Cinema en català!!

El dia 17 de setembre vaig anar a una conferència que feia en Joan Puigcercós a la Sala Fòrum del Diari de Terrassa. Vaig arribar un pèl tard perque la connexió  Barcelona - Vallès Occidental segons a quines hores, encara que sigui en moto és complicada.

En Joan va fer un repàs profund de l'obra de Govern feta per ERC des de l'any 2003, feina que sovint queda enmascarada per la pregunta a qui fareu president? o amb qui pactareu?, el dia que ens preguntin quina feina heu fet al Govern? o perque voleu estar al Govern? no ens en sabrem avenir.

Després d'aquest repàs va venir allò que està a punt a punt: la llei de consultes (en palarem un dia d'aquests), la llei d'acollida i la llei del cinema.

Quan parlava de la llei del cinema explicava una qüestió pràctica. Estic segur que viscuda per molts i moltes, entre els quals ens hi comptem jo i l'anna, i els meus cunyats i bons amics, que és " Quants quilòmetres hem hagut de fer per veure una pel·lícula en català!!"

I recordant tampoc esforçant-me molt vaig recordar que la primera part del senyor dels anells la vaig anar a veure a Barcelona, a la Rambla Catalunya, la segona part la vaig veure a Vic i la tercera a Terrassa. A mi i a l'Anna ens encanta recórrer el País i gaudir-ne però que per veure una pel·lícula en la teva llengua hagis de fer excursions no és el què toca.

L'última excursió va ser a Girona , aprofitant la inauguració de l'Oficina Jove de Girona, vaig veure que els cinemes OCINE eren els únics que seguien fent la pel·lïcula en català a tot Catalunya, vaig trucar a l'Anna, vam cambiar els plans i després d'inaugurar l'Oficina Jove cap al cine!!

Des del departament de Cultura, s'ha presentat l'avantprojecte de llei del cinema, que garantirà el dret real a decidir la llengua de consum, establint que el 50% de les pel·lícules subtitulades o doblades han de ser en català.

Aquest avantprojecte de llei ha de convertir-se en llei abans de finalitzar la legislatura, i és una de les lleis que per si sola justifica una legislatura. És un pas valent i decidit, que pretén trencar tòpics, com que no és rentable doblar, hi ho fa exigint una oferta que si no existeix no es pot consumir, però que si existeix, com passa amb el periodico en català esdevé majoritari.

Per tant si algún dia algú ens pregunta més enllà de amb qui o a qui, què hem fet,  la llei del cinema és una mostra de perque estem al Govern i per a què serveix.