes 2 línies de treball que es resumeixen en la frase la contrucció d'un estat propi del benestar.
Voteu ESQUERRA, Voteu la Gent Valenta!!

ARA AL PAÍS LI CALEN DECISIONS VALENTES! ARA REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!

Avui comença la Campanya

Avui comença la campanya electoral de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Començarà oficialment avui a partir de les 00.00h, amb com deien aquest matí a una tertúlia radiofònica, la ja "tradicional enganxada del primer cartell". És una expressió que ja ha passat a l'imaginari col·lectiu però que actualment no acaba de ser ni enganxada i sovint ni cartell. 

A Sabadell farem la penjada del Primer cartell a la Plaça Doctor Robert, i els propers dies de campanya podreu trobar-nos els dissabtes i diumenges a diferents punts de la ciutat a la vostra disposició per explicar-vos quines són les nostres propostes i el nostres compromisos. Propostes i compromisos que són fruit d'un procés d'escoltar i de participació de més de 70000 persones. 

Els sis principals compromisos d'Esquerra les vam presentar fa uns 15 dies al teatre Grec.

La celebració d’un Referèndum per la Independència de Catalunya és el primer d'aquests sis compromisos que ens hem fixat a l’hora de negociar un nou Govern. El segueixen reclamar el Concert Econòmic quan s’acabi el model de finançament vigent, al 2013 s'haurà de renegociar, i si encara no tenim un estat propi caldrà tenir clar quin model de finançament ens cal i nosaltres el tenim clar, veurem si propostes electorals que fa CiU aguanten fins aleshores; crear un sistema financer públic català per suplir les dificultats de crèdits a empreses, autònoms i famílies; garantir els recursos necessaris per aplicar la Llei de la dependència; establir un règim de preus justos per als productors que potenciï la producció agrària i ramadera i en faciliti la comercialització; i reformar l’estructura del Govern per reduir els alts càrrecs i fer una administració més eficient i transparent.

En aquestes eleccions hi ha moltes coses en joc, el President Montilla, a la convocatòria de les eleccions ja va fer una intervenció en aquest sentit dient que “Amb el vostre vot decidireu molt més que una majoria, un president o un programa de Govern. Decidireu quin camí ha de seguir Catalunya, no en una legislatura, sinó –segurament- en tota una generació". I també ho va fer en Castellà fent una utilització de la por al trencament i tornant a recordar els orígens a l'hora de votar.

Segur que hi ha coses en les que ens hem equivocat, hem ficat la pota en algunes però mai hem ficat la ma, i el què és innegable és que el País ha avançat nacionalment i social i això gràcies a la convicció d'ERC. Entenc que hi hagi molta gent que entri en el debat del qui i no del què. Però si parlem del què les tenim totes nosaltres. 

És doncs el moment de decidir si tornem enrere i si avancem cap a un estat propi, i això només pot ser amb una Esquerra Forta, quan ERC ha estat forta el debat i el sentiment independentista és quan ha estat més fort.

Vosaltres decidiu qui marcarà el full de ruta dels propers anys i de la propera generació i espero que preneu una decisió valenta com a gent valenta que sou!!

Raul Gallego: un Jove reporter Sabadellenc guanya un prestigiós premi internacional

Avui fa una setmana, el dia 12 d'octubre, normalment és un dia com un altre normal per mi. Enguany, ha estat una mica diferent, l'endemà jo em presentava com a candidat a l'alcaldia de Sabadell, cosa que ja feia que fos un 12-O diferent. Però a més a més tenia una cosa per celebrar, una alegria. No, no era el dia de la raza, la hispanidad o el dia del Pilar. Podia celebrar que un bon amic, de la meva mateixa quinta, i de Sabadell, havia rebut un dels premis més prestigiosos de la seva professió. En Raul Gallego Abellán, de 33 anys i sabadellenc, el dia 12 d'octubre de 2010 va recollir al Grand Hyatt de Nova York, el premi Edward R. Murrow, a la millor sèrie documental online, pel seu reportatge a l'afganistan Strike of the Sword: A marine's Diary.

Un documental que us adjunto en les seves tres parts, i que explica, tal i com van calificar els membres del jurat dels premis, "de forma admirable", la vida dels soldats americans a l'afganistan, què senten, què pensen, què viuen, en moments de màxima tensió i al front en una terra desconeguda. Tot això segunit el fil del diari escrit per un Marine durant la seva estada a l'Afganistan.

   Part I: Mental Preparation                    Part II: Dangerous Terrain                   Part III: Outside looking in

Aquest, és un reconeixement just a la feina que fa en Raul. No és el primer, al 2005, ja va guanyar el premi fotopress, per un treball de fotografia al voltant del mur d'Israel.
És un gran professional, només cal veure els treballs que realitza, tots d'una gran qualitat, que et fan entrar en el més profund d'allò que esta gravant, però a més a més ho fa amb gust, amb una estudiada estètica i muntatge acurat.
Les seves imatges et transporten allà on està i tenen molt de contingut però també un alt component artísitic.
En Raul i jo ens coneixem des de l'institut, ens vam conèixer al Vidal i Barraquer. Sempre havia tingut clar què volia ser de gran, periodista, corresponsal de guerra. I amb esforç i moltes ganes i hores de dedicació ho va aconseguir. 

Ha passat per TV3 com a camera a Israel i Palestina, també va cobrir la Guerra d'Iraq, i des de fa 4 anys treballa com a corresponsal d'Associated Press cobrint Àsia i l'Orient Mitjà. té la base a Bangkok, tot i que no hi és gairebé mai. I un parell de cops l'any sempre passa per Sabadell a veure la família i els amics.

Espero que en Raul m'ho permeti i m'ho perdoni, però recordo un dels estius més divertits quan ell estudiava periodisme i feia un programa als matins a Ràdio Barberà, un programa que ara esta molt de moda, format, APM, La competència, la segona hora... Ens ho passàvem teta durant l'emissió, fent trucades i després preparant el programa de l'endemà. Més que preparant pensant què podríem fer per passar-nos-ho encara millor.

Un altre moment que recordo, ja amb en Raul treballant de corresponsal de guerra, cobrint la invasió de l'Iraq , és la imatge de l'estàtua de Sadam sent estirada per una corda lligada a un tanc, jo estar dinant a la cuina de casa dels meus pares i reconèixer que sobre el tanc hi era ell. Sempre explico que això va fer que aquella escena per mi fos viscuda com encara més propera del què era.

Després dels records i batalletes, simplement volia aprofitar aquest espai de reflexió i escriptura per mostrar la meva alegria perquè un jove, té 33 anys fins d'aquí a 2 setmanes, de Sabadell, i això ho ha exercit sempre i activament, i que a més esta boig per la seva feina, hagi rebut aquest reconeixement internacional que només els millors tenen. Per tant en Raul ja és reconegut internacionalment com un dels millors a la seva professió. Sense el premi ja ho era per mi, però el reconeixement públic del teu sector és de justícia.

Espero que aquest reconeixement internacional, aviat també ho sigui a la nostra ciutat.

Aprofito per desmuntar un altre tòpic ser Jove no és sinònim d'inexpert o de gandul. és simplement un adjectiu o substantiu que es basa en la teva edat temporal.

Altres enllaços
http://hosted.ap.org/specials/interactives/_international/foot_patrol/index.html
http://www.youtube.com/user/raulgaab
http://www.raulgaab.com

Abans del Ple: Moció per un monument a Rafael Casanova.

Avui hi ha ple, i des d'ERC presentem una moció per tal de que Sabadell tingui un monument en record de Rafael Casanova, conseller en cap de la ciutat de Barcelona durant el setge de setembre del 1714 i que va encapçalar les tropes de la ciutat en defensa de les llibertats i els drets de Catalunya.

Aquest monument creiem que s'hauria d'elaborar a partir d'una convocatòria pública de concurs d'idees.

A banda a la mateixa moció proposem un espai possible per ubicar aquest monument, que seria la futura plaça que s'ubicarà on actualment hi ha l'aparcament de l'estació de FGC de Sabadell estació, al barri de Gràcia.

Creiem que cal aquest monument en record del conseller en cap, però tambÉ de tots i totes les persones que han donat la seva vida i han lluitat pels drets i les llibertats de Catalunya.

A més reclamem que l'acte institucional de l'11 de setembre es realitzi en aquest monument i que al monòlit actual en memòria de Lluís Companys, s'organitzi un acte institucional en record i memòria del president de la Generalitat afusellat per les tropes franquistes i únic president europeu assassinat pel feixisme. 

Des d'ERC Sabadell, el proper dia 14 d'octubre al vespre recordarem al President Companys, 70 anys després del seu assassinat.

Per què cal una Vaga General

Actualment la situació del mercat laboral és francament complicada. Durant el segon trimestre de 2010 la taxa d’atur a Catalunya s’ha situat en un 17,7%, i a l’Estat espanyol en un 20,1% (dades de l’INE). Pel que fa a la temporalitat l’Estat espanyol té el segon percentatge més elevat d’Europa: l’any 2009 un 25,4% dels contractes eren temporals, mentre que a Europa la mitjana se situa en un 13,5% (Gairebé la meitat).

No cal cercar gaires indicadors econòmics per demostrar que la crisi econòmica iniciada l’agost de 2007 ha portat el mercat laboral a una situació francament difícil. Una crisi de nivell internacional i de dimensions descomunals amb l’epicentre en el mercat financer i la bombolla immobiliària. Una crisi generada sobretot per una manca de regulació dels mercats financers internacionals i per una desregulació del mercat immobiliari en països com l’Estat espanyol.

Els bancs necessitaven liquidesa i van demanar plans de rescat com a única manera d’evitar la bancarrota. El govern espanyol va fer cas també de les demandes del sector financer, injectant 30.000 milions d’euros a la banca. El més curiós del cas és que la recepta per sortir de la crisi ha sortit de la mateixa cuina de qui l’ha generat.

I què s’ha fet amb els treballadors? Què s’ha fet amb les ingents quantitats de persones que no han tingut cap responsabilitat en la generació de la crisi però que estan patint les altes taxes d’atur i l’alt grau de temporalitat? Mentre els salaris reals a l’Estat espanyol només han augmentat un 1,4% entre els anys 1997 i 2007(IESE-ADECCO), els salaris mitjans dels directius van pujar un 13,8% només durant l’any 2008 (CNMV). Premi per als responsables de la crisi i càstig per als que no en tenen cap culpa. Davant d’això el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha preparat un magnífic àpat replet d’amanites en forma de Llei de Reforma Laboral.

Aquesta reforma comporta tres grans canvis que pretenen flexibilitzar el mercat laboral. En primer lloc s’estén la indemnització de 33 dies per any treballat per acomiadament improcedent, que fins ara estava fixat en 45 (Estatut dels Treballadors de 1980). En aquest punt cal aturar-se i recordar que amb la reforma laboral de l’any 2001 ja es va crear un contracte indefinit amb una indemnització de 33 dies per any treballat. Era un tipus de contracte dirigit a totes les persones treballadores excepte a homes d’entre 31 i 44 anys. Aquest tipus de contracte ha estat escassament utilitzat per les empreses. Si tan necessari era la introducció d’aquest contracte, com és que després de 9 anys s’ha utilitzat tan poc?

En segon lloc es reconeix com a causa objectiva d’acomiadament el fet que una empresa tingui pèrdues, un fet que l’empresa podrà demostrar presentant únicament un pla de viabilitat. Això significa un traspàs de la responsabilitat dels directius –que han de vetllar per la viabilitat de l’empresa- cap al treballador. Un fet totalment injust.

El tercer dels grans canvis significa un cop molt dur contra una de les principals eines que tenen els treballadors per defensar els seus drets: la negociació col•lectiva. La nova llei preveu la possibilitat de que empresaris i treballadors pactin una no vinculació al conveni laboral corresponent en determinats supòsits crítics per a l’empresa.

El curiós de tot plegat és que el mercat laboral espanyol ja és actualment molt flexible. El contracte amb indemnització de 33 dies per any treballat es pot fer des de l’any 2001 amb la majoria de treballadors. I el percentatge de contractes temporals és el segon més elevat de la Unió Europea! No és això flexibilitat?

Realment aquesta és la recepta que ens ha de fer sortir de la crisi i de la greu situació del mercat laboral? Una recepta elaborada principalment pels causants de la crisi? El que calen són solucions que vetllin pel benestar del ciutadà i la salut de la nostra democràcia. Cal millorar l’ocupabilitat de les persones, formant als treballadors perquè puguin accedir a nous llocs de treball amb rapidesa i perquè siguin productius i competents. Com passa als països capdavanters d’Europa. I cal garantir que les petites i mitjanes empreses, l’entramat econòmic que ho està passant pitjor, tingui accés al crèdit perquè puguin seguir generant ocupació. I cal també augmentar la progressivitat dels impostos i augmentar la regulació al sector financer, fent que no només els treballadors paguin les conseqüències de la crisi. Aquesta vaga és necessària no només per les mesures que ha pres el govern central, sinó per les que no ha pres.

I sobretot, no desprestigiem l’esperit de la vaga per la crítica a les cúpules sindicals. I menys quan aquestes cúpules estan plantant cara al poder. El que ara està en joc són els drets dels treballadors i les solucions que es donen a la crisi.

ARTICLE ESCRIT PER JOAN CUEVAS

POLITÒLEG SABADELLENC

MEMBRE DE L'EXECUTIVA D'ERC SABADELL

Llei de polítiques de joventut aprovada: Enhorabona!!

 després de l'aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut

Avui el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la primera Llei de Polítiques de Joventut de la història del nostre País. És doncs un motiu prou important per celebrar-ho i fer-ne cinc cèntims en un post al bloc, i més si un ha pogut viure la gestació de la Llei que avui en dia és una realitat des de primera línia.

El primer que m'agradaria destacar és que no és una llei d'una secretaria, un departament o del govern només. És una llei de País, amb el consens del món local, ja que comptava amb el vist-i-plau de les dues associacions municipalistes de Catalunya. També compta amb el consens amb el món associatiu juvenil, el CNJC va introduir les seves esmenes que es van incorporar al text avui aprovat, i també compta amb el suport de l'Associació de Professionals de Polítiques de joventut, un col·lectiu que en els darrers anys ha anat creixent i que també esta recollit a la Llei.

Els textos legals sovint són farragosos, es idees clau d'aquesta llei i que marquen com a pilars de les polítiques de joventut són, en primer lloc marca com a objectiu prioritari de les polítiques de Joventut l'emancipació de les persones joves, per facilitar.la crea la Xarxa nacional d'emancipació juvenil, unes oficines que concenren tots els serveis que les diferents administracions ofereixen als i les joves, actualment n'hi ha 12 d'obertes com a pilotatge.

També distribueix les competències entre les administracions, les competències de joventut són exclusives de la  Generalitat però també determina que els ajuntaments i ens supramunicipals, és a dir, diputacions, consells comarcals i mancomunitats de municipis actuen en el camp de les polítiques de joventut.

Per a alguns com jo, la joventut ja ens ha passat, sovint dic que una de les pitjors coses que et pot passar és deixar de ser jove treballant a joventut, cosa que a mi m'ha passat, bromes a part, la llei determina la joventut entre els 16 i 29 anys de manera que acotem quin és el col·lectiu al que s'adrecen les polítiques juvenils. Aquesta delimitació de la joventut, incorpora unes excepcions per dalt i per baix per certs aspectes. Per exemple, és necessari treballar en la promoció d'hàbits saludables i prevenció de conductes de risc més aviat dels 16 anys, i cal que les polítiques d'habitatge, en la societat actual vagin fins als 35.

En aquesta llei també trobem instruments de planificació d'equipaments i serveis, es crea un registre d'equipaments i serveis que ens ha de servir per saber què tenim, com és i on està, per poder posteriorment planificar elaborant un mapa que ens dirà què hem de fer i com ha de ser el què fem.

També com us deia al començament reconeix la figura dels professionals de polítiques de joventut, una figura que durant molt anys ha estat la que ha innovat, i tirat del carro de les polítiques públiques de joventut.

En l'àmbit de participació juvenil, recull la necessitat del suport al Moviment associatiu Juvenil, reconeix el paper d'interlocució del CNJC, i aposta pel foment i suport a l'aparició de Consells locals de joventut.

A més també recull la projecció internacional de les polítiques de joventut, recollint la gestió de les subvencions europees per part de la Secretaria de Joventut i l'intercanvi de bones pràctiques amb altres països europeus i de l'arc mediterrani, i per primer cop té en compte els joves catalans i catalanes de les comunitats a l'exterior.

Durant el debat els grups de l'oposició han parat de manca de contingut, crec que el que he repassat ja esta prou bé però he deixat el més important pel final.

La llei dóna rang legal al Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que fins a dia d'avui era una declaració institucional del Parlament i que passa a ser un decret d'obligat compliment pel Govern de la Generalitat i pels ens locals. Vist així podria semblar que s'obliga als ens locals a fer allò que diu la Generalitat, però això només ho pot dir algú que desconegui com es fa el PNJCAT, aquest pla és consensuat entre Govern de la Generalitat, món local i CNJC. I aquest pla és el que conté, les línies d'actuació de les polítiques de joventut dels proper 10 anys. Per tant la Llei no les ha d'incloure perquè les inclou a través dels PNJCAT 2010-2020, perquè és la manera com hem decidit treballar a Catalunya i ens ha anat prou bé.

I el com es desenvolupen aquestes l´nies de treball és potestat de cada Govern i ho marca el pla d'actuació de cada legislatura.

Així doncs estic segur que mes enllà de les circumstàncies pre-electorals avui, hem aprovat una bona llei de polítiques de joventut, ara el què cal és desenvolupar-la per tal de desplegar al màxim les seves potencialitats amb els 5 decrets que en pengen.

Moltes gràcies a tots i totes els què hi heu aportat alguna cosa i als què hi heu participat, ha estat un plaer poder-ne formar part.

Empresaris, emprenedors i comerciants de Sabadell

Imatge de la trobada amb empresaris, emprenedors i comerciats de Sabadell

Ben retrobats i retrobades,

després d'un temps de desconnexió del bloc, avui hi tornem. I torno amb un post que em fa il·lusió poder fer, un post a partir del dinar que ahir vam compartir amb el Conseller Huguet al Cercle Sabadelles amb empresaris, emprenedors, comerciants i representants d'institucions econòmiques de Sabadell.

Sovint la imatge que es té de l'empresari és el de la persona que esta en consells d'administració de grans multinacionals, encorbatat i de certa edat. Per mi aquest no és un empresari, és un alt executiu d'una empresa que no arrisca el seu patrimoni i que no ha creat ell la riquesa fruit del seu treball.

Els empresaris amb qui ens vam trobar són persones que arrisquen i que creen riquesa i llocs de treball, lluny de l'especulació i de les pràctiques d'enriquiment ràpid que hem pogut viure tots aquests anys.

Persones amb qui vam poder parlar de les seves dificultats i de les seves oportunitats, que ens van apuntar quines possibles millores calen per sortir de la crisi econòmica en la què ens trobem.

Persones amb qui el conseller Huguet va compartir la seva visió de la situació de crisi global en la que ens trobem i que esta agreujada per no tenir un Estat propi perque no tenim les eines de política industrial suficients i també va poder compartir la feina feta en política industrial dels darrers anys i a qui va poder oferir de primera va les vies de suport que ofereix el Govern de la Generalitat a través del seu departament.

Em quedo amb dues una línies presentades:

• Noves oportunitats de negoci NON:  consisteix en el diagnòstic de la situació empresarial, el seu mercat, procesos interns acabant fent un replantejament estratègic que permeti iniciar noves linies de negoci amb capacitat de penetració elevada utilitzant el know how que tenien. Us deixo aquest enllaç d'exemple de resultats després d'aquest anàlisi de l'aigua Sant Aniol.
• Programa 360º: anàlisi i diagnostic i replentajament total del model empresarial com el seu nom indica, arribant a obtenir un nou model empresarial més competitiu i diferenciat.

En la situació econòmica actual ens cal diferenciació, especialització i internacionalització de les nostres empreses i sectors econòmics i aquestes línies ho fomenten.

D'altra banda tenim un agent econòmic importantíssim al nostre País i a la nostra ciutat, el comerç: un agent que genera riquesa i servei i que sovint es troba desemparat i a vegades maltractat. Reivindica la necessitat del suport i del tracte i promoció preferent d'aquest model de comerç, no només per motius econòmics sinó també per la funció de cohesió social i de desenvolupament d'identitat ciutadana que generen. Cal doncs un major reconeixement i suport per a tots ells.

En moments de dificultat cal parlar i conèixer de primera ma el problemes diaris per tal de poder oferir solucions correctes, això és el que vam fer ahir, conèixer per avançar.

He deixat pel final els emprenedors i emprenedores, un reconeixement a la valentia i la capacitat de crear i innovar. En una societat on el fracàs és viscut com una etiqueta que no et podràs treure mai i malgrat les dificultats de la situació actual molts i moltes joves inicien els seus projectes empresarials i a més a més a Sabadell són capaços de crear una xarxa de cooperació empresarial ONION on comparteixen experiències i suport.

En definitiva una experiència que repetiré de ben segur periòdicament i que també faré en altres sectors, perque és la manera de conèixer i avançar.

El Tribunal internacional de la Haia accepta els processos d'independència

V. GENERAL CONCLUSION

122. The Court has concluded above that the adoption of the declaration of independence of

17 February 2008 did not violate general international law, Security Council

resolution 1244 (1999) or the Constitutional Framework. Consequently the adoption of that

declaration did not violate any applicable rule of international law.

Ahir, la màxima instància judicial de l'ONU, va dictaminar que la independència de Kosovo, declarada el  17 de febrer de 2008 de forma unilateral s'ajusta al dret internacional. El dictamen, tot i no ser vinculant, té un pès jurídic i polític elevadíssim, i més per el nostre cas en què el procés d'independència ja s'ha iniciat. El dictamen serà un precedent per als processos independentistes i el reconeixement de noves secessions. Textualment, els jutges del tribunal internacional afirmen que "no hi ha cap norma en el dret internacional que prohibeixi les declaracions d'independència".

Els jutges del tribunal internacional de l'Haia, doncs, han establert les bases legals de cara a la nostra independència. Ara ja no hi ha dubte de que internacionalment s'accepten els processos independentistes i per tant el nostre des d'ahir és mes fàcil, tan sols depèn de nosaltres!!!

Aquí teniu el link de l'opinió del TI.

Somniem

No us el perdeu és molt bo!!



Avui a les 8 del vespre ens veiem davant de l'Ajuntament de Sabadell i el proper 10 de juliol ens veiem a la manifestació per rebutjar la sentència i reclamar que no hi ha cap legitimitat per sobre de la voluntat del nostre poble: Nosaltres decidim, som una nació!!
Si sou de Sabadell i voleu venir en bus contacta amb sabadell@esquerra.org o truca al 937271144.
Sortim a les 4.30 de la plaça Antoni Llonch.

PD: només hi ha una cosa que pugui fer que no hi sigui, que és que l'Anna es posi de part, ja hem sortit de comptes.

Adeu Espanya? I tant!!!

Per els que ahir dijous al vespre no poguéssiu veure el documental que ha emès TV3, i que va ser seguit per una mitjana de 730000 espectadors, fent el rècord d'audiència d'una nit de dijous durant aquest any. Us deixo el video és garebé una hora i mitja de preguntes i respostes i comparatives.
Després alguns encara diran que no avancem!!

El CAT i la E: Em volia detenir o acollonir?

el "delito".

Aquest matí a les 11.45, estava parat al semàfor del carrer Rocafort amb Carrer de Tamarit de Barcelona. Mentre estava aturat, un cotxe patrulla del Cuerpo Nacional de Policia, se m'ha posat al costat dret del cotxe. L'agent que conduia, m'ha fet una senyal per què baixés la finestreta del meu acompanyant i tot aixecant-se les ulleres de sol m'ha dit- Sabe que esta usted cometiendo un delito?-, li he respòs sorprès que no, i aleshores ha continuat -las matrículas españolas llevan una E y el símbolo de la Unión Europea, y usted lleva encima un CAT-. Al adonar-me'n del "delito" al què es referia li he dit que si que sabia, que portava el CAT. Ell ha continuat i m'ha dit que -És un delito porque esta falsificando un documento público, igual que si falsificara su DNI o cualquier otro documento oficial-.

Davant d'això, li he respost que li agraia la seva informació, ell m'ha contestat -En que me esta hablando? En castellano o en catalán? la meva resposta tranquila ha estat -ja ho veus-. A partir d'aquí m'ha dit que no m'entenia i que li parlés en castellà, jo no he canviat de llengua, tinc el meu dret i ell la seva obligació.

Els cotxes de davant feia estona que havien arrencat, i els de darrera començaven a pitar, tot això ha estat una conversa de cotxe a cotxe a través de la finestreta del meu acompanyant.

Semblava que ja tiràvem i que després "d'informar-me" i de deixar anar el tema de la llengua ja havia fet el seu servei contra el "delito" del dia, però m'ha tornat a fer un gest per la finestreta i m'ha tornat a dir- Esta cometiendo un delito y haga como mucha gente y pongase el CAT al lado de la matricula-. 

Li he tornat a agrair el seu consell i que fes el què cregués que havia de fer, jo tenia feina i arribava tard. 

Ell m'ha respost- No estoy hablando de multarle, y fent el gest de picar canell contra canell, ha continuat, estoy hablando de detenerle-.

Davant d'això li he dit que fes el què cregués que havia de fer i ell ha tornat a dir -le repito que esta cometiendo un delito y que la próxima vez que lo veamos lo vamos a detener-.

Aquí ha acabat, he pujat la finestreta del cotxe, i he seguit cap a la meva destinació on m'esperaven i on  ara ja arribava tard.

Crec que la seva interpretació del "delito", és totalment ideològica i no gens fonamentada, per dir-ho d'aguna manera, la documentació del meu vehicle diu que la meva patricula és XXXX-ABC i enlloc diu que sigui E-XXXX-ABC.

La cosa era clara, la seva voluntat era simplement espantar, amb el fantasma de detenir-me i aconseguir el seu objectiu últim que era que aquell CAT deixés d'estar allà i que tornés a sortir la E. 

Porto el CAT al cotxe des de l'any 2000, he tingut una denúncia de la Policia Municipal de Granollers amb l'argument de que la meva matrícula no era visible.

He anat tres vegades en cotxe de Catalunya a Croàcia, passant per 4 fronteres, on he viscut anècdotes de tota mena, on un carabinieri m'ha dit-"avanti Republica independiente di Catalunya"-.Un policia croat em va dir al 2006 " Ah! si! això és perque ara ja sou independents com Montenegro", referint-se a les informacions que els havia arribat sobre el nou Estatut.

Ho sento senyor agent, no ha aconseguit el què pretenia, i d'aquesta manera tan sols aconsegueixen que em refermi en la meva convicció  ideològica de que ens cal fer aquests gestos de sobirania en el dia a dia, per tal d'arribar a tenir un Estat Propi.

Perquè no només són xapes!

Dissabte 22 Festa a Gràcia per la Consulta!! VOTA SÍ

Tot just una setmana i un dia abans de la consulta per la independència a Sabadell, al barri de Gràcia, farem bullir l'olla tot compartint un acte lúdic a la plaça del Treball, animeu-vos i participeu-hi.
Podreu votar anticipadament, aprofito per recordar que hi ha seus de recollida de vot anticipat permanents, la seu d'Esquerra de Sabadell n'és un.
EL 30M VOTA SÍ.

Victor Torres, patriota i exemple.

Victor Torres el 25 d'abril votant a la Consulta de Lleida

Victor Torres, és un lleidatà de 95 anys, que en fa 79, des de la seva fundació, milita a Esquerra Republicana de Catalunya. 

En Victor Torres, el passat dissabte ens va fer un parlament molt intens i emotiu, carregat de vivències personals de qui és història viva del s.XX i XXI. 

Vivències algunes positives, plenes d'orgull i d'il·lusió a l'hora de recordar-les, com la proclamació de la República el 14 d'abril o els fets del 6 d'octubre del 34 amb la proclamació de l'Estat Català per part del President Companys. I ens explicava en primera persona, la seva implicació en aquests fets.

En Torres també ens explicava els moments durs del 18 de juliol del 36 amb l'alzamiento, o bé la cruesa de la guerra, amb l'orgull d'haver fet el què podia des de la columna Macià-Companys.

I el moment de l'exili, l'arribada als camps de concentració a França, l'assassinat del President Companys i el manteniment de la Generalitat a l'exili amb Josep Irla com a President en un moment en què la institució es donava per perduda, i després amb Tarradellas.

Ens explicava en primera persona el retorn de l'exili, i el seu pas pel Parlament de Catalunya com a diputat les dues primeres legislatures, amb una anècdota curiosa quan explica que sortia del Parlament amb Heribert Barrera,  i els mossos els hi presentaven armes i es van girar per veure a qui li estaven fent i es van adonar que estaven sols i que els hi feien a ells.

Victor Torres va declarar el passat 25 d'abril que havia anat a Lleida a votar a la Consulta per la Independència en cadira de rodes i que si hagués calgut hi hagués anat de genolls

Victor Torres en moments complicats i durs i en moments decisius, i plens d'il·lusió ha estat al costat del projecte, del país i del partit i ha de ser un exemple per tots i totes les ciutadanes que creiem en la justicia social i en l'alliberament nacional. 

Quan pensem que no podem més i que ens rendim recordem la vida d'aquells que han lluitat i han patit per arribar fins aquí, i prenem com a exemple l'estimat company Victor Torres.

Tornarem a vèncer!!

Experiències a Madrid (I)

Després de la compareixença al Senado

La setmana passada, concretament el dia 5 de maig, vaig tenir un matí i començament de tarda a la Capital d'Espanya.

El dia va començar aviat, a les 5:20 del matí sortia cap a l'estació de Sants, a les 6:30 engegava l'AVE, mentre viatjàvem a l'alçada de Lleida, vaig sentir que oferien premsa a uns altres passatgers i la resposta va ser "La Vanguardia i la Razón, si us plau" interessant barreja, vaig pensar.

Durant el viatge vam preparar la primera reunió del matí a les 9:30 a l'INJUVE, i la posterior compareixença al Senat del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí.

A les 9:05 arribàvem a l'estació d'Atocha, cua per agafar taxi i... Bingo! un taxi d'aquells que complia tots els estereotips, escoltant Radio Intereconomia, alternada amb la Cadena Cope, amb taxista que amb una cosa a la boca va cantant coses irreconeixibles i que quan sent que parles català a més a més murmura.

Vam arribar al INJUVE, puntuals com sempre, vam començar una reunió que sabíem com seria i que a mida que passava, es tornava més surrealista. Va ser molt gran, ara resulta que segons ells per exercir les teves competències has de demanar permís. Després de la reunió seguim treballant en el mateix full de ruta que havíem marcat abans de començar-la, només faltaria!

D'allà cap al Senat, compareixença per parlar sobre un Libro Blanco de Políticas de Juventud, abans de començar ens trobem amb els senadors de l'Entesa, Judit Alberich i Pere Muñoz, expliquem el nostre posicionament contrari a fer aquest Llibre, n'existeix un d'Europeu, i tenim competències exclusives en matèria de joventut.

Una curiositat, per dir-ho d'alguna manera, al Senat, a la mateixa comissió on compareixia el secretari han comparegut en francès i en anglès, ara bé en català no està permès, és una manera curiosa de tractar les llengües que segons ells tambés són seves.

Després d'aquest inici, de fer-los veure la seva contarcissió, l'Eugeni explica el què hem fet en 30 anys de PJ a Catalunya, explica el PNJCAT, que existeix un Consell Nacional de la Joventut de Catalunya que és membre del Youth Forum i que no rep ni un euro dels pressupostos de l'estat, i fa una defensa de les competències exclusives en Joventut, passant per l'Estatut recorregut, i un posicionament clar contra la necessitat del Libro Blanco.

El torn de rèplica, divertit, PSOE defensant l'INJUVE, com ha de ser, són dels seus, i cridant a la coordinació de polítiques i la millor frase de la jornada "Lo de las competencias exclusivas és relativo" això textulament i en la seu de la cambra de representació territorial espanyola, molt gran, aquesta és la visió dels que diuen ser federalistes.

La intervenció del PP previsible, plena de tot allò que us podeu esperar, estan obsesionados con la lengua, el TC es legitimo para decidir sobre el Estatut, ustedes se creen pioneros en todo... 

Després d'això comiat del senador Pere Muñoz, i cap a l'aeroport per tornar cap a Sabadell, el taxi de tornada res a veure amb el del matí, música de bandes soneres de pel·lícules, quan vaig pujar sonava la d'Apocalipse now.

A les 18:30 teníem visita a la ginecòloga. Bones notícies, el Pau ja fa 1,8 Kg, és gròs com el pare i segur que serà guapo com la mare.

Dues setmanes intenses: PNJCAT, Llei de joventut i Acord d'accés al Preservatius.

Al darrer post us parlava de l'activitat prèvia a la trobada del Pla Nacional de la Joventut del passat 27 de febrer a Manresa. 

moment de la Trobada del PNJCAT del 27 de febrer al Kursaal de Manresa

La trobada va tenir dues parts diferenciades: Al matí retorn de la feina feta en l'avaluació i procés de consulta, davant d'un Kursaal ple, i presentació de les experiències en polítiques de joventut per part dels governs del Quebec i de Flandes. Els parlament institucionals, van tenir una nota emotiva amb l'agraïment personal del Secretari General de Joventut, Eugeni Villabí, a la Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capadevila, pel suport rebut per tal de poder tirar endavant tot el procés del PNJCAT. Aquest acte també va tenir un altre moment intens quan l'HC Carme Capdevila va anunciar que el dia 9 de març s'aprovaria la llei de polítiques de joventut, i podeu comprovar que així ha estat i el passat dimarts es va aprovar per govern el Projecte de llei de polítiques joventut, que desplega l'única competència exclusiva de l'estatut del 79 que encara quedava per desplegar.

El matí va tenir l'estona lúdica amb el passi del documental de l'elaboració del PNJCAT, i l'actuació de Toni Albà, que amb els seus diferents personatges va fer que el Kursaal gaudís i xalés.

La tarda va ser de treball en grups dividits per diferents eixos on es va fer un retorn per temàtica de les aportacions que s'havíen recollit i es va recollir també l'opinió dels participants. Aquestes conclusions s'estan treballant per tal d'elaborar el primer esborrany de PNJCAT 2010-2020. A partir d'aquí haurem de treballar amb els grups parlamentaris per tal d'arribar a un acord consensuat. A les nou altra vegada torn per gaudir amb el concert d'Estúpida Erikah i els amics de les arts, mooooolt bons!

Els dos dies previs a la trobada, el 25 i 26 de febrer, vaig estar dedicat al treball internacional, vàrem rebre 10 delegacions d'estats i nacions d'arreu del món, Andorra, Sèrbia, Paraguai, Argentina, Palestina, Baden Wuttenberg, Flandes, Escòcia i Quebec.

Recepció del President del Parlament a les delegacions internacionals

Va ser una experiència enriquidora poder compartir aquests dies de treball, ja que ens ha permès veure que la manera que tenim de treballar les polítiques de joventut a Catalunya, és una manera única, el treball a 10 anys i consensuat, és envejat i no es reprodueix enlloc més. També enriquidor perquè hem pogut veure maneres de treballar i projectes interessants i que ens permetran millorar la nostra manera de treballar.

D'altra banda també és interessantíssim per poder explicar la realitat del nostre País al món, poder ensenyar les nostres institucions a representants governamentals i explicar la nostra història és una de les millors maneres de normalitzar- nos com a agents en el mapa global.

Ja us ho he dit abans aquest dimarts passat el dia 9, el govern va aprovar el projecte de llei de polítiques de joventut, La primera llei de joventut que aprova un Govern de la Generalitat,  un passet més per treballar pel jovent del país, una llei que dóna rang legal al PNJCAT, que defineix l'edat de joventut entre els 16 i 29 anys, que reconeix el paper dels professionals però sobretot que crea la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, una xarxa de 64 oficines joves, de les que ja en tenim 10 en fase pilot, que són finestretes úniques on les persones joves poden trobar tots els serveis centralitzats que necessiten per tal d'emancipar-se. Una finestreta única d'assessorament als i les joves. Per tant un passet més per facilitar l'emancipació del jovent.

I ahir, l'anunci de l'acord al què hem arribat amb Durex i el consell de col·legis de farmacèutics per facilitar l'accés al preservatiu a les persones joves, comercialitzant paquets de 3 preservatius a 1,5€ a totes aquelles farmàcies que s'adhereixin a la campanya. 

La campanya té el lema amb el futur no te la juguis i pretén facilitar l'accés amb la baixada del preu, que si el comparem amb el preu habitual dels preservatius de les màquines expenedores, és la meitat i a més fent-ho a les farmàcies on un professional sanitari pot orientar i resoldre els dubtes que puguin tenir els i les joves.

Els preservatius a més a més estan etiquetats en català, per primer cop Durex ho fa i cal posar-ho en valor i reconèixer-ho.

A més la campanya és un model ideal de col·laboració entre administració, empresa i professionals, que compartíem un objectiu comú i ens hem posat d'acord per tal de fer-ho possible, model que hauríem de fer possible cada vegada de manera més habitual.

Doncs res ja veieu que ha estat intens, entre mig hi va haver una gastroenteritis, l'aniversari de la Marta, una nevada, i una ecografia, on el Pau segueix creixent i ja se li veuen les "joies de la corona" sense cap mena de dubte, tot i que no és tant exhibicionista com el seu pare, i l'Anna segueix estant tant o més guapa cada dia.

Salut i ja ho sabeu, a comprar preservatius!!!

Joves Catalans a l'exterior: autoestima i orgull.

D'esquerra a dreta: Casal del Quebec, Quito, La Plata, Costa Rica i abaix Paranà

Abans de res excuses per tants dies sense actualitzar el bloc. Portem un meset que Déu n'hi dó! Però esta bé molta feina i molts projectes que surten endavant i en Pau, ja té nom creixent dins de l'Anna, avui estem a la meitat del recorregut!!

Bé entro en matèria. Ahir a Manresa, dins dels actes previs a la Trobada del 27 de febrer del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, vàrem tenir una xerrada molt interessant del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, amb joves catalans membres actius de Casals Catalans a l'Exterior, en concret amb en Juan Manuel del Casal Català de Paranà, la Núria del Casal dels Països Catalans de la Plata, en Gabriel del Casal Català de Costa Rica, en Daniel del Casal Català del Quebec i la  Maria José del Casal Català de Quito.

Tots ells ens van fer una explicació de quines són les activitats dels seus casals, totes elles orientades a mantenir i  fomentar la cultura i la llengua catalana. 

Mantenir-la entre els i les descendents de persones que van haver de deixar la seva pàtria forçats per la dictadura i exiliar-se, o bé entre aquells que per motius de cerca d'oportunitats van decidir emigrar, segurament com tothom que ho fa, de manera temporal però que aquesta emigració ha acabat consolidant-se però segueixen recordant la seva pàtria, o bé aquells que temporalment estan lluny i que troben una manera de seguir recordant casa seva i alhora conèixer gent i integrar-se al País que els acull.

I fomentar-la i donar-la a conèixer a la població autòctona dels seus Països de Passaport, és a dir, allò que se'n diu fer-ne proselitisme.

Un tret característic de tots ells tot i les diferències del seus Països és les ganes de fer coses, la il·lusió per seguir fent aquesta tasca i aquella espurna als ulls que se'ls il·luminen quan parlen del què fan per Catalunya.

Allò de l'autoodi català en ells no existeix, és orgull de ser-ho.

Són joves dinàmics, compromesos i organitzats. Tot i les dificultats de distància, connectats per una xarxa virtual que els permet compartir projectes i teixir sinergies.

Joves que a través de la Xarxa també han participat en dir la seva al procés de consulta del nou PNJCAT 2010-2020.

La meva conclusió d'ahir va ser que són l'exemple més clar d'allò de "és català qui ho vol ser-ho".

Total som iguals:  el nostre Passaport, igual que el seu, tampoc no és el de la nostra Pàtria.

Per veure les 119 comunitats catalanes a l'exterior cliqueu aquí i si en voleu saber més aquí.

PD: Després de la xerrada amb els joves catalans vam continuar l'activitat internacional donant la benvinguda a les delegacions internacionals de Governs amb els que treballem en Joventut, no van arribar totes per la vaga de controladors francesos però avui ja hi som tots.

PUIGCERCÓS 2010! TU DECIDEIXES! CATALUNYA DECIDEIX!

Fa uns dies que 7000 militants d'Esquerra Republicana de Catalunya, estem treballant perquè tots i totes les ciutadanes que puguem, i ens hem marcat com a horitzó 140.000 persones, ens digueu la vostra sobre quins han de ser els punts cabdals d'ERC de cara a les properes eleccions i per tant irrenunciables per a formar govern.

És a dir i parlant ràpid VOLEM QUE VOSALTRES ENS DIGUEU QUÈ CREIEU QUE ÉS IRRENUNCIABLE! Perque els partits polítics els fan els i les persones que hi confien i ens cal saber de primera mà què penseu que cal fer per construir un País lliure i just.

Com ho estem fent això?

Doncs a alguns i algunes de vosaltres ja us he passat un formulari on fem diferents propostes i us demanem que ens digueu, entre aquestes 21 Propostes quines per vosaltres són més importants.

Les propostes estan dividides en 3 àmbits. Aquí les trobareu totes.

• El primer àmbit fa referència al dret a decidir i inclou una sola pregunta: "Estàs d'acord que la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya sigui el primer compromís d'Esquerra a la propera legislatura?"
• El segon àmbit tracta les mesures que haurà d'aplicar el Govern de la Generalitat i demana als participants que prioritzin sobre un total de 16 propostes agrupades en quatre blocs, quins han de ser els compromisos d'Esquerra per a la propera legislatura, contenen propostes pea a empreses, famílies autònoms, llengua, cultura, accés al treball, infraestructures, reducció del consum energètic, reforma de l'estructura del govern, reforma de la funció pública...
• I el tercer àmbit fa referència a les reivindicacions davant el govern de l'Estat i inclou mesures com reclamar el Concert Econòmic quan s'acabi el model de finançament vigent, si encara no tenim Estat propi ni la majoria per aconseguir-lo; la coherència de vot a Madrid, exigir als partits catalans que defensin al Congrés el mateix que voten al Parlament;  el control català dels aeroports catalans, connexió Barcelona-Alacant en tren d'alta velocitat i aprovació al Congrés del Fons de Rescat de Peatges per finançar-ne la progressiva desaparició.

Una altra manera de participar és descarregant el formulari AQUÍ, omplir-lo i enviar-lo a ERC (Calàbria 166 08015 BCN o si voleu doneu-me'l a mi i ja el portaré, no patiu per això.)
També esteu convidats a venir al cafè-bar La República de Sabadell el proper dia 28 de Gener a partir de 2/4 de 10 del vespre i dir-nos la vostra, estarem encantats!

Us demano doncs que participeu i decidiu! perquè les persones treballadores d'aquest País només tenim una manera d'influir: La política i ERC vol ser la vostra eina per construir un Estat Català socialment just.

13D: 94.320 vallesans i vallesanes amb dret a decidir!!!

Avui és un bon dia per parlar de democràcia i de dret a decidir, mentre a les espanyes celebren el seu dogma de fe constitucional, que blinda la unitat i sembla que darrerament també la univocitat d'España. A Catalunya treballem per poder exercir el nostre dret a decidir. D'aquí una setmana justa, el proper 13 de desembre a la nostra comarca hi haurà també consultes populars. 

A més la ciutat més gran del país que celebrarà la consulta el proper dia 13, és una ciutat vallesana, és Sant Cugat del Vallès.

Aquest serà un gran repte pel nombre d'electors que podran exercir el seu dret a vot i la complexitat logística afegida. Fins ara crec que ens podem sentir contents tant de les adhesions, com de l'experiència pionera del vot anticipat. Per saber-ne més www.consultasantcugat.cat

Després de Sant Cugat trobem Castellar del Vallès, una ciutat amb 18.218 habitants amb dret a vot,  gairebé el triple dels convocants en la primera consulta que es va dur a terme el passat 13 de setembre a Arenys de Munt. A dia d'avui tenen més de 200 persones adherides i 11 entitats, per tal de saber-ne més i estar-ne informats de primera ma disposen de la web www.castellardecideix.cat

Castellbisbal amb 9280 persones convocades a votar i Sentmenat amb 6209 també realitzaran consulta el proper   diumenge, a ambdues ciutats el vot anticipat continua i durant els propers dies encara es podrà exercir, per més informació de castellbisbal podeu entrar a http://castellbisbaldecideix.blogspot.com i a Sentmenat hi ha un diari digital www.sentmenat.com on trobareu un enquesta sobre si cal exercir el dret a decidir i a banda noticies sobre les consultes.

Ullastrell amb 1392 habitants amb dret a vot és la cinquena ciutat de la comarca que tindrà consulta diumenge, la plataforma "Ullastrell també Decideix" ha organitzat una sèrie d'activitats per difondre la consulta entre els i les ciutadanes d'Ullastrell.

Per últim el municipi més petit de la comarca, Gallifa també es suma a la consulta i 179 habitants estaran convocats a decidir diumenge vinent.

D'altra banda dilluns, un vallesà, Joan Ridao, va presentar la campanya d'ERC "Fem un pas endavant, VOTA SI". Una campanya que com pretén mobilitzar l'electorat per tal de que vagi a dir si i participi massivament a les consultes del proper dia 13.

L'organització d'aquestes consultes és complexa i feixuga, hi ha moltes persones treballant perquè surtin bé però arribats a la recta final encara en calen més. Aquestes dificultats són més grans com més gran és el municipi, per una simple qüestió quantitativa, per tant si al vostre municipì el proper dia 13 no hi ha consulta i voleu donar un cop de ma, ja ho sabeu, aquí us he deixat els links.

Hi ha més ciutats del Vallès preparant una consulta, entre elles Sabadell www.consultasabadell.cat,  però d'això si de cas en parlem passat el 13D, ara centrem-nos en això!

Catalunya-Argentina 2x1 amb el Carnet Jove!

Per fi!!

Això és el primer que vaig dir quan fa dues setmanes vam tancar amb  la Federació Catalana de Futbol l'acord perque els i les joves que tenen el Carnet Jove puguin anar a veure la nostra selecció amb un descompte avantatjós, compres una entrada i te'n donen una altra.

Per fi, la junta de la Federació, que va canviar fa al juny de 2009 quan Jordi Casals va assumir la presidència, ha entès que no només estem facilitant l'entrada al partit als i les joves, sino que estem fent promoció de la pràctica de l'esport, fent difusió entre els i les joves de l'esport català i també de la nostra selecció.

L'acord al què hem arribat no és fruit d'un dia, ha costat tres anys. És fruit d'aquest canvi de  junta.És fruit de la feina feta per la plataforma proseleccions a través d'un acord que vam signar el 19 de juny d'enguany, que va tenir en el primer partit oficial de rugbi 13 de la selecció i a continuació un partit dels Dragons Catalans de Perpinyà la primera concreció i que recollia que la plataforma treballaria perque totes les Federacions es sumessin a aquest acord.

Doncs bé, avui fa dues setmanes es va concretar amb la Catalana de Futbol, avui s'ha presentat i ara només falta que tots i totes fem tremolar el Camp Nou, tal i com diu l'eslògan del partit, el proper dia 22 de desembre a les 20.30.

No serà un partit més de la nostra selecció, serà un dia històric i que de ben segur recordarem molt de temps. Serà l'enfrontament entre dos genis del futbol ara a les banquetes, això ens donarà ressò mundial. I serà un espectacle, perque tal i com ha dit el nostre seleccionador avui a la roda de premsa quan li han preguntat "Catalunya al mundial quin paper faria?" ell ha dit "Si es creu que Espanya és favorita per guanyar el mundial i la meitat de jugadors són catalans, Catalunya també ho seria!". 

A més la setmana vinent, dijous concretament es presentarà la nova samarreta de la selecció, de la marca Astore, de ben segur que ens preparen alguna sorpresa i que serà una samarreta a l'alçada del partit, que els nostres jugadors i els i les aficonades portarem orgullosos.

El dia 22 tothom al camp, per l'espectacle, per l'oficialitat i els que tingueu el Carnet Jove ja ho sabeu. 2x1!