dijous, 19 de novembre de 2009

Ja van 32....Avui faig balanç


Feia dies que no penjava cap post. El primer dia al post Benvinguts i benvingudes, vaig dir que principalment parlaria de política però no només. Avui serà el primer post sense un contingut exclusivament polític o ideològic, tot i que no descarto que se m'escapi alguna cosa.
Com cada any el dia 19 de novembre faig anys, avui 32!!! La gent normal, fa balanç als anys acabats en 0, jo com que als 30 no tenia post doncs ho faré als 32 per compartir les meves reflexions amb tots vosaltres.
Com a persona racional, que em considero, intentaré estructurar el balanç en ambits, som-hi:

Estudis i món professional

No em queixo. A l'escola i l'institut, treia notes més o menys bones i sense esforçar-me en excés, per no dir que era un gandulet de collons!!
A més a l'escola i l'institut jugava a bàsquet i no ho feia malament, alhora i fins als 21 entrenava equips de nens i nenes. Un record a les meves nenes i a la gent del bàsquet de les carmelites.
La primera vocació professional que recordo era ser drapaire, i els meus pares quan em sentien es posaven les mans al cap, també se les van posar quan vaig dir que m'agradaria dedicar uns anys a la política!! ;·)
Després d'aquesta vocació en va venir una que va durar molts anys, que era la de dentista, però amb aquesta finura i les manetes que tinc vaig decidir que feia un canvi i que em dedicava a la Farmàcia.
Estic content de la decisió, vaig conèixer el meu padrí de casament i vaig anar a una facultat on el 85% d'alumnes eren noies!!
Durant els estudis vaig fer una mica de tot per poder pagar-los i tenir alguna pela a la butxaca. Vaig fer classes de repàs, com gairebé tothom. Però després vaig començar a treballar en altres coses menys habituals: fent el manteniment d'uns grans magatzems a Sabadell, quan a casa no em deixaven tocar ni un martell!! Fent de forner i repartint el pa, un home calorós com jo feia el pa al mes de juliol i agost a les 3 de la tarda!! i després la primera qualificada , allò que es diu col·loquialment "treballa de lo seu" vaig anar a treballar a la Farmàcia Frigola de Calella de Palafrugell tot un estiu, tot per poder estar a prop de l'Anna, que ara és la meva dona. Em vaig instalar a casa l'Ingrid a Platja d'Aro (gràcies família Mateu per tot).
Va ser un estiu de molt treballar i molt estar amb l'Anna, per tant de poc dormir.
D'aquí a acabar la carrera, un any. l'últim mig any vaig estar com a casa fent les pràctiques a la Farmàcia Blanchart, i a més dels Miquels, la Txell i l'Assumpta, vaig fer una nova amiga, la Maja una farmacèutica croata. 
I després començar a treballar de lo meu, primer a un petit laboratori fent documentació, d'allà a la Farmàcia Relat de Badalona. On vaig aprendre moltíssim de la professió i de la vida i vaig trobar una segona família, la Tere, el Jaume, el Jordi, la Ru. Però ja us en parlaré un altre dia.
D'allà vaig passar per altres farmàcies i laboratoris i des de l'any 2004 ho compaginava com podia amb ser membre del secretariat del CNJC , passant un Festival Mundial de la Joventut on vaig conèixer a l'Eugeni, tot i que tots dos militàvem a les JERC el Vallès no es fa gaire amb Barcelona. És broma. L'any 2004 vaig fer el millor que he fet a la vida: CASAR-ME AMB L'ANNA.(el 12 de juny de 2004 al Far de Sant Sebastià, el millor dia de la meva vida!!).
Tornant al món professional a finals del 2006 l'Eugeni em truca i em proposa ser el Director de TUJUCA i crear la nova Agència Catalana de la Joventut. Jo estava a cavall amb un altre projecte engrescador a la indústria farmacèutica, però com diuen "la cabra tira al monte" i després de que desplegués totes les armes de seducció possibles li vaig dir que sí.
Estic content de la decisió i fa tres anys que m'hi dedico, però no només estic content per la part professional sino també per la personal, he conegut persones que valen molt la pena i he viscut situacions que m'han format professionalment i personal, i a més he intentat aportar el meu punt de vista, i tinc l'orgull i el plaer de treballar pel meu país des del seu Govern.

Família i Amics

Sóc un home amb sort, els meus pares són persones honestes, treballadores i humils que han lluitat perque el seu fill fos un home de profit. I no els he sortit malament del tot! Això ho diuen ells eh!! Els agraeixo esforços en moments difícils que hem passat perquè a mi no m'afectés la situació o m'afectés el mínim. I també els agraeixo els valors que m'han transmès de respecte, justícia i democràcia. La meva mare, una dona forta i decidida i el meu pare un home sensible i tot cor m'han fet com sóc, i n'estic orgullós.
Abans us parlava d'una segona família i cal ser agraït, El Jordi, el meu padrí i la Tere, el Jaume i la Ru són la meva altra família. Amb ells he passat bons i mals moments, m'han ajudat i els he ajudat i crec que els anys que hem compartit han fet que tinguem més que una amistat, tot i que ens veiem menys del que voldríem.
He de parlar de l'Enric, el meu sogre, un exemple a seguir per mi si algun dia tinc fills, i també en el vessant professional, una persona que m'estimo i que sempre que ha calgut estava allà.
I els meus cunyats, l'Huc i la Sílvia. La Sílvia és germana de l'Anna, però de tant en tant me'ls deixa i és com si també fossin els meus germans.
I els amics, necessitaria no sé quants posts per recordar-ho tot però un record especial ara que fem balanç pel Jordi i la Marta, el Jaume i la Txell, el Marc i la Silvia, els Xavis, l'Ivan, El Riki, l'Albert, l'Ingrid, la Txell, la Núria, el David, la Cris, la Sandra, el Raül, El Rossell, el Turet, l'Ari, la Marta B., El Civis, persones amb qui he passat moltes hores, la majoria bones i alguna de dolenta i que han estat allà i que encara hi són si els necessito, de qui he après molt i en seguiré aprenent. Ara no em posaré a recordar moments perque no acabaria però faré algun post de memòries.


La meva vida, la meva dona, l'ANNA

Es mereix això i més. Pels que no sapigueu la nostra història, l'Anna i jo som parella des que durant una festa major de Sabadell va néixer l'amor, concretament des del 7 de setembre de 1994, fa només 15 anys i escaix. Per tant en un post de balanç vital, podeu comprendre que ella es mereix un punt sencer, i fins i tot un post a banda, però he pensat que no podia ser que no hi fos en el de balanç i que si calia ja faria una ampliació.
L'Anna és el millor que m'ha passat a la vida, i tinc molta sort perquè gairebé tota la vida que recordo i que tinc consciència és amb ella al costat, per tant és agradable mirar enrere i recordar.
Amb ella he après a fer petons, a estimar, i a escoltar. Abans us deia que sóc com sóc gràcies als meus pares, però jo crec sincerament que s'ho reparteixen al 50% amb l'Anna, ella m'ha fet l'home que sóc, em va conèixer que era un nen i hem viscut junts sobretot bons moments, algun dolent, però sobretot bons. Hem compartit la fase de descoberta de noves sensacions, hem experimentat l'un amb l'altre, hem compartit la fase de començar a viure per tu mateix, hem fet les nostres bogeries i també les nostres petites maleses. També en els moments durs hem estat l'un al costat de l'altre i hem tirat endavant.
L'Anna, pels que no la coneguin, és la dona més dolça, meravellosa i bonica del món, una mica rampelluda, però dolça, és tota ella bon cor i a més és la millor companya, la millor amant i segur que serà, algun dia, la millor mare. A més de tot això és intel·ligentíssima, femenina, guapíssima, presumida, honesta, amable, simpàtica i ella diria que té un cabell que és la joia de la corona. Vaja que per mi és perfecte.
Anna, vull agrair-te tots aquests anys junts, més de la meitat de la nostra vida conscient, dir-te que ens queden molts anys per davant i molts projectes comuns que tirarem endavant i que compartirem, que riurem i plorarem, però que serem feliços com fins ara i per sempre. T'ESTIMO ANNA.

Res doncs, podeu treure'n les conclusions que vulgueu del balanç, però si jo he de posar una nota a la meva vida li poso un progressa adequadament, tot i que a la meva època li hauria posat un excel·lent. I com l'altre dia em va dir l'Eli, la meva veïna, "t'he sentit que al teu menjador cridaves SÓC FELIÇ". Doncs això SÓC FELIÇ, als 32 anys i espero que per molts anys més ho poguem ser tots i totes.

Un petó!

2 comentaris:

  1. Un relat i una vida emocionant. Per molts anys, amic!
    Salut i endavant!
    XRA

    ResponElimina
  2. Hola Juli,

    deu ni do! Un verritable striptease...això de
    despullar-se en públic sols ho fan els valents.

    Endavant!

    Gerard B.

    ResponElimina