dijous, 22 d’octubre de 2009

L'olla, la campana i l'Estatut de Núria.


                                                      Fotografia: Josep Maria Civis
La Vall de Núria és un indret simbòlic del nostre País conegut més per l'olla i la campana que els creients en la fe cristiana i la tradició popular, diuen que fan miracles relacionats amb l'increment de la fertlitat i la capacitat d'aturar tempestes, que per ser l'indret on es va formular l'estatut del 32 que duu el seu nom. Un estatut que anava més enllà de l'estat i que era nacionalment i social ambicós.
També cal saber que hi ha l'alberg de joventut, Pic de l'aliga, el més alt d'Europa (2.129m) gestionat per la Xanascat i amb un personal fantàstic.

Després de l'aprovació de l'Estatut de Núria, dos militants d'Esquerra Republicana de Catalunya van pujar al Puigmal i hi van plantar una estelada, segurament aquest fet no és molt conegut, però si aneu a l'alberg el Pic de l'aliga o bé pugeu al mirador per gaudir de la vista que arriba fins a la Plana de Vic, podreu veure un màstil amb una estelada que rememora aquella pujada fa setanta-set anys.


Aquesta Vall, ha sigut el lloc triat per Esquerra Republicana de Catalunya, per proclamar candidat a la Generalitat el nostre president, Joan Puigcercós.

De divendres a diumenge, vàrem viure moments que estic segur passaran a la història de l'independentisme:


Els grups de treball sobre el dret a decidr i les noves esquerres, a la sala de l'Estatut de Núria , una sala preciosa per cert, decorada amb cartelleria dels 30 i que encara manté un aire d'un lloc on s'hi van fer grans coses.
L'esperit de germanor i de festa , tot i que alguns ho puguin trobar increible, viscut durant el sopar de divendres i la matinada de divendres a dissabte.
I el punt culminant del dissabte amb la proclamació d'en Joan Puigcercós amb el 94% dels vots del Consell Nacional i el seu discurs a l'esplanada davant del recinte de Vall de Núria, amb un vent gèlid que com ell deia serà el que ens inflarà les veles, i amb un compromís amb el País i amb la seva gent, renovant aquell fet un dia pel President Companys.

No cal dir però que el moment més comentat del cap de setmana ha estat la pujada al Puigmal, s'ha de dir que l'Anna i Jo hi haviem de pujar però que una febrada de dissabte a la tarda i que m'ha tingut KO fins ahir, no ens va deixar fer-ho.
Aquesta pujada significa en termes metafòrics a la política, l'esforç que caldrà que fem tots i totes per arribar a assolir el nostre cim, tenir un estat, però també ens permet veure i descobrir un home tal i com és, treballador, valent, proper, familiar i lluitador, compromès i decidit a decidir.

Per tant després d'aquest cap de setmana, frenètic pels apassionats de la política i del País, crec que estem més a prop d'arribar al nostre cim, amb esforç i tots i totes juntes ho aconguirem n'estic segur, ha començat una nova etapa, i en aquesta tots i totes sou necessaries!!


PD: Abans de marxar de Vall de Núria, pel què pugui ser vam posar el cap a l'olla tot tocant la campana per potenciar la fertlitat del projecte i potser també la nostra!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada