dilluns, 30 de novembre de 2009

La Dignitat de Catalunya o d'Espanya?


La setmana passada vam viure un fet curiós i únic fins al moment. La publicació d'una editorial conjunta per part de dotze diaris escrits a Catalunya, on feien una defensa de l'estatut aprovat l'any 2006.
Abans de res dir que el comparteixo gairebé totalment, no vull caure en l'autoflagel·lació, simplement vull fer una anàlisi critica de perquè s'ha fet des del meu pensament lliure i crític.

D'aquesta editorial comparteixo la necessitat d'una veu conjunta defensant la decisió que el poble de Catalunya va prendre ara farà 3 anys, tot i que la considero insuficient i hi vaig votar en contra.
Ara bé aquí el què esta en joc no és la dignitat de Catalunya en cap cas, si hi ha alguna dignitat en joc és la Dignitat d'Espanya, per aquells que creien que en tenia.
Aquells que des d'Espanya creuen i afirmen que Catalunya és Espanya, ho  creuen i afirmen d'una manera concreta. En posesiu. Creuen que Catalunya és seva, no que és un territori, no entro a definir-lo, que forma part del seu estat. És una diferència que pot semblar lèxica però és de fons, de concepte.
La incomprensió espanyola ja no només ens abarca als independentistes, que no ens sentim espanyols. També avança cap aquells que fins ara volien ser espanyols però ho volien ser d'una altra manera, semblant a allò de "catòlic no practicant" que sempre m'ha fet molta gràcia. I això amb Espanya és impossible, o ets practicant o no s'entén. Ja fa temps que ho sabia però aprofito per tornar-ho a explicar.
Aquesta editorial es pot mirar des d'un punt de vista simplista: La dignitat de Catalunya, és a dir, això ho fem per que es respecti allò que va decidir el poble de Catalunya, i no podem tolerar que es toqui. Molts i moltes catalanes ho senten així, entre ells i elles jo.
Des del meu punt de vista aquesta dignitat, si depèn d'algú o d'alguna cosa, no depèn del què diguin els magistrats polítics del Tribunal Constitucional espanyol. Depèn, en tot cas, de la reacció de la ciutadania de Catalunya davant d'un tracte injust cap a una decisió presa pel poble de Catalunya. Per mi aquesta resposta és clara, i esta a les mans de tots i totes, s'ha acabat el marc autonòmic, cal exercir el dret a decidir. I podem començar-ho a fer, encara que només sigui simbòlicament, a les properes consultes per l'autodeterminació del 13-D.
L'altra lectura de l'editorial, una mica més complexa, jo en sóc més partidari d'aquesta. Que té una part de la simple, no diré que no, però que té molta part de "Ojo con el manojo" o bé, aviam què feu per que desmuntareu la història que havíem explicat sobre l'encaix Catalunya-Espanya, i els somiatruites independentistes. I us carregareu tot l'statu quo i ens posareu en un compromís tant a uns com a altres. Per tant alguns dels que publicaven l'editorial, ho feien més pensant en això que en qualsevol altra cosa.

Per mi ja ens podem deixar d'aquest debat, esta clar que hi haurà retallada, esta clar des de fa temps. Si són llestos la faran interpretativa i per tant uns interpretaran que tampoc n'hi ha per tant. Si no són llestos i es deixen endur pels sentiments patriòtics ho faran més matusserament, i aquí és on hi ha el problema, per a uns i altres, que no per nosaltres, que si és així no es pot dissimular i tant uns com altres tindran un problema. Nosaltres no, no per això, per sort fa molt temps que sabem que el marc autonòmic esta superat i que la construcció d'un estat propi és el nostre objectiu, i cada cop hi ha més dades empíriques que ho demostren.

Per tant celebro l'editorial, com a resposta dels diaris de Catalunya, i enhorabona a qui pertoqui per la iniciativa, l'impacte mediàtic, i d'això feia temps que els diaris no en tenien gaire, l'han aconseguit!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada