dimecres, 28 d’octubre del 2009

ESQUERRA PER LA TRANSPARÈNCIA!!!



Ahir estava a Madrid, quan l'Oasi català, es convertia en un fangar, el pitjor de tot plegat, és que hi ha qui ens vol posar a tots dins del mateix sac.

El passat dia 19 d'octubre en una entrevista a Radio Sabadell, em preguntaven sobre la desafecció i la seva afectació sobre l'electorat d'ERC. La meva resposta va ser " podria entendre un càstig per no entendre una aposta política, però no un càstig per affairs que no tenen res a veure amb la nostra formació política".
Aquesta afirmació que crec que és del tot justa la vaig fer  responent a la pregunta però també a aquella frase que sents sovint, i a vegades de la boca d'amics i amigues de " Es que tots sou iguals!!!", i que després de pocs arguments serveixen per demostrar: DONCS NO.

Esquerra és i ha estat la formació política pionera en la limitació de les despeses electorals (al Parlament) i en impulsar l'aprovació d'una llei de finançament dels partits polítics (a les Corts espanyoles) que prohibeix les donacions anònimes i  ha estat la impulsora de l'Oficina Antifrau,que ha d'exercir una funció preventiva per abordar tota mena d'irregularitats.

Ahir es va aprovar una Moció anticorrupció a les Corts Espanyoles, que insta a evitar que els partits i les seves fundacions puguin signar convenis o rebre aportacions de fundacions i  assocacions que rebin subvencions públiques o d'empreses amb contractes en vigor amb administracions.

Davant d'una situació de desprestigi calen propostes per dignificar la política i que facin recuperar la confiança i això és el que fem, fent la proposta d'actualitzar l'Acord de transparència i autolimitació de despeses electorals i de finançament dels partits polítics de 2001(aprovat a instàncies d'ERC) i de crear la Sindicatura Electoral perquè vetlli pel seu compliment i sigui l'element clau per fiscalitzar la despesa ordinària dels partits, però sobretot el finançament de les campanyes electorals.

Per tant Esquerra ha estat pionera en la reivindicació d'una transparència cada dia més imprescindible, perquè la polítca és l'única via que té la classe popular per poder decidir i poder defensar un model social i econòmic just i un model de país lliure.

D'altres tenen altres maneres d'incidir però la nostra única via és a través de la política.





diumenge, 25 d’octubre del 2009

Nou PNJCAT: Volemdecidir.cat!!





Aquest any 2009 celebrem 30 anys de polítiques de joventut de Catalunya.

Joventut és una competènca exclusiva de la Generalitat recollida a l'article 142 de l'EAC, i que recull entre d'altres aspectes, la competència de la Generalitat en l'àmbit juvenil internacional on Catalunya és referent en un mapa global. Una de les pràctiques que ens ha fet referents ha estat el PNJCAT

En aquests 30 anys hi ha dues etapes en les polítiques de joventut, clarament marcades per l'aprovació del PNJCAT, una etapa de 20 anys centrada en el lleure, pre-pnjcat. I una altra que comença a partir de l'aprovació del PNJCAT l'any 2000 que centra les polítiques de joventut en dos eixos principals, l'emancipació i la participació, i fixa la integralitat, la transvesaitat i la interdeatamentalitat com a principis de treball.

Les JERC a la Secretaria de joventut des de l'any 2003 hem apostat decidament per aquests eixos i els hem potenciat estratègicament, assentant aquest model i treballant conjuntamet amb ens locals, i entitats juvenils, per facilitar que els i les joves puguin construir el seu propi projecte de vida, us posaré 2 exemples prou clars:  en habitatge, amb la Xarxa de Borses Joves d'Habitatge ha passat de 4 l'any 2000 a 52 l'any 2009, cobrint el 95% del Principat, aquesta XBJH permet que cada dia es signin 6 contractes de lloguer a preus un 11%   inferiors de mitjana al de mercat.

Un segon exemple i més recent, la signatura de l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil de Catalunya, un acord que la Secretaria de Joventut ha estat liderant des del nomenament d'Eugeni Villalbí com a Secretari, on un bon company Jordi Casals, ha deixat molts esforços i que finalment després d'un any i mig de negociacions va acabar amb la signatura de l'Acord entre el Govern, els agents socials i el CNJC. un Acord que contempla 68 mesures i més de 200 milions € de pressupost, amb indicadors d'avaluació i una taula de seguiment.

Aquests dos exemples han estat possibles gràcies a que es va aprobar en el seu dia un PNJCAT que marcava el marc de treball, evidentment la intensitat de les mesures depèn de la voluntat política, i ho podeu veure en l'exemple d'habitatge, però les linees de treball estan marcades, i marcades per consens social i polític.

Aquest instrument consensuat el 2010 acaba la vigència, i estem fent un procés d'avaluació del vigent i el més important, un procés de consulta, de recollida de propostes entre el jovent. Ho fem fent tallers presencials amb joves, ajuntaments, entitats, tallers temàtics, grups interns de goven... i totes aquestes coses metodològiques.
Per arribar a la get jove, fem una campanya comunicativa fresca, dibuixada per un jove de 26 anys, Aleix Saló, vallesà i guanyador del premi Tira còmica Carnet Jove 2008, que gira al voltant d'un personatge "J" que viu diferents situacions que podria viure qualsevol persona jove del nostre País, i que pretén expicar què coi és el PNJCAT,  engantxar i fer participar als i les joves a través de la ironia, perque hi diguin la seva i decidexin les polítiques de joventut dels propers 10 anys ( més de 1600 ja ho han fet a través del qüestionari particpatiu de la web).
Utilitzem les seves eines, web volemdecidir.cat, facebook. canal youtube i campanya en mitjans digitals.

Volem que els i les joves decideixin això i altres coses!!!

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Parlant d'Esquerra a Ràdio Sabadell, després de la proclamació d'en Puigcercós, i la pujada al Puigmal.


  Fotografia: Autofoto



Us deixo una entrevista que vaig fer dilluns a Radio Sabadell. Parlem de tot, de la proclamació del Joan, del dret a decidir, dels pactes post-electorals, del partit, de Sabadell i les consultes.
Us he de dir que tenia febre i que la veu no és de son, és de mocs i mal de coll!!!

ESCOLTEU-LA AQUÍ

Apa també us deixo una foto dels companys i companyes del Vallès Occidental que vam pujar a Núria, una abraçada a tots i totes!!

divendres, 23 d’octubre del 2009

Obres de la Gran Via, o com forçar el 4rt cinturó.


Sovint, en política, sentim la frase maquiavèlica de " La fi justifca els mitjans" o bé una de popular que és        "malpensa i encertaràs".
En el cas que ens ocupa les dues són frases que podem aplicar a les obres i mal dites millores de la Gran Via de Sabadell.
Segurament tots i totes podem estar d'acord en què la Gran Via de Sabadell s'ha trasformat en una via extraurbana que passa per dins de Sabadell i que divideix en dues parts la ciutat.

Aquesta situació fa anys que la debatem i que des d'ERC a Sabadell fem propostes per millorar-la abans de la millora definitiva que és el seu soterrament i l'ajardinament i transfomació en permeteu-m'ho dir així "boulevard" que ja no trenqui la ciutat en dos i que la faci amable i dinàmica comercialment.

En aquesta linea de propostes ERC a Sabadell , a través del nostre regidor Magí Rovira, va llançar la proposta de fer un tercer carril a la Gran Via, una proposta que perseguia flexibilitzar, i aplicar mesures pal·liatives davant d'una situació gairebé de col·lapse.

La mesura després de ser rebuda amb un escepticisme inicial habitual a totes les propostes que no són de l'equip de goven, va acabar essent aprovada.
Però una bona idea per descongestionar la ciutat, degut a una mala aplicació, s'ha convertit en una mala solució.
Afavorir les sortides de la ciutat descongestiona només en un sentit, però l'altra queda amb un sol carril. Els semàfors, són, en una via d'alta capacitat com aquesta més que discutibles  ja que disminueixen la velocitat però allarguen les cues, per tant el què havies descongestionat ho recongestiones.
I si a tot això li sumem les ganes del govern de la ciutat de que es faci el quart cinturó, només et queda apicar les dues màximes que citava a l'inici i veure que potser ja és això el què és volgut, allò de "com pitjor, millor".
Potser es busca que la ciutadania es cansi i que acabi demanant el quart cinturó, salvador dels mals de l'artèria central de Sabadell, a qualsevol preu.
Per això des d'ERC seguim fent un treball en positiu i oferint propostes per millorar la mobilitat, reclamant com vam dir en un inici la reversibilitat d'aquest tercer carril, a l'estil diagonal de Barcelona, i en funció del volum de trànsit en les diferents hores del dia.

Dimarts vam organitzar un debat obert a la ciutadania per poder expressar, escoltar i discutir, solucions i propostes, debat enriquidor d'on per exemple els i les ciutadanes que hi van participar, van aportar entre d'altres,  la proposta de fer un bus ràpid nord-sud o bé donar fluidesa als laterals de la Gran Via amb rotondes allà on interfereixen amb Rambla i Carretera de Barcelona.

Des d'ERC a Sabadell construim un model de mobilitat a la ciutat, amable, compromès amb l'entorn i amb les aportacions de tots i totes vosaltres.

dijous, 22 d’octubre del 2009

L'olla, la campana i l'Estatut de Núria.


                                                      Fotografia: Josep Maria Civis
La Vall de Núria és un indret simbòlic del nostre País conegut més per l'olla i la campana que els creients en la fe cristiana i la tradició popular, diuen que fan miracles relacionats amb l'increment de la fertlitat i la capacitat d'aturar tempestes, que per ser l'indret on es va formular l'estatut del 32 que duu el seu nom. Un estatut que anava més enllà de l'estat i que era nacionalment i social ambicós.
També cal saber que hi ha l'alberg de joventut, Pic de l'aliga, el més alt d'Europa (2.129m) gestionat per la Xanascat i amb un personal fantàstic.

Després de l'aprovació de l'Estatut de Núria, dos militants d'Esquerra Republicana de Catalunya van pujar al Puigmal i hi van plantar una estelada, segurament aquest fet no és molt conegut, però si aneu a l'alberg el Pic de l'aliga o bé pugeu al mirador per gaudir de la vista que arriba fins a la Plana de Vic, podreu veure un màstil amb una estelada que rememora aquella pujada fa setanta-set anys.


Aquesta Vall, ha sigut el lloc triat per Esquerra Republicana de Catalunya, per proclamar candidat a la Generalitat el nostre president, Joan Puigcercós.

De divendres a diumenge, vàrem viure moments que estic segur passaran a la història de l'independentisme:


Els grups de treball sobre el dret a decidr i les noves esquerres, a la sala de l'Estatut de Núria , una sala preciosa per cert, decorada amb cartelleria dels 30 i que encara manté un aire d'un lloc on s'hi van fer grans coses.
L'esperit de germanor i de festa , tot i que alguns ho puguin trobar increible, viscut durant el sopar de divendres i la matinada de divendres a dissabte.
I el punt culminant del dissabte amb la proclamació d'en Joan Puigcercós amb el 94% dels vots del Consell Nacional i el seu discurs a l'esplanada davant del recinte de Vall de Núria, amb un vent gèlid que com ell deia serà el que ens inflarà les veles, i amb un compromís amb el País i amb la seva gent, renovant aquell fet un dia pel President Companys.

No cal dir però que el moment més comentat del cap de setmana ha estat la pujada al Puigmal, s'ha de dir que l'Anna i Jo hi haviem de pujar però que una febrada de dissabte a la tarda i que m'ha tingut KO fins ahir, no ens va deixar fer-ho.
Aquesta pujada significa en termes metafòrics a la política, l'esforç que caldrà que fem tots i totes per arribar a assolir el nostre cim, tenir un estat, però també ens permet veure i descobrir un home tal i com és, treballador, valent, proper, familiar i lluitador, compromès i decidit a decidir.

Per tant després d'aquest cap de setmana, frenètic pels apassionats de la política i del País, crec que estem més a prop d'arribar al nostre cim, amb esforç i tots i totes juntes ho aconguirem n'estic segur, ha començat una nova etapa, i en aquesta tots i totes sou necessaries!!


PD: Abans de marxar de Vall de Núria, pel què pugui ser vam posar el cap a l'olla tot tocant la campana per potenciar la fertlitat del projecte i potser també la nostra!!!

Benvingudes i benvinguts!!!



Avui començo amb aquest espai de socialització d'idees i de sensacions, on vull expicar-vos com veig les coses o com les sento.

Segurament parlaré molt de política, en clau sabadellenca, vallesana i catalana, però també espero tenir espais per aficions com la cuina, i sobretot viatjar.
Espero que aquelles i aquells que entreu i em llegiu participeu i també hi digueu la vostra.

Salut i República!