dimecres, 30 de desembre del 2009

BCN-NYC Directe, i en Català! (Avui a més a més complicat)


                       Pantalla del Prat a les 10.34. Ja veieu que anàvem tard.


Avui 29 de desembre, no era el millor dia per volar als Estats Units si volies un vol ràpid i còmode. I encara menys si la companyia escollida era Delta Airlines, ja que després de l'intent frustrat d'atemptat el passat diumenge a Detroit i l'aterratge d'emergència d'un altre aparell dilluns per també una sospita d'atemptat, avui era d'esperar que seria llarg.
Doncs si, ha sigut llarg. Hem sortit 1 hora i 25 minuts més tard del previst. Tots i cada un dels passatgers i passatgeres hem estat escorcollats i el nostre equipatge de mà registrat a la porta d'embarcament. M'ha recordat el viatge, aquell cop per feina a Tel-A-Viv, i encara més quan al finger del costat s'ha acoblat un avió de ElAl.
Quatre Guàrdies civils i seguretat privada feien l'escorcoll, res a dir, en tot moment informats pel personal de la companyia, i a més a més en català.
I aquí volia anar a parar! Delta airlines, "the largest airline in the world" diuen ells, utilitza el català com a llengua d'ús per comunicar-se amb els seus passatgers, també l'anglès i l'espanyol, i té vol directe a Nova York des de Barcelona. Sembla mentida, doncs no. Volia fer un reconeixement a la companyia i a més compartir una sensació positiva en l'ús de la llengua catalana en vols intercontinentals. Com a anècdota final, dir-vos que després d'un aterratge mogudet pel vent que bufava!! El comandant ens ha fet el típic speach i ha acabat amb un Happy New Year i Bones Festes!!!
Ha fet bé la seva feina el comandant!!!


Salut i Bon any!! 




PD: A NYC estem a -9ºC i de sensació diuen que -20ºC estem gelats!!!


us deixo una foto



l'SKYLINE des del Top of the Rock

dimecres, 23 de desembre del 2009

Bones Festes!! Escudella i Carn d'Olla.


Escudella i Carn d'olla d'aprop

Aquesta recepta ha passat, que jo sàpiga, de la meva àvia a la meva mare i de la meva mare a mi. Me la va passar escrita en un paper sota el títol, "escudella de la iaia Xari".
Jo volia continuar la tradició i que no es perdés aquest coneixement oral i popular, per tant, des de fa quatre anys, la meva mare fa l'escudella el dia de Nadal a casa, i jo faig l'escudella el dia de Sant Esteve a casa els meus cunyats, que ve seguida d'uns canelons deliciosos de la meva cunyada. Som estranys però ens encanta l'escudella.
Us deixo aquí la recepta i feu-ne tot l'ús i difusió que volgueu. Conservem el coneixement dels àpats nadalencs.

Ingredients per 4 persones

5 l d’aigua
½ gallina
½ pollastre
400 gr de cansalada
2 galtes de vedella
1 botifarra negra bona
1 botifarra blanca també bona
2 peus de porc
4 ossos de pernil blancs
4 pastanagues

1 branca d’api
2 porros
1 nap gros
3 patates grossetes
200 gr de cigrons
120 gr de galets


Per la pilota

250g de carn picada de porc
250g de carn picada de vedalla
2 dents d’all
julivert
100 ml de llet
80 gr de molla de pa
2 ous
sal
pebre negre
Ratafia (si us atreviu!)

Per passar l'estona de cocció. (Que és molta eh!!)
Unes ampolles de bon vi Priorat, Empordà, Montsant, Terra Alta, Costers del Segre, Conca de Barberà...
Bona companyia, l'Anna i els cunyats (en el vostre cas vosaltres direu).

Com fer-la
Agafem una olla gran,  i hi posem l'aigua freda, i hi afegim  la cansalada, les galtes de vedella, els peus de porc i els ossos de pernil, jo a més l'any que tinc un pernil bo a casa per nadal, hi tiro algun trosset petit d'aquells que queden quan el talles que són molt greix i poca xixa, comencem a bullir. Veureu que es va formant espuma i l'aneu retirant a mida que es vagi formant. Jo això ho deixo bullir una horeta i després d'aquesta hora hi afegeixo les verdures i deixo bullir una horeta i mitja més, deprés afegeixo  la gallina, el pollastre i les botifarres i la pilota ( més avall us explico com fer-la ), i mitja hora més bullint. Quan hagi passat un quart d'hora afegiu els cigrons, jo ja els compro cuits, i els deixeu un quart d'hora. En total 3 hores bullint. Seguiu treient l'espuma tota l'estona.
A poc a poc retireu la patata, la pastanaga, el pollastre i les botifarres, per que no es trenquin quan coleu el caldo.
Coleu el caldo i aparteu la carn, els cigrons i les verdures, i ho emplateu amb la resta de carn d'olla que heu tret abans.

Paral·lelament a tot això, entre copeta i copeta de vi, podeu anar fent la pilota. Jo en faig moltes de petites però hi ha gent que en prefereix una de grossa. agafeu  les dues carns picades, les barregeu, hi afegiu l'all, el julivert, el pebre i la sal, la seguiu treballant i barregeu aquesta carn amb el pa que haureu remullat amb la llet, jo l'any passat també el vaig remullar amb ratafia i estaven boníssimes, després afegiu els ous, ho acabeu de barrejar tot bé i sobre una safata amb farina aneu fent les pilotes i les tireu a l'olla amb el pollastre i les butis.

10 minuts abans de servir la sopa poseu els galets i després de 5-7 minuts ja estarà llesta per servir.
Llestos, ja em direu què tal!!!
Gràcies a la mare per ensenyar-me a fer-la.

Consells:
No tingueu pressa, necessita el seu temps de bullició.
Si podeu salar la carn el dia abans amb sal gruixuda millor, quedarà més amorosa.
Poseu-vos-hi cap a les 10 del matí si voleu dinar cap a les 2 o quarts de tres, entre que us hi poseu i no començareu a les 11. L'any passat vaig començar més tard i vam dinar a quarts de quatre.
Que el vi sigui bo i d'una D.O dels Països Catalans!!

Salut! Bones festes!!! Bona Escudella!!!


Una altra tradició que cal mantenir

dilluns, 14 de desembre del 2009

Toni Viadé...En Memòria




"Endavant Juli....ET SEGUIRÉ!! "
Aquest va ser el primer comentari que va tenir el primer post del meu blog. Un comentari que tens ganes de veure quan comences a escriure un blog, qui serà i dient què qui farà perdre la virginitat i la soletat al ciber espai de les teves paraules. Aquest comentari va ser d'en Toni Viadé. Un company i un amic que ahir ens va deixar per sorpresa als 40 anys, en un dia que de ben segur per ell era important on molts i moltes catalanes estaven manifestant que volien, com ell, un estat propi, una de les seves convissions per les que treballava.
En Toni era una persona alegre, treballadora, independentista i de fortes conviccions. Avui vull tenir un record per ell, i és el primer record que  tinc d'ell. Un record simpàtic i que el reflecteix perfectament. Era l'any 2000, un dia al vespre, crec que dijous. Les JERC de Sabadell feia poc que m'havien "designat" el seu representant a l'executiva d'ERC de Sabadell. Recordo la sala del carrer Àngel Guimerà, amb aquella taulota de fusta ovalada i massissa, jo estava a una punta i just al davant meu, davant per davant, hi havia un home d'uns 30 anys amb posat desenfadat, fent broma amb la resta de companys. Va comencar la reunio i van anar passant punts, s'acostava el meu torn. No recordo què vaig dir, ni quin era el tema, però recordo una resposta contundent, directa i simpàtica d'aquell home de trenta i pocs. En aquell moment vaig pensar, no calia anar tant a sac!.
Quan vam acabar la reunió es va acostar a mi i em va dir "treballant aixi anirem bé, anem a fer una cervesa?!"
Com us deia, aquest és el primer record, però després han estat moltes trobades més i sempre amb aquest record d'alegria, optimisme, convicció i voler anar al gra.
La darrera vegada que ens vam veure vam parlar de projectes de futur que tinc entre mans, es va alegrar i em va animar, com sempre feia! D'aquí també el seu post d'aquell 22 d'octubre, el primer d'aquest blog i que ara segur que no oblidaré.
Des d'aquí un reconeixement a una gran persona, un bon company i un lluitador convençut per la llibertat del seu Pais.
Et recordaré i Gràcies per tot Toni!!

Vallès Occidental: 20.596 vots per la independènca!! Seguim treballant per la independència! un pas endavant!!









                   Diferents imatges de Castellar, Sentmenat, Sant Cugat, Castellbisbal i Ullastrell.



Avui ha estat un dia històric,aquest matí he estat una estona als diferents col·legis de la comarca, amb altres companys d'Esquerra del Vallès Occidental, de Sant Llorenç Savall, Barberà, Viladecavalls i Sabadell. Hem pogut viure i gaudir de l'alegria de la gent que exercia el seu vot i hem pogut comprovar l'esforç que ha fet un munt de gent per tenir una organització excel·lent malgrat les dificultats de no ser una consulta oficial. També hem pogut veure una reportera de Canal 9 connectant en directe des de Sant Cugat dient "no para d'entrar gent al col·legi electoral"...Us deixo la foto.









21800 vallesans i vallesanes han exercit el seu dret a decidir, amb un 92,8 %, 20596, a favor de ser un estat lliure i un 5% en contra.. Cal fer un anàlisi tranquil dels resultats i sobretot de la participació, un 23% en el cas de la nostra comarca, amb un Sant Cugat, ciutat més gran on es feia la consulta per sobre del 25%, Ullatrell per sobre del 38% i Gallifa per sobre del 50%. Castellbisbal amb el 16% i Castellar i Sentmenat ratllant el 20%. Avui és dia de celebració i de felicitació a tots i totes les persones voluntàries que han fet possible la consulta als 167 municipis, però especialment ho volria fer a  les persones del Vallès que han deixat hores de la seva vida personal i familiar per tal que les consultes fossin un èxit organitzatiu com han estat.
US DEIXO ELS RESULTATS DE LA COMARCA I SI VOLEU CONSULTAR-NE ELS DE TOT EL PAÍS CLIQUEU AQUÍ

diumenge, 6 de desembre del 2009

13D: 94.320 vallesans i vallesanes amb dret a decidir!!!



Avui és un bon dia per parlar de democràcia i de dret a decidir, mentre a les espanyes celebren el seu dogma de fe constitucional, que blinda la unitat i sembla que darrerament també la univocitat d'España. A Catalunya treballem per poder exercir el nostre dret a decidir. D'aquí una setmana justa, el proper 13 de desembre a la nostra comarca hi haurà també consultes populars. 
A més la ciutat més gran del país que celebrarà la consulta el proper dia 13, és una ciutat vallesana, és Sant Cugat del Vallès.
Aquest serà un gran repte pel nombre d'electors que podran exercir el seu dret a vot i la complexitat logística afegida. Fins ara crec que ens podem sentir contents tant de les adhesions, com de l'experiència pionera del vot anticipat. Per saber-ne més www.consultasantcugat.cat
Després de Sant Cugat trobem Castellar del Vallès, una ciutat amb 18.218 habitants amb dret a vot,  gairebé el triple dels convocants en la primera consulta que es va dur a terme el passat 13 de setembre a Arenys de Munt. A dia d'avui tenen més de 200 persones adherides i 11 entitats, per tal de saber-ne més i estar-ne informats de primera ma disposen de la web www.castellardecideix.cat
Castellbisbal amb 9280 persones convocades a votar i Sentmenat amb 6209 també realitzaran consulta el proper   diumenge, a ambdues ciutats el vot anticipat continua i durant els propers dies encara es podrà exercir, per més informació de castellbisbal podeu entrar a http://castellbisbaldecideix.blogspot.com i a Sentmenat hi ha un diari digital www.sentmenat.com on trobareu un enquesta sobre si cal exercir el dret a decidir i a banda noticies sobre les consultes.
Ullastrell amb 1392 habitants amb dret a vot és la cinquena ciutat de la comarca que tindrà consulta diumenge, la plataforma "Ullastrell també Decideix" ha organitzat una sèrie d'activitats per difondre la consulta entre els i les ciutadanes d'Ullastrell.
Per últim el municipi més petit de la comarca, Gallifa també es suma a la consulta i 179 habitants estaran convocats a decidir diumenge vinent.


D'altra banda dilluns, un vallesà, Joan Ridao, va presentar la campanya d'ERC "Fem un pas endavant, VOTA SI". Una campanya que com pretén mobilitzar l'electorat per tal de que vagi a dir si i participi massivament a les consultes del proper dia 13.





L'organització d'aquestes consultes és complexa i feixuga, hi ha moltes persones treballant perquè surtin bé però arribats a la recta final encara en calen més. Aquestes dificultats són més grans com més gran és el municipi, per una simple qüestió quantitativa, per tant si al vostre municipì el proper dia 13 no hi ha consulta i voleu donar un cop de ma, ja ho sabeu, aquí us he deixat els links.


Hi ha més ciutats del Vallès preparant una consulta, entre elles Sabadell www.consultasabadell.cat,  però d'això si de cas en parlem passat el 13D, ara centrem-nos en això!



divendres, 4 de desembre del 2009

Catalunya-Argentina 2x1 amb el Carnet Jove!




Per fi!!
Això és el primer que vaig dir quan fa dues setmanes vam tancar amb  la Federació Catalana de Futbol l'acord perque els i les joves que tenen el Carnet Jove puguin anar a veure la nostra selecció amb un descompte avantatjós, compres una entrada i te'n donen una altra.
Per fi, la junta de la Federació, que va canviar fa al juny de 2009 quan Jordi Casals va assumir la presidència, ha entès que no només estem facilitant l'entrada al partit als i les joves, sino que estem fent promoció de la pràctica de l'esport, fent difusió entre els i les joves de l'esport català i també de la nostra selecció.
L'acord al què hem arribat no és fruit d'un dia, ha costat tres anys. És fruit d'aquest canvi de  junta.És fruit de la feina feta per la plataforma proseleccions a través d'un acord que vam signar el 19 de juny d'enguany, que va tenir en el primer partit oficial de rugbi 13 de la selecció i a continuació un partit dels Dragons Catalans de Perpinyà la primera concreció i que recollia que la plataforma treballaria perque totes les Federacions es sumessin a aquest acord.
Doncs bé, avui fa dues setmanes es va concretar amb la Catalana de Futbol, avui s'ha presentat i ara només falta que tots i totes fem tremolar el Camp Nou, tal i com diu l'eslògan del partit, el proper dia 22 de desembre a les 20.30.
No serà un partit més de la nostra selecció, serà un dia històric i que de ben segur recordarem molt de temps. Serà l'enfrontament entre dos genis del futbol ara a les banquetes, això ens donarà ressò mundial. I serà un espectacle, perque tal i com ha dit el nostre seleccionador avui a la roda de premsa quan li han preguntat "Catalunya al mundial quin paper faria?" ell ha dit "Si es creu que Espanya és favorita per guanyar el mundial i la meitat de jugadors són catalans, Catalunya també ho seria!". 
A més la setmana vinent, dijous concretament es presentarà la nova samarreta de la selecció, de la marca Astore, de ben segur que ens preparen alguna sorpresa i que serà una samarreta a l'alçada del partit, que els nostres jugadors i els i les aficonades portarem orgullosos.
El dia 22 tothom al camp, per l'espectacle, per l'oficialitat i els que tingueu el Carnet Jove ja ho sabeu. 2x1!

dilluns, 30 de novembre del 2009

La Dignitat de Catalunya o d'Espanya?


La setmana passada vam viure un fet curiós i únic fins al moment. La publicació d'una editorial conjunta per part de dotze diaris escrits a Catalunya, on feien una defensa de l'estatut aprovat l'any 2006.
Abans de res dir que el comparteixo gairebé totalment, no vull caure en l'autoflagel·lació, simplement vull fer una anàlisi critica de perquè s'ha fet des del meu pensament lliure i crític.

D'aquesta editorial comparteixo la necessitat d'una veu conjunta defensant la decisió que el poble de Catalunya va prendre ara farà 3 anys, tot i que la considero insuficient i hi vaig votar en contra.
Ara bé aquí el què esta en joc no és la dignitat de Catalunya en cap cas, si hi ha alguna dignitat en joc és la Dignitat d'Espanya, per aquells que creien que en tenia.
Aquells que des d'Espanya creuen i afirmen que Catalunya és Espanya, ho  creuen i afirmen d'una manera concreta. En posesiu. Creuen que Catalunya és seva, no que és un territori, no entro a definir-lo, que forma part del seu estat. És una diferència que pot semblar lèxica però és de fons, de concepte.
La incomprensió espanyola ja no només ens abarca als independentistes, que no ens sentim espanyols. També avança cap aquells que fins ara volien ser espanyols però ho volien ser d'una altra manera, semblant a allò de "catòlic no practicant" que sempre m'ha fet molta gràcia. I això amb Espanya és impossible, o ets practicant o no s'entén. Ja fa temps que ho sabia però aprofito per tornar-ho a explicar.
Aquesta editorial es pot mirar des d'un punt de vista simplista: La dignitat de Catalunya, és a dir, això ho fem per que es respecti allò que va decidir el poble de Catalunya, i no podem tolerar que es toqui. Molts i moltes catalanes ho senten així, entre ells i elles jo.
Des del meu punt de vista aquesta dignitat, si depèn d'algú o d'alguna cosa, no depèn del què diguin els magistrats polítics del Tribunal Constitucional espanyol. Depèn, en tot cas, de la reacció de la ciutadania de Catalunya davant d'un tracte injust cap a una decisió presa pel poble de Catalunya. Per mi aquesta resposta és clara, i esta a les mans de tots i totes, s'ha acabat el marc autonòmic, cal exercir el dret a decidir. I podem començar-ho a fer, encara que només sigui simbòlicament, a les properes consultes per l'autodeterminació del 13-D.
L'altra lectura de l'editorial, una mica més complexa, jo en sóc més partidari d'aquesta. Que té una part de la simple, no diré que no, però que té molta part de "Ojo con el manojo" o bé, aviam què feu per que desmuntareu la història que havíem explicat sobre l'encaix Catalunya-Espanya, i els somiatruites independentistes. I us carregareu tot l'statu quo i ens posareu en un compromís tant a uns com a altres. Per tant alguns dels que publicaven l'editorial, ho feien més pensant en això que en qualsevol altra cosa.

Per mi ja ens podem deixar d'aquest debat, esta clar que hi haurà retallada, esta clar des de fa temps. Si són llestos la faran interpretativa i per tant uns interpretaran que tampoc n'hi ha per tant. Si no són llestos i es deixen endur pels sentiments patriòtics ho faran més matusserament, i aquí és on hi ha el problema, per a uns i altres, que no per nosaltres, que si és així no es pot dissimular i tant uns com altres tindran un problema. Nosaltres no, no per això, per sort fa molt temps que sabem que el marc autonòmic esta superat i que la construcció d'un estat propi és el nostre objectiu, i cada cop hi ha més dades empíriques que ho demostren.

Per tant celebro l'editorial, com a resposta dels diaris de Catalunya, i enhorabona a qui pertoqui per la iniciativa, l'impacte mediàtic, i d'això feia temps que els diaris no en tenien gaire, l'han aconseguit!!


dijous, 19 de novembre del 2009

Ja van 32....Avui faig balanç


Feia dies que no penjava cap post. El primer dia al post Benvinguts i benvingudes, vaig dir que principalment parlaria de política però no només. Avui serà el primer post sense un contingut exclusivament polític o ideològic, tot i que no descarto que se m'escapi alguna cosa.
Com cada any el dia 19 de novembre faig anys, avui 32!!! La gent normal, fa balanç als anys acabats en 0, jo com que als 30 no tenia post doncs ho faré als 32 per compartir les meves reflexions amb tots vosaltres.
Com a persona racional, que em considero, intentaré estructurar el balanç en ambits, som-hi:

Estudis i món professional

No em queixo. A l'escola i l'institut, treia notes més o menys bones i sense esforçar-me en excés, per no dir que era un gandulet de collons!!
A més a l'escola i l'institut jugava a bàsquet i no ho feia malament, alhora i fins als 21 entrenava equips de nens i nenes. Un record a les meves nenes i a la gent del bàsquet de les carmelites.
La primera vocació professional que recordo era ser drapaire, i els meus pares quan em sentien es posaven les mans al cap, també se les van posar quan vaig dir que m'agradaria dedicar uns anys a la política!! ;·)
Després d'aquesta vocació en va venir una que va durar molts anys, que era la de dentista, però amb aquesta finura i les manetes que tinc vaig decidir que feia un canvi i que em dedicava a la Farmàcia.
Estic content de la decisió, vaig conèixer el meu padrí de casament i vaig anar a una facultat on el 85% d'alumnes eren noies!!
Durant els estudis vaig fer una mica de tot per poder pagar-los i tenir alguna pela a la butxaca. Vaig fer classes de repàs, com gairebé tothom. Però després vaig començar a treballar en altres coses menys habituals: fent el manteniment d'uns grans magatzems a Sabadell, quan a casa no em deixaven tocar ni un martell!! Fent de forner i repartint el pa, un home calorós com jo feia el pa al mes de juliol i agost a les 3 de la tarda!! i després la primera qualificada , allò que es diu col·loquialment "treballa de lo seu" vaig anar a treballar a la Farmàcia Frigola de Calella de Palafrugell tot un estiu, tot per poder estar a prop de l'Anna, que ara és la meva dona. Em vaig instalar a casa l'Ingrid a Platja d'Aro (gràcies família Mateu per tot).
Va ser un estiu de molt treballar i molt estar amb l'Anna, per tant de poc dormir.
D'aquí a acabar la carrera, un any. l'últim mig any vaig estar com a casa fent les pràctiques a la Farmàcia Blanchart, i a més dels Miquels, la Txell i l'Assumpta, vaig fer una nova amiga, la Maja una farmacèutica croata. 
I després començar a treballar de lo meu, primer a un petit laboratori fent documentació, d'allà a la Farmàcia Relat de Badalona. On vaig aprendre moltíssim de la professió i de la vida i vaig trobar una segona família, la Tere, el Jaume, el Jordi, la Ru. Però ja us en parlaré un altre dia.
D'allà vaig passar per altres farmàcies i laboratoris i des de l'any 2004 ho compaginava com podia amb ser membre del secretariat del CNJC , passant un Festival Mundial de la Joventut on vaig conèixer a l'Eugeni, tot i que tots dos militàvem a les JERC el Vallès no es fa gaire amb Barcelona. És broma. L'any 2004 vaig fer el millor que he fet a la vida: CASAR-ME AMB L'ANNA.(el 12 de juny de 2004 al Far de Sant Sebastià, el millor dia de la meva vida!!).
Tornant al món professional a finals del 2006 l'Eugeni em truca i em proposa ser el Director de TUJUCA i crear la nova Agència Catalana de la Joventut. Jo estava a cavall amb un altre projecte engrescador a la indústria farmacèutica, però com diuen "la cabra tira al monte" i després de que desplegués totes les armes de seducció possibles li vaig dir que sí.
Estic content de la decisió i fa tres anys que m'hi dedico, però no només estic content per la part professional sino també per la personal, he conegut persones que valen molt la pena i he viscut situacions que m'han format professionalment i personal, i a més he intentat aportar el meu punt de vista, i tinc l'orgull i el plaer de treballar pel meu país des del seu Govern.

Família i Amics

Sóc un home amb sort, els meus pares són persones honestes, treballadores i humils que han lluitat perque el seu fill fos un home de profit. I no els he sortit malament del tot! Això ho diuen ells eh!! Els agraeixo esforços en moments difícils que hem passat perquè a mi no m'afectés la situació o m'afectés el mínim. I també els agraeixo els valors que m'han transmès de respecte, justícia i democràcia. La meva mare, una dona forta i decidida i el meu pare un home sensible i tot cor m'han fet com sóc, i n'estic orgullós.
Abans us parlava d'una segona família i cal ser agraït, El Jordi, el meu padrí i la Tere, el Jaume i la Ru són la meva altra família. Amb ells he passat bons i mals moments, m'han ajudat i els he ajudat i crec que els anys que hem compartit han fet que tinguem més que una amistat, tot i que ens veiem menys del que voldríem.
He de parlar de l'Enric, el meu sogre, un exemple a seguir per mi si algun dia tinc fills, i també en el vessant professional, una persona que m'estimo i que sempre que ha calgut estava allà.
I els meus cunyats, l'Huc i la Sílvia. La Sílvia és germana de l'Anna, però de tant en tant me'ls deixa i és com si també fossin els meus germans.
I els amics, necessitaria no sé quants posts per recordar-ho tot però un record especial ara que fem balanç pel Jordi i la Marta, el Jaume i la Txell, el Marc i la Silvia, els Xavis, l'Ivan, El Riki, l'Albert, l'Ingrid, la Txell, la Núria, el David, la Cris, la Sandra, el Raül, El Rossell, el Turet, l'Ari, la Marta B., El Civis, persones amb qui he passat moltes hores, la majoria bones i alguna de dolenta i que han estat allà i que encara hi són si els necessito, de qui he après molt i en seguiré aprenent. Ara no em posaré a recordar moments perque no acabaria però faré algun post de memòries.


La meva vida, la meva dona, l'ANNA

Es mereix això i més. Pels que no sapigueu la nostra història, l'Anna i jo som parella des que durant una festa major de Sabadell va néixer l'amor, concretament des del 7 de setembre de 1994, fa només 15 anys i escaix. Per tant en un post de balanç vital, podeu comprendre que ella es mereix un punt sencer, i fins i tot un post a banda, però he pensat que no podia ser que no hi fos en el de balanç i que si calia ja faria una ampliació.
L'Anna és el millor que m'ha passat a la vida, i tinc molta sort perquè gairebé tota la vida que recordo i que tinc consciència és amb ella al costat, per tant és agradable mirar enrere i recordar.
Amb ella he après a fer petons, a estimar, i a escoltar. Abans us deia que sóc com sóc gràcies als meus pares, però jo crec sincerament que s'ho reparteixen al 50% amb l'Anna, ella m'ha fet l'home que sóc, em va conèixer que era un nen i hem viscut junts sobretot bons moments, algun dolent, però sobretot bons. Hem compartit la fase de descoberta de noves sensacions, hem experimentat l'un amb l'altre, hem compartit la fase de començar a viure per tu mateix, hem fet les nostres bogeries i també les nostres petites maleses. També en els moments durs hem estat l'un al costat de l'altre i hem tirat endavant.
L'Anna, pels que no la coneguin, és la dona més dolça, meravellosa i bonica del món, una mica rampelluda, però dolça, és tota ella bon cor i a més és la millor companya, la millor amant i segur que serà, algun dia, la millor mare. A més de tot això és intel·ligentíssima, femenina, guapíssima, presumida, honesta, amable, simpàtica i ella diria que té un cabell que és la joia de la corona. Vaja que per mi és perfecte.
Anna, vull agrair-te tots aquests anys junts, més de la meitat de la nostra vida conscient, dir-te que ens queden molts anys per davant i molts projectes comuns que tirarem endavant i que compartirem, que riurem i plorarem, però que serem feliços com fins ara i per sempre. T'ESTIMO ANNA.

Res doncs, podeu treure'n les conclusions que vulgueu del balanç, però si jo he de posar una nota a la meva vida li poso un progressa adequadament, tot i que a la meva època li hauria posat un excel·lent. I com l'altre dia em va dir l'Eli, la meva veïna, "t'he sentit que al teu menjador cridaves SÓC FELIÇ". Doncs això SÓC FELIÇ, als 32 anys i espero que per molts anys més ho poguem ser tots i totes.

Un petó!

dijous, 5 de novembre del 2009

Cinema en català!!


El dia 17 de setembre vaig anar a una conferència que feia en Joan Puigcercós a la Sala Fòrum del Diari de Terrassa. Vaig arribar un pèl tard perque la connexió  Barcelona - Vallès Occidental segons a quines hores, encara que sigui en moto és complicada.

En Joan va fer un repàs profund de l'obra de Govern feta per ERC des de l'any 2003, feina que sovint queda enmascarada per la pregunta a qui fareu president? o amb qui pactareu?, el dia que ens preguntin quina feina heu fet al Govern? o perque voleu estar al Govern? no ens en sabrem avenir.

Després d'aquest repàs va venir allò que està a punt a punt: la llei de consultes (en palarem un dia d'aquests), la llei d'acollida i la llei del cinema.

Quan parlava de la llei del cinema explicava una qüestió pràctica. Estic segur que viscuda per molts i moltes, entre els quals ens hi comptem jo i l'anna, i els meus cunyats i bons amics, que és " Quants quilòmetres hem hagut de fer per veure una pel·lícula en català!!"

I recordant tampoc esforçant-me molt vaig recordar que la primera part del senyor dels anells la vaig anar a veure a Barcelona, a la Rambla Catalunya, la segona part la vaig veure a Vic i la tercera a Terrassa. A mi i a l'Anna ens encanta recórrer el País i gaudir-ne però que per veure una pel·lícula en la teva llengua hagis de fer excursions no és el què toca.

L'última excursió va ser a Girona , aprofitant la inauguració de l'Oficina Jove de Girona, vaig veure que els cinemes OCINE eren els únics que seguien fent la pel·lïcula en català a tot Catalunya, vaig trucar a l'Anna, vam cambiar els plans i després d'inaugurar l'Oficina Jove cap al cine!!

Des del departament de Cultura, s'ha presentat l'avantprojecte de llei del cinema, que garantirà el dret real a decidir la llengua de consum, establint que el 50% de les pel·lícules subtitulades o doblades han de ser en català.
Aquest avantprojecte de llei ha de convertir-se en llei abans de finalitzar la legislatura, i és una de les lleis que per si sola justifica una legislatura. És un pas valent i decidit, que pretén trencar tòpics, com que no és rentable doblar, hi ho fa exigint una oferta que si no existeix no es pot consumir, però que si existeix, com passa amb el periodico en català esdevé majoritari.

Per tant si algún dia algú ens pregunta més enllà de amb qui o a qui, què hem fet,  la llei del cinema és una mostra de perque estem al Govern i per a què serveix.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

ESQUERRA PER LA TRANSPARÈNCIA!!!



Ahir estava a Madrid, quan l'Oasi català, es convertia en un fangar, el pitjor de tot plegat, és que hi ha qui ens vol posar a tots dins del mateix sac.

El passat dia 19 d'octubre en una entrevista a Radio Sabadell, em preguntaven sobre la desafecció i la seva afectació sobre l'electorat d'ERC. La meva resposta va ser " podria entendre un càstig per no entendre una aposta política, però no un càstig per affairs que no tenen res a veure amb la nostra formació política".
Aquesta afirmació que crec que és del tot justa la vaig fer  responent a la pregunta però també a aquella frase que sents sovint, i a vegades de la boca d'amics i amigues de " Es que tots sou iguals!!!", i que després de pocs arguments serveixen per demostrar: DONCS NO.

Esquerra és i ha estat la formació política pionera en la limitació de les despeses electorals (al Parlament) i en impulsar l'aprovació d'una llei de finançament dels partits polítics (a les Corts espanyoles) que prohibeix les donacions anònimes i  ha estat la impulsora de l'Oficina Antifrau,que ha d'exercir una funció preventiva per abordar tota mena d'irregularitats.

Ahir es va aprovar una Moció anticorrupció a les Corts Espanyoles, que insta a evitar que els partits i les seves fundacions puguin signar convenis o rebre aportacions de fundacions i  assocacions que rebin subvencions públiques o d'empreses amb contractes en vigor amb administracions.

Davant d'una situació de desprestigi calen propostes per dignificar la política i que facin recuperar la confiança i això és el que fem, fent la proposta d'actualitzar l'Acord de transparència i autolimitació de despeses electorals i de finançament dels partits polítics de 2001(aprovat a instàncies d'ERC) i de crear la Sindicatura Electoral perquè vetlli pel seu compliment i sigui l'element clau per fiscalitzar la despesa ordinària dels partits, però sobretot el finançament de les campanyes electorals.

Per tant Esquerra ha estat pionera en la reivindicació d'una transparència cada dia més imprescindible, perquè la polítca és l'única via que té la classe popular per poder decidir i poder defensar un model social i econòmic just i un model de país lliure.

D'altres tenen altres maneres d'incidir però la nostra única via és a través de la política.





diumenge, 25 d’octubre del 2009

Nou PNJCAT: Volemdecidir.cat!!





Aquest any 2009 celebrem 30 anys de polítiques de joventut de Catalunya.

Joventut és una competènca exclusiva de la Generalitat recollida a l'article 142 de l'EAC, i que recull entre d'altres aspectes, la competència de la Generalitat en l'àmbit juvenil internacional on Catalunya és referent en un mapa global. Una de les pràctiques que ens ha fet referents ha estat el PNJCAT

En aquests 30 anys hi ha dues etapes en les polítiques de joventut, clarament marcades per l'aprovació del PNJCAT, una etapa de 20 anys centrada en el lleure, pre-pnjcat. I una altra que comença a partir de l'aprovació del PNJCAT l'any 2000 que centra les polítiques de joventut en dos eixos principals, l'emancipació i la participació, i fixa la integralitat, la transvesaitat i la interdeatamentalitat com a principis de treball.

Les JERC a la Secretaria de joventut des de l'any 2003 hem apostat decidament per aquests eixos i els hem potenciat estratègicament, assentant aquest model i treballant conjuntamet amb ens locals, i entitats juvenils, per facilitar que els i les joves puguin construir el seu propi projecte de vida, us posaré 2 exemples prou clars:  en habitatge, amb la Xarxa de Borses Joves d'Habitatge ha passat de 4 l'any 2000 a 52 l'any 2009, cobrint el 95% del Principat, aquesta XBJH permet que cada dia es signin 6 contractes de lloguer a preus un 11%   inferiors de mitjana al de mercat.

Un segon exemple i més recent, la signatura de l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil de Catalunya, un acord que la Secretaria de Joventut ha estat liderant des del nomenament d'Eugeni Villalbí com a Secretari, on un bon company Jordi Casals, ha deixat molts esforços i que finalment després d'un any i mig de negociacions va acabar amb la signatura de l'Acord entre el Govern, els agents socials i el CNJC. un Acord que contempla 68 mesures i més de 200 milions € de pressupost, amb indicadors d'avaluació i una taula de seguiment.

Aquests dos exemples han estat possibles gràcies a que es va aprobar en el seu dia un PNJCAT que marcava el marc de treball, evidentment la intensitat de les mesures depèn de la voluntat política, i ho podeu veure en l'exemple d'habitatge, però les linees de treball estan marcades, i marcades per consens social i polític.

Aquest instrument consensuat el 2010 acaba la vigència, i estem fent un procés d'avaluació del vigent i el més important, un procés de consulta, de recollida de propostes entre el jovent. Ho fem fent tallers presencials amb joves, ajuntaments, entitats, tallers temàtics, grups interns de goven... i totes aquestes coses metodològiques.
Per arribar a la get jove, fem una campanya comunicativa fresca, dibuixada per un jove de 26 anys, Aleix Saló, vallesà i guanyador del premi Tira còmica Carnet Jove 2008, que gira al voltant d'un personatge "J" que viu diferents situacions que podria viure qualsevol persona jove del nostre País, i que pretén expicar què coi és el PNJCAT,  engantxar i fer participar als i les joves a través de la ironia, perque hi diguin la seva i decidexin les polítiques de joventut dels propers 10 anys ( més de 1600 ja ho han fet a través del qüestionari particpatiu de la web).
Utilitzem les seves eines, web volemdecidir.cat, facebook. canal youtube i campanya en mitjans digitals.

Volem que els i les joves decideixin això i altres coses!!!

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Parlant d'Esquerra a Ràdio Sabadell, després de la proclamació d'en Puigcercós, i la pujada al Puigmal.


  Fotografia: Autofoto



Us deixo una entrevista que vaig fer dilluns a Radio Sabadell. Parlem de tot, de la proclamació del Joan, del dret a decidir, dels pactes post-electorals, del partit, de Sabadell i les consultes.
Us he de dir que tenia febre i que la veu no és de son, és de mocs i mal de coll!!!

ESCOLTEU-LA AQUÍ

Apa també us deixo una foto dels companys i companyes del Vallès Occidental que vam pujar a Núria, una abraçada a tots i totes!!

divendres, 23 d’octubre del 2009

Obres de la Gran Via, o com forçar el 4rt cinturó.


Sovint, en política, sentim la frase maquiavèlica de " La fi justifca els mitjans" o bé una de popular que és        "malpensa i encertaràs".
En el cas que ens ocupa les dues són frases que podem aplicar a les obres i mal dites millores de la Gran Via de Sabadell.
Segurament tots i totes podem estar d'acord en què la Gran Via de Sabadell s'ha trasformat en una via extraurbana que passa per dins de Sabadell i que divideix en dues parts la ciutat.

Aquesta situació fa anys que la debatem i que des d'ERC a Sabadell fem propostes per millorar-la abans de la millora definitiva que és el seu soterrament i l'ajardinament i transfomació en permeteu-m'ho dir així "boulevard" que ja no trenqui la ciutat en dos i que la faci amable i dinàmica comercialment.

En aquesta linea de propostes ERC a Sabadell , a través del nostre regidor Magí Rovira, va llançar la proposta de fer un tercer carril a la Gran Via, una proposta que perseguia flexibilitzar, i aplicar mesures pal·liatives davant d'una situació gairebé de col·lapse.

La mesura després de ser rebuda amb un escepticisme inicial habitual a totes les propostes que no són de l'equip de goven, va acabar essent aprovada.
Però una bona idea per descongestionar la ciutat, degut a una mala aplicació, s'ha convertit en una mala solució.
Afavorir les sortides de la ciutat descongestiona només en un sentit, però l'altra queda amb un sol carril. Els semàfors, són, en una via d'alta capacitat com aquesta més que discutibles  ja que disminueixen la velocitat però allarguen les cues, per tant el què havies descongestionat ho recongestiones.
I si a tot això li sumem les ganes del govern de la ciutat de que es faci el quart cinturó, només et queda apicar les dues màximes que citava a l'inici i veure que potser ja és això el què és volgut, allò de "com pitjor, millor".
Potser es busca que la ciutadania es cansi i que acabi demanant el quart cinturó, salvador dels mals de l'artèria central de Sabadell, a qualsevol preu.
Per això des d'ERC seguim fent un treball en positiu i oferint propostes per millorar la mobilitat, reclamant com vam dir en un inici la reversibilitat d'aquest tercer carril, a l'estil diagonal de Barcelona, i en funció del volum de trànsit en les diferents hores del dia.

Dimarts vam organitzar un debat obert a la ciutadania per poder expressar, escoltar i discutir, solucions i propostes, debat enriquidor d'on per exemple els i les ciutadanes que hi van participar, van aportar entre d'altres,  la proposta de fer un bus ràpid nord-sud o bé donar fluidesa als laterals de la Gran Via amb rotondes allà on interfereixen amb Rambla i Carretera de Barcelona.

Des d'ERC a Sabadell construim un model de mobilitat a la ciutat, amable, compromès amb l'entorn i amb les aportacions de tots i totes vosaltres.

dijous, 22 d’octubre del 2009

L'olla, la campana i l'Estatut de Núria.


                                                      Fotografia: Josep Maria Civis
La Vall de Núria és un indret simbòlic del nostre País conegut més per l'olla i la campana que els creients en la fe cristiana i la tradició popular, diuen que fan miracles relacionats amb l'increment de la fertlitat i la capacitat d'aturar tempestes, que per ser l'indret on es va formular l'estatut del 32 que duu el seu nom. Un estatut que anava més enllà de l'estat i que era nacionalment i social ambicós.
També cal saber que hi ha l'alberg de joventut, Pic de l'aliga, el més alt d'Europa (2.129m) gestionat per la Xanascat i amb un personal fantàstic.

Després de l'aprovació de l'Estatut de Núria, dos militants d'Esquerra Republicana de Catalunya van pujar al Puigmal i hi van plantar una estelada, segurament aquest fet no és molt conegut, però si aneu a l'alberg el Pic de l'aliga o bé pugeu al mirador per gaudir de la vista que arriba fins a la Plana de Vic, podreu veure un màstil amb una estelada que rememora aquella pujada fa setanta-set anys.


Aquesta Vall, ha sigut el lloc triat per Esquerra Republicana de Catalunya, per proclamar candidat a la Generalitat el nostre president, Joan Puigcercós.

De divendres a diumenge, vàrem viure moments que estic segur passaran a la història de l'independentisme:


Els grups de treball sobre el dret a decidr i les noves esquerres, a la sala de l'Estatut de Núria , una sala preciosa per cert, decorada amb cartelleria dels 30 i que encara manté un aire d'un lloc on s'hi van fer grans coses.
L'esperit de germanor i de festa , tot i que alguns ho puguin trobar increible, viscut durant el sopar de divendres i la matinada de divendres a dissabte.
I el punt culminant del dissabte amb la proclamació d'en Joan Puigcercós amb el 94% dels vots del Consell Nacional i el seu discurs a l'esplanada davant del recinte de Vall de Núria, amb un vent gèlid que com ell deia serà el que ens inflarà les veles, i amb un compromís amb el País i amb la seva gent, renovant aquell fet un dia pel President Companys.

No cal dir però que el moment més comentat del cap de setmana ha estat la pujada al Puigmal, s'ha de dir que l'Anna i Jo hi haviem de pujar però que una febrada de dissabte a la tarda i que m'ha tingut KO fins ahir, no ens va deixar fer-ho.
Aquesta pujada significa en termes metafòrics a la política, l'esforç que caldrà que fem tots i totes per arribar a assolir el nostre cim, tenir un estat, però també ens permet veure i descobrir un home tal i com és, treballador, valent, proper, familiar i lluitador, compromès i decidit a decidir.

Per tant després d'aquest cap de setmana, frenètic pels apassionats de la política i del País, crec que estem més a prop d'arribar al nostre cim, amb esforç i tots i totes juntes ho aconguirem n'estic segur, ha començat una nova etapa, i en aquesta tots i totes sou necessaries!!


PD: Abans de marxar de Vall de Núria, pel què pugui ser vam posar el cap a l'olla tot tocant la campana per potenciar la fertlitat del projecte i potser també la nostra!!!

Benvingudes i benvinguts!!!



Avui començo amb aquest espai de socialització d'idees i de sensacions, on vull expicar-vos com veig les coses o com les sento.

Segurament parlaré molt de política, en clau sabadellenca, vallesana i catalana, però també espero tenir espais per aficions com la cuina, i sobretot viatjar.
Espero que aquelles i aquells que entreu i em llegiu participeu i també hi digueu la vostra.

Salut i República!