dijous, 28 d’octubre del 2010

Recepta dels panellets


Dilluns és Tot Sants, aquest any sembla que farà més fred que els passats i per tant atipar-nos de castanyes, moniatos i panellets ens vindrà molt més de gust.
A més sembla que les previsions meteorològiques diuen que pot ser que els dies del cap de setmana i dilluns siguin emboirats i frescos. Si no teniu ganes de sortir de casa, una bona manera de passar una tarda o un matí és experimentant fent panellets, és divertit i a més a més el resultat és boníssim.
L'Anna i jo l'any passat els vam fer i van quedar perfectes.
A més a més de fer-ne, com cada any tastarem els d'alguna pastisseria de Sabadell. Aquest any crec que anirem a la pastisseria Buvete, al Passeig de la Plaça Major, a veure quins panellets originals tenen. 
Va aquí teniu la recepta i passeu-vos-ho bé fent-los i gaudiu-ne menjant-ne!!!


PANELLETS (per 1kg aprox)


Per fer la pasta:


  • 1/2 Kg. de sucre
  • 1/2 kg. d'ametlles ratllades
  • 1 moniato grandet (250g aprox) 



Primer bulliu el moniato, quan veieu que esta tovet,el refredeu sota l'aigua.

Barregeu el sucre i les ametlles,  quan tingueu el moniato bullit i refredat l'afegiu i barregeu ben barrrejat. Us semblarà que no es fa una pasta però si seguiu barejant acaba sent una bola uniforme. Això és la pasta a partir de la qual podem fer els panellets de diferents gustos.

Panellets de pinyons: 
  • Pinyons (amb 100-150g en surten força)
  • 1 ou
Agafeu la pasta que teniu, feu boletes les passeu per clara d'ou, que abans heu de batre (no a punt de neu eh!) i feu rodar les boletes sobre els pinyons que s'hi enganxaran. Un cop fet això pinteu-los amb rovell d'ou.

Panellets d'ametlles
  • ametlles trossejades
Es fan igual que els de pinyons però tradicionalment la forma d'aquests és cilíndrica.

Panellets de coco:
  • 50-100g en funció dels que volgueu fer
Agafeu la mateixa part de pasta que de coco ratllat i barregeu-ho, un cop hagi quedat ben homegeni, feu la forma que volgueu, la tradicional és una mena de piràmide.

Com veieu a partir de la pasta base es pot fer el què volgueu, del què volgueu i de la forma que més us convingui.
Es pot afegir a la pasta xocolata en pols, cafè en pols, ratlladura de pela de llimona, vainilla, i tots aquests nosaltres després els passem per sucre i així queden cruixents.

Cocció
Un cop tingueu tots els què volgueu es couen al forn que haurem escalfat a 170-180º entre 5 i 10 minuts, comenceu posant-los a la part de baix, perquè es facin de sota i als 3-4 minuts poseu-los al mig 3-4 minuts més.
És la part més delicada perquè es poden cremar fàcilment per tant estigueu-hi a sobre i controleu en tot moment!!






Sempre el recordarem: Joan Solà descansi en pau.


"TENIU LA RESPONSABILITAT DE FER QUE AQUEST POBLE NO SE SENTI SUBORDINAT"




El passat 1 de juliol de 2009 es va produir un fet excepcional: la intervenció d'una personalitat davant el Ple del Parlament de Catalunya. Es tracta d'una possibilitat recollida a la reglamentació de la Cambra legislativa catalana, però que fins a la data d'avui mai no s'havia utilitzat.

Aquest fet excepcional el va protagonitzar, una persona excepcional, el professor Joan Solà que ahir ens va deixar, filòleg, estudiós i científic de la llengua catalana i defensor de la llibertat de Catalunya. Va ser una intervenció de les que queden en el record i per això, per recordar-lo us penjo a continuació el vídeo de la seva intervenció.
En la lluita et recordarem.













dilluns, 25 d’octubre del 2010

Joves emprenedors i emprenedores de Sabadell I




Els darrers dies a Sabadell he estat vivint algunes experiències interessants amb persones, la majoria joves, que han emprès i han tirat endavant projectes, empresarials, culturals,solidaris. 

Crec que és interessant poder compartir aquestes experiències i donar un valor públic i un reconeixement a iniciatives que poden semblar quotidianes però que al darrere tenen algú que arrisca i se la juga.
Per començar voldria fer-ho amb el nou Restaurant Japonès Kimbo, 
En un moment en què el menjar japonès esta arribant a moltes persones que mai s'havien plantejat abans tastar-lo i que esta entrant en la nostra dieta amb una freqüència molt més elevada que anys enrere, quan el menjar japonès era una cosa minoritària, desconeguda i gairebé, si m'ho permeteu, gairebé elitista.
Un jove sabadellenc, ha vist la oportunitat, el nínxol de mercat, i des de fa un mes ha obert un restaurant japonès amb dues vessants, la de menjar per emportar i quatre taules al local per tal de poder-lo menjar també allà mateix.
Aquest jove xef, ha treballat a grans restaurants del nostre país i del món, com el Bulli i és especialista en cuina japonesa.
La carta que ofereix inclou des dels clàssics nigiris, maquis i sushis (en forma de bola boníssims), fins a receptes menys conegudes com sopes variades, hamburguesa japonesa i un yakisowa (fideus japonesos) de llagostins, verdures o pollastre deliciosos.
Cada dia hi ha novetats i és un espai tranquil i agradable si decideixes menjar allà.
En el moment de creixement de la cuina japonesa, apareixen múltiples espais i ofertes que pretenen omplir auest espai, molts simplement tenen de japonès el nom que posen darrera de restaurant.
El Kimbo ha estat un encert i és un restaurant molt i molt recomanable. Els seus preus no són ajustats, tractant-se de cuina japonesa i ingredients de primera.
Un consell: truqueu per encarregar o bé aneu a primera hora (21h) si no heu encarregat.







Adreça: Carrer Marià Fortuny,8 (Antiga Figuerola fotocòpies) 
Telèfon; 937270631

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Raul Gallego: un Jove reporter Sabadellenc guanya un prestigiós premi internacional






Avui fa una setmana, el dia 12 d'octubre, normalment és un dia com un altre normal per mi. Enguany, ha estat una mica diferent, l'endemà jo em presentava com a candidat a l'alcaldia de Sabadell, cosa que ja feia que fos un 12-O diferent. Però a més a més tenia una cosa per celebrar, una alegria. No, no era el dia de la raza, la hispanidad o el dia del Pilar. Podia celebrar que un bon amic, de la meva mateixa quinta, i de Sabadell, havia rebut un dels premis més prestigiosos de la seva professió. En Raul Gallego Abellán, de 33 anys i sabadellenc, el dia 12 d'octubre de 2010 va recollir al Grand Hyatt de Nova York, el premi Edward R. Murrow, a la millor sèrie documental online, pel seu reportatge a l'afganistan Strike of the Sword: A marine's Diary.
Un documental que us adjunto en les seves tres parts, i que explica, tal i com van calificar els membres del jurat dels premis, "de forma admirable", la vida dels soldats americans a l'afganistan, què senten, què pensen, què viuen, en moments de màxima tensió i al front en una terra desconeguda. Tot això segunit el fil del diari escrit per un Marine durant la seva estada a l'Afganistan.



   Part I: Mental Preparation                    Part II: Dangerous Terrain                   Part III: Outside looking in

Aquest, és un reconeixement just a la feina que fa en Raul. No és el primer, al 2005, ja va guanyar el premi fotopress, per un treball de fotografia al voltant del mur d'Israel.
És un gran professional, només cal veure els treballs que realitza, tots d'una gran qualitat, que et fan entrar en el més profund d'allò que esta gravant, però a més a més ho fa amb gust, amb una estudiada estètica i muntatge acurat.
Les seves imatges et transporten allà on està i tenen molt de contingut però també un alt component artísitic.
En Raul i jo ens coneixem des de l'institut, ens vam conèixer al Vidal i Barraquer. Sempre havia tingut clar què volia ser de gran, periodista, corresponsal de guerra. I amb esforç i moltes ganes i hores de dedicació ho va aconseguir. 
Ha passat per TV3 com a camera a Israel i Palestina, també va cobrir la Guerra d'Iraq, i des de fa 4 anys treballa com a corresponsal d'Associated Press cobrint Àsia i l'Orient Mitjà. té la base a Bangkok, tot i que no hi és gairebé mai. I un parell de cops l'any sempre passa per Sabadell a veure la família i els amics.
Espero que en Raul m'ho permeti i m'ho perdoni, però recordo un dels estius més divertits quan ell estudiava periodisme i feia un programa als matins a Ràdio Barberà, un programa que ara esta molt de moda, format, APM, La competència, la segona hora... Ens ho passàvem teta durant l'emissió, fent trucades i després preparant el programa de l'endemà. Més que preparant pensant què podríem fer per passar-nos-ho encara millor.
Un altre moment que recordo, ja amb en Raul treballant de corresponsal de guerra, cobrint la invasió de l'Iraq , és la imatge de l'estàtua de Sadam sent estirada per una corda lligada a un tanc, jo estar dinant a la cuina de casa dels meus pares i reconèixer que sobre el tanc hi era ell. Sempre explico que això va fer que aquella escena per mi fos viscuda com encara més propera del què era.
Després dels records i batalletes, simplement volia aprofitar aquest espai de reflexió i escriptura per mostrar la meva alegria perquè un jove, té 33 anys fins d'aquí a 2 setmanes, de Sabadell, i això ho ha exercit sempre i activament, i que a més esta boig per la seva feina, hagi rebut aquest reconeixement internacional que només els millors tenen. Per tant en Raul ja és reconegut internacionalment com un dels millors a la seva professió. Sense el premi ja ho era per mi, però el reconeixement públic del teu sector és de justícia.
Espero que aquest reconeixement internacional, aviat també ho sigui a la nostra ciutat.

Aprofito per desmuntar un altre tòpic ser Jove no és sinònim d'inexpert o de gandul. és simplement un adjectiu o substantiu que es basa en la teva edat temporal.



dilluns, 18 d’octubre del 2010

El dia de la presentació com a candidat


Bé, el dimecres ja vam fer la meva presentació pública. Vull començar agraint a tots i totes la vostra ssistència o el vostre suport virtual o telefònic.
Una presentació que segons jo, opinió subjectiva i poc vàlida, i segons tots i totes les assistents va anar molt i molt bé.
Vam començar la tarda amb una visita ala UES amb Joan Puigcercós, va ser interessant dialogar al voltant dels nous reptes i oportunitats que es presenten a les entitats excursionistes avui en dia, ja no és trobem-nos uns quants i preparem una sortida sino que fruit de la major accessibilitat al material i a les rutes, fa que les entitats excursionistes, i la UES, no és una excepció es replantegin la seva funció i la orientin, crec que encertadament, cap a la formació de tota aquesta gent que abans podia associar-se per tal de poder accedir a material i rutes i que ara el que busca és orientació i capacitació més enllà d'alò material.
No vull obviar la resta de feina i de seccions que tenen a l'entitat, seccions culturals, com la d'història, amb una biblioteca que estan indexant digitalment, la de natura. Les seccions esportives i les socials, on permeteu-me destacar un clàssic, amb 15 anys d'història, l'esplai la Ganyota
En resum, una entitat, fruit de la suma, amb gran importància a la ciutat i que, tal i com ells reivindiquen, va més enllà d'una associació esportiva, són gent compromesa amb la ciutat en tots els seus aspectes, esportiu, cultural, familiar, juvenil, gent gran, natural....
Després de la visita vam anar cap al Casal Pere Quart. Vam arribar puntualíssims, no us negaré que en aquell moment et passa pel cap tot allò que no voldries que et passés.
A les 19.40 ateníem els mitjans de comunicació a peu dret davant de l'entrada de l'auditori. Era el moment de començar, la sala estava plena, cares conegudes i moltes que no ho eren.
L'Eva Arasa, companya del partit i amiga va fer la presentació de l'acte, boniques paraules, compartides cap a la feina d'en Magí a l'Ajuntament durant aquests 3 anys i escaig.
Projecció del video Gent Valenta que us adjunto a continuació i que reflecteix qui som, com som i què pensem, gent valenta, honesta. Gent Normal.


Després d'unes paraules sentides, de l'Eva, sobre el candidat i la persona Juli Fernàndez, va ser el meu torn.
Vaig voler presentar-me a mi mateix, tal com sóc, proper i sense falses distàncies entre l'auditori i jo. Vaig repassar els meus origens de pare manxec i avis materns murcians. Com m'han ensenyat a valorar allò que tinc, qui soc en tots els àmbits. Com veig la política i per fer què.
Vaig proposar el model de ciutat que veiem des d'ERC i vaig acabar amb un compromís personal i del partit. ESCOLTAR, PROXIMITAT, HONESTEDAT, TRANSPARÈNCIA I VALENTIA.
En Joan Puigcercós, després del video Tornarem a Vèncer, va deixar clar que sense ERC no hi haurà canvi a Sabadell i que som els únics independentistes que podem ser a l'ajuntament, i que ens cal el màxim de força per poder decidir.
Després de l'acte abraçades, somriures de complicitat. Aprofitar per parlar amb representant d'entitats assistents que em felicitaven i em desitjaven el millor.
Però vull destacar una conversa amb un senyor de seixanta anys, que va venir cap a mi i em va dir "És el primer cop que vaig a un míting polític i m'has convençut. He viscut 20 anys a Espanya, 10 a Castellà Lleó i 10 a Madrid, era federalista i he vist que això és impossible! Sempre he votat al PSC i ara veig que aquesta via no va enlloc, m'he tornat independentista i us votaré!!"
Són paraules però eren sinceres, només calia veure-li la cara amb què les deia. Treballem per això per que la gent entengui que el nostre model d'estat. D'Estat Català. D'Estat Català del Benestar. 
És el més convenient per als i les ciutadanes de Sabadell, i de Catalunya.
Deixeu-me acabar amb una cita que vaig utilitzar a la meva presentació i que m'encanta, és d'Albert Einstein i diu "La força sense amor, és energia utilitzada en va". Jo posaré totes les meves forces i tot el meu amor en el projecte que encapçalo, el d'ERC a Sabadell.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Demà em presento com a candidat d'ERC a Sabadell



Demà a les 19.30 serà la presentació pública del candidat d'ERC a Sabadell, al Casal Pere Quart. Utilitzo la tercera persona del singular però en aquest cas he de fer servir la primera del singular ja que aquest candidat soc jo.
Mentiria si digués que no estic nerviós. I crec que tot aquell que abans d'aquests moments digui que no ho esta és perque menteix o perque no creu en allò que farà i per tant no és conscient de la responsabilitat que recaurà sobre ell o ella.
Jo soc molt conscient d'aquesta responsabilitat. Demà comença públicament un camí que ja fa dies que vam decidir iniciar i que se que no serà fàcil, però tinc una avantatge, que hi crec en el què faig i que ho faig molt convençut de la decisió que hem pres.
Tenim molts nous reptes per Sabadell, i jo espero contribuir a assolir-los i si més no a posar-los a sobre la taula per tal de que se'n parli i debati.
Demà a la presentació m'acompanyarà Joan Puigcercós, President d'ERC i candidat a la presidència de la Generalitat a les properes eleccions. Li agraeixo especialment que ens acompanyi en un dia tant especial per la gent d'ERC a Sabadell.
Demà GENT VALENTA de Sabadell ens trobarem a la presentació, i només serà el començament de la feinada que tenim d'ara en endavant, una feinada que fa anys que fem i que permeteu-me que agraeixi als companys de partit a Sabadell que l'han fet des de l'ajuntament, al Josep Maria, a la Carme i a en Magí. I que ara recau en mi la responsabilitast de posar la cara i de tirar del carro. Hi estic disposat, convençut i il·lusionat.
Una frase que m'agrada molt i que sempre que encaro nous reptes em repeteixo és Disciplina i Treball! Doncs avui també me la repeteixo i me l'aplico.
Ens veiem demà!!!

dijous, 7 d’octubre del 2010

En queda res, de la Ronda del Vallès?

Aquí us deixo un article que exposa clarament el nostre posicionament contra el quart cinturó i l'aposta per millorar la connexió intercomarcal amb la ronda del Vallès. I els fets incongruents del ple de setembre al voltant de la moció presentada per ERC per protegir Togores i Colobrers.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Abans del Ple: Moció per un monument a Rafael Casanova.


Avui hi ha ple, i des d'ERC presentem una moció per tal de que Sabadell tingui un monument en record de Rafael Casanova, conseller en cap de la ciutat de Barcelona durant el setge de setembre del 1714 i que va encapçalar les tropes de la ciutat en defensa de les llibertats i els drets de Catalunya.
Aquest monument creiem que s'hauria d'elaborar a partir d'una convocatòria pública de concurs d'idees.
A banda a la mateixa moció proposem un espai possible per ubicar aquest monument, que seria la futura plaça que s'ubicarà on actualment hi ha l'aparcament de l'estació de FGC de Sabadell estació, al barri de Gràcia.
Creiem que cal aquest monument en record del conseller en cap, però tambÉ de tots i totes les persones que han donat la seva vida i han lluitat pels drets i les llibertats de Catalunya.


A més reclamem que l'acte institucional de l'11 de setembre es realitzi en aquest monument i que al monòlit actual en memòria de Lluís Companys, s'organitzi un acte institucional en record i memòria del president de la Generalitat afusellat per les tropes franquistes i únic president europeu assassinat pel feixisme. 
Des d'ERC Sabadell, el proper dia 14 d'octubre al vespre recordarem al President Companys, 70 anys després del seu assassinat.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

La Ceba de Sabadell, una molt bona idea!





Dies abans de la Festa Major de Sabadell, vam rebre un correu electrònic al correu de contacte de la secció local de Sabadell.
Era un correu massiu, no específic per nosaltres, que presentava la creació d'una imatge que s'identifiques amb Sabadell, la creació d'una ceba.
Des del primer moment vaig creure que era una idea molt interessant i encertada. Altres ciutats catalanes tenen els seus distintius propis, i per Sabadell van triar una idea senzilla i simple. Les millors idees solen ser les que tens més a prop i aquest és el cas.
Vull destacar els valors que té aquesta iniciativa. En primer lloc, i per mi el més important, crea un distintiu al voltant del qual es pot generar una sentit de pertinença, identitat comuna i orgull. Una manera de fer veure a tot el món, perquè els Sabadellencs voltem i molt, d'on som.
D'altra banda, en uns dies en què als i les joves se'ns titlla de poc compromesos, apalancats, egoistes i individualistes, aquesta iniciativa és un exemple més de que això no és així. 

El col·lectiu malapell, esta format per un grup de persones joves, que van emprendre i arriscar, que no crec que entre les inquietuds que els mogués a fer aquesta iniciativa estigués la de fer-se rics, sinó que ho van fer amb la consciència de que hi havia un buit i que ells podien fer una proposta per cobrir-lo i la veritat és que ho han aconseguit. Cada dia hi ha més cotxes, motos o cascs, com és el meu cas, on es pot veure la ceba.
A més han sumat esforços, de manera col·lectiva han creat un producte de qualitat i atractiu per la ciutat. 
Que consti que no tinc accions, ni interessos en aquesta iniciativa, i que no els conec personalment, més enllà del dia de la Festa Major que els hi vaig comprar 2 adhesius i 2 xapes, tot i que després he sabut que tenim amics en comú.
Simplement crec que les coses bones cal posar-les en valor i des d'aquest bloc hi vull col·laborar.
Hem d'agrair, doncs, al col·lectiu malapell, A la Marta, la Maria, l'Oleguer, en Pep, el Sergi, l'Òscar i l'Albert, que hagin estat valents i inquiets i hagin creat aquesta imatge que estic segur tindrà encara molt més èxit i farà que ens identifiquin arreu.
I ara la part de promo comercial, Si voleu l'adhesiu de la Ceba: Cortines Ventura, Via Massaguer nº9 de Sabadell ò a sabadellmalapell@hotmail.com
També els podeu seguir al facebook i a sabadellmalapell.blogspot.com 


Jo ja la porto al cotxe, al costat del CAT i el burro, i al casc. Us animo a tots i totes a fer-ho.



dissabte, 2 d’octubre del 2010

"Ladran luego cabalgamos"


aHIR LA VOZ DE BARCELONA, PUBLICAVA AQUESTA NOTÍCIA:

El meu comentari només serà un: "ple de mentides i utilització política".



CATALUÑA

La Generalidad veta el castellano en un premio para tesis universitarias

La gratificación es otorgada por una agencia perteneciente a la Secretaría de Juventud, la misma que prohibió a los niños de los albergues juveniles ver el partido de la final del Mundial de fútbol entre España y Holanda.
Redacción
Jueves, 30 de septiembre de 2010 | 09:13
La Agencia Catalana de la Juventud ha convocado la tercera edición del Premio Juventud, que tiene por objeto premiar con 4.000 euros un ‘trabajo o estudio dentro del ámbito de las ciencias sociales y humanidades que analice temas sobre la realidad juvenil actual de Cataluña, preferentemente sobre jóvenes de 16 a 29 años’.
Como ha sido norma en las dos convocatorias anteriores, ‘los trabajos tienen que ser originales, inéditos, en catalán y no premiados en otros concursos’, es decir, no pueden presentarse redactados en español, a pesar de ser una de las lenguas oficiales en Cataluña y de que, según la reciente sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto, la administración pública no puede establecer la ‘preferencia’ de una de ellas sobre la otra.
De esta forma, se continúa discriminando a los catalanes que quieren utilizar el castellano en sus relaciones con la Generalidad, algo que ocurre frecuentemente, entre otros, en el ámbito de las becas o ayudas a los estudiantes e investigadores.
Discriminación habitual
Así, las Becas Canigó, otorgadas por la administración autonómica para realizar prácticas en instituciones u organismos internacionales en el extranjero, exigen acreditar previamente el nivel C de catalán, el segundo de mayor dificultad según los baremos oficiales.
El mismo criterio se utiliza para las becas de la Consejería de Innovación, Universidades y Empresa, dirigida por Josep Huguet, que solo permiten optar a ellas a los  jóvenes licenciados o estudiantes de últimos cursos universitarios que acrediten nivel C de catalán.

Eugeni Villalbí, secretario de Juventud de la Generalidad, y Julià Fernàndez, director general de la Agencia Catalana de la Juventud (foto: gencat.cat).
El polémico Villalbí
Cabe recordar que la Agencia Catalana de la Juventud depende de la Secretaría de Juventud de la Generalidad, dirigida por Eugeni Villalbí Godes, que es el departamento que gestiona la red pública catalana de albergues juveniles y que prohibió que los niños pudiesen ver este verano el partido de la final del Mundial de fútbol entre España y Holanda.
Villalbí, que fue presidente del Consejo Nacional de las JERC (las juventudes de ERC) entre 2003 y 2005, es el mismo que concedió a su antigua formación más de la mitad del total de subvenciones repartidas por su departamento en 2008. Año en el que, por ejemplo, las ramas juveniles de PP y Ciudadanos no recibieron ni un solo euro de ayuda de la Secretaría de Juventud.
En 2009, Villalbí volvió a primar a otra entidad independentista con las subvenciones. En esta ocasión los afortunados fueron Espai Jove, perteneciente al sindicato Intersindical-CSC, al que, casualmente, Villalbí había estado afiliado antes de acceder a la administración pública, donde no tuvo reparo alguno en alquilar ‘cuatro vehículos de transporte interurbano’ por algo más de 180.000 euros.
‘Una sociedad más justa y más libre’
Julià Fernàndez Olivares, director General de la Agencia Catalana de la Juventud yfirmante del decreto de la convocatoria del Premio Juventud, señala en la web del departamento que, entre sus objetivos, está el de ‘acercar las políticas de juventud a los jóvenes de toda Cataluña, [...] adaptándolas a las propias realidades locales’ y ‘ayudar a construir una sociedad más justa y más libre’.
LA VOZ DE BARCELONA ha intentado ponerse en contacto con Fernàndez Olivares, que también es candidato de ERC a la alcaldía de Sabadell, pero este ha declinadohacer cualquier tipo de declaración.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Al·legacions d'ERC a l'informe del 4art cinturó


Presentant les al·legacions d'ERC

Ahir a les onze del matí, la diputada Anna Simó i Marc Sanglas, candidat d'ERC al Parlament pel Vallès Occidental, van registrar a la delegació del Govern espanyol a Barcelona, les al·legacions contra l'estudi informatiu presentat per Fomento, de "cierre de la Autovia Orbital de Barcelona", o el que és el mateix 4art cinturó.
L'estudi presenta diferents mancances tècniques, que són de calaix, que ahir, Toni Altaió en roda de premsa a l'ADENC, recollia de manera exhaustiva
És doncs un estudi insolvent, des del punt de vista tècnic, i un estudi lamentable des del punt de vista polític. 
No només pel contingut, que també, ja que fragmenta el territori, no té en compte les necessitats de mobilitat dels i les ciutadanes per on passa, trenca la connectivitat entre els espais naturals, no té en compte la xarxa de camins existents. A més amb coses tant espectaculars com desviar una carretera existent fent 4 angles de 90º per tal de que el 4art cinturó pugui passar.
Sinó que a més han intentat "matar-ho" durant l'agost i fer un projecte express amb l'excusa de que s'ha de fer el més ràpid possible.
Les nostres al·legacions proposen, el que en el seu dia ja vam introduir al pla territorial metropolità. Que aquesta via és una via de connexió intracomarcal i intercomarcal (Ronda Vallès), i no pas una via de pas i d'alta capacitat (4art Cinturó). Sembla ser, però que una vegada més, el Govern espanyol, es passa les competències exclusives d'ordenació territorial que té la Generalitat, per on li sembla, i decideix seguir amb el seu projecte de via de de pas i d'alta capacitat.
A més, el pla territorial, no conté només una traça, sinó que en conté quatre. Això tampoc importa i ells segueixen amb la seva, sense tenir en compte ni, com a mínim intentar, justificar perquè la seva és la millor davant de les altres. Entre d'altres coses, crec, que no ho intenten, perquè tot i que el paper ho aguanta tot seria difícil de justificar.
Un cop situats, des d'ERC les al·legacions presentades van en dos sentits. Un primer, que reclama la titularitat de la Ronda Vallès per la Generalitat, ja que és una via que connecta comarques i no diferents CCAA.
En segon lloc apostem per la traça que Des d'ERC vam introduir al Pla territorial metropolità amb la denominació C-155-Gallecs.
Això vol dir que la traça, de la via, passaria aproximadament pel traçat actual de la C-155.
Aquest traçat té l'avantatge que passa més a prop dels nuclis poblacionals, de manera que no fragmenta tant el territori, no genera més pressió urbanística al voltant de la via i facilita el seu accés als usuaris de desplaçaments intra i intercomarcals, a més a l'estar més a prop dels nuclis poblacionals, és més sostenible perquè s'emet menys CO2 per desplaçar-se a buscar-la és a dir els desplaçaments són més curts perque l'accés és més fàcil.
Amb aquesta traça, la via compliria allò que nosaltres creiem que ha de ser, una Ronda que faciliti la mobilitat intercomarcal, i descongestioni així, la via d'Alta capacitat que és l'AP7.
Pel què fa al pas de la traça del ministerio per Sabadell, passa gairebé pel patí de la masia de Togores i per Colobrers. La nostra proposta de traça (en groc a la imatge) preserva aquests espais i tot el Rodal, ja que proposem que en arribar al Riu, la traça baixi en paral·lel a aquest sense creuar-lo, fins que a l'alçada de la carretera de Polinyà, es creuem el riu amb un pont i connectem amb la C-155.
D'aquesta manera es preservaria tot el Rodal de Sabadell i tindríem dos punts de sortida del trànsit que ve de Castellar, un cap a l'oest i un cap a l'est. De manera que la Gran Via deixaria de ser una via d'alta capacitat que ens travessa la ciutat i podríem destinar-la a ser un bulevard, més dinàmic econòmica i comercialment, amb espais verds i d'esbarjo i sobretot sense una fractura que ens trenca la comunicació i mobilitat entre barris. 
Aquells que ens titllen d'obstaculitzar el progrés els hi diria que nosaltres volem progressar però bé, que som propositius i que creiem que aquesta opció és la millor per els i les treballadores de la comarca, per a les seves empreses i per al nostre territori i paisatge.
Us animo a tots i totes a participar a la manifestació de diumenge a Sabadell. No al 4art Cinturó.
Aquí podeu trobar el document d'al·legacions.