divendres, 19 de novembre del 2010

Avui en faig 33 per tant toca fer balanç!!


Avui fa un any vaig publicar un post al blog que Ja en van 32...Avui faig balanç!, una entrada que en ser la primera vegada que feia balanç de la meva vida en un post va ser un repàs a la meva vida fins als 32 anys.
En el post d'avui, només repassaré el darrer any, la resta es segueix mantenint igual, perquè no pot canviar perquè ja ha passat:

Aquest darrer anys ha estat un any dels millors dels darrers a diferents nivells:

A nivell professional, hem pogut acabar les feines més importants que ens havíem marcat com objectius a l'inici de la legislatura, tenim una Llei de Polítiques de Joventut aprovada pel Parlament de Catalunya. La primera llei de Polítiques de Joventut del País. I em presentat les bases del nou Pla Nacional de la Joventut de Catalunya 2010-2020. Us he confessar que haver pogut fer aquestes dues coses, dóna sentit a la frase que li vaig dir a l'Anna quan vaig decidir rebutjar un contracte en un laboratori farmacèutic per acceptar ser director primer de TUJUCA i després de l'Agència Catalana de la Joventut, la frase era més o menys " Si he estat anys des de l'associacionisme dient com voldria que fossin les polítiques de joventut del meu País, com puc, ara que m'ofereixen participar-hi dir que no". I l'Anna em va contestar, "fes-ho perque sino estaràs tota la vida dient-me que no ho has fet". Gràcies Anna pel consell i per entendre que per mi era important perquè ara tota la vida podré dir que vaig participar a l'equip que va redactar la primera Llei de Polítiques de Joventut i el PNJCAT dels propers 10 anys. Per tant estic molt satisfet políticament i també personalment.
Durant aquest any, a més d'aquests èxits i satisfaccions professionals, n'he tingut una altra, dins d'aquest àmbit, que és que els militants dels meu partit, van decidir recolzar la meva candidatura per ser l'alcaldable d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sabadell a les properes eleccions del mes de maig de l'any vinent.
Ja vaig fer un parell de posts al respecte, però vull remarcar que per mi és un orgull i un honor que els i les militants m'hagin confiat aquesta responsabilitat i que em deixaré tot el què tinc pel nostre projecte a Sabadell. Durant aquests darrers mesos des del mes de juliol, també us vull agrair a tots i totes les que us heu acostat a mi i m'heu dit que estàveu contents i que m'heu donat el vostre recolzament. és necessari i important saber que esteu amb mi i se que hi sereu en tot moment.
Una altra gran cosa que ha passat durant aquest any i que per mi és important és haver pogut participar en la consulta sobre la independència que el 30 de maig es va celebrar a Sabadell. Quan veus que hi ha gent com la que va estar treballant a la consulta te n'adones que has de donar el màxim de tu mateix i crec que els resultats que es van aconseguir, + de 20000 persones votant són tot un símptoma de que ens movem!!
Però la notícia de l'any, el qualificaria com l'esdeveniment de les nostres vides, de l'Anna i meva, i dels meus pares, sobres, cunyats, ha estat, el naixement d'en Pau, el nostre fill, ara ja té quatre mesos, però durant aquest darrer any, des de que ens vam enterar que estava al ventre de l'Anna, que va ser molt aviat, ha estat el centre de les nostres vides. 
No oblidaré mai, que el 10 de Juliol, dia de la manifestació multitudinària a Barcelona, per la independència de Catalunya, l'Anna estava bufant com una boja asseguda sobre un puf inflable davant de la tele i jo estava al darrera fent el què podia.
Tampoc oblidaré els primers plors que vaig sentir des de la sala de dilatació, perque no vaig poder estar al part per que va ser per cesàrea, o la primera vegada que vaig veure en Pau, amb un cap que semblava un apilota de rugbi i la veritat no gaire guapo,tot s'ha de dir.
Els 4 mesos del Pau els resumeixo en, és bo com el seu pare i guapo com la seva mare. Li agrada menjar i dorm molt bé. No ens queixem al contrari. Estem encantats, segurament és el millor fill que tenim, jo el seu millor pare i l'Anna per descompatat la seva millor mare.
Però en Pau no ha vingut sol. Bé pel què fa a nosaltres si, però la Marta i en Jordi, com si de vides paral·leles es tractés, es van quedar embarassats en les mateixes dates, i quatre dies abans que en Pau, el 7 de Juliol, va néixer en Jan. Això també crec que serà inoblidable. En Jordi i la Marta i Jo i l'Anna ens vam conèixer el mateix dia, ens vam casar el mateix any i ens vam quedar embarassats...No se si el mateix dia, perquè no era un llit rodó i jo no hi era, però més o menys, casualitats de la vida tu!!
I no parem de criatures, perque a més del nous càrrecs i responsabilitats d'alcaldable i pare, també m'han nomenat tiet (fins ara era tiet dels fills dels amics, de la Queta, l'Aleix, l'Oriol, la Martina, en Jan). De moment no exerceixo perquè no començo fins al març, però l'Huc i la Silvia ens van dir que estaven embarassats i l'Anna i Jo estem impacients per conèixer el nostre nebot que de moment es diu Fruski,com en Pau abans de dir-se Pau es deia Bu,
Durant l'any també hem tingut algunes pèrdues, el tiet de l'Anna, el Tiet Quico i la Iaia de l'Anna i besàvia del Pau, la Iaia Montserrat. Un record per ells doncs.
Com l'any passat pel final deixo la part més important de meva vida, l'Anna:
He pogut comprovar una cosa que ja sospitava. És la millor mare que podria tenir en pau!!! I el que és millor, a més a més segueix sent la millor esposa i amant!! Esta preciosa, crec que més que quan no era mare, no se això ho hauria de pensar més. Però deixeu-me que em refermi en el què vaig dir l'any passat però adaptant algunes coses a l'actualitat. 
"Anna ets la dona més dolça, meravellosa i bonica del món, una mica rampelluda, però dolça, ets tota tu bon cor i a més ets la millor companya, la millor amant i segur que serà, algun dia, la millor mare (tenia raó). A més de tot això ets intel·ligentíssima, femenina, guapíssima, presumida, honesta, amable, simpàtica i com tu dius el teu cabell és la joia de la corona. Vaja que per mi (i pel Pau) ets perfecte. 
"Anna, vull agrair-te tots aquests anys junts, més de la meitat de la nostra vida conscient, dir-te que ens queden molts anys per davant i molts projectes comuns que tirarem endavant i que compartirem, que riurem i plorarem, però que serem feliços com fins ara i per sempreT'ESTIMO ANNA"

Per acabar dir-vos que tot que l'Eli, la meva veina, aquest any no m'ha dit que m'ha sentit, segueixo cridant per casa que SÓC FELIÇ!! i espero que per molts anys ho siguem tots i totes.

Un petó.




PD: Diumenge dia 28N també passarà alguna cosa important, entrarà al balanç de l'any que ve, al "Avui faig 34" però el què us puc dir és que diumenge cal que la Gent Valenta D'ERC tinguem un resultat que ens permeti condicionar i influir en la política catalana per continuar avançant cap a un estat  propi!!

divendres, 12 de novembre del 2010

Gent Valenta!! VOTEU ESQUERRA!!

Ara ja es pot demanar el Vot oficialment de manera que us demano a tots i totes aquelles que creien en l'avenç social del país i en la necessitat de tenir un estat propi que ens voteu el proper dia 28 de Novembre. No hi ha cap altre formació que participi a les eleccions que pugui tenir la força suficient per condicionar l'escena política catalana amb aquestes 2 línies de treball que es resumeixen en la frase la contrucció d'un estat propi del benestar.
Voteu ESQUERRA, Voteu la Gent Valenta!!

ARA AL PAÍS LI CALEN DECISIONS VALENTES! ARA REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!

dijous, 11 de novembre del 2010

Avui comença la Campanya

Avui comença la campanya electoral de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Començarà oficialment avui a partir de les 00.00h, amb com deien aquest matí a una tertúlia radiofònica, la ja "tradicional enganxada del primer cartell". És una expressió que ja ha passat a l'imaginari col·lectiu però que actualment no acaba de ser ni enganxada i sovint ni cartell. 
A Sabadell farem la penjada del Primer cartell a la Plaça Doctor Robert, i els propers dies de campanya podreu trobar-nos els dissabtes i diumenges a diferents punts de la ciutat a la vostra disposició per explicar-vos quines són les nostres propostes i el nostres compromisos. Propostes i compromisos que són fruit d'un procés d'escoltar i de participació de més de 70000 persones. 
Els sis principals compromisos d'Esquerra les vam presentar fa uns 15 dies al teatre Grec.
La celebració d’un Referèndum per la Independència de Catalunya és el primer d'aquests sis compromisos que ens hem fixat a l’hora de negociar un nou Govern. El segueixen reclamar el Concert Econòmic quan s’acabi el model de finançament vigent, al 2013 s'haurà de renegociar, i si encara no tenim un estat propi caldrà tenir clar quin model de finançament ens cal i nosaltres el tenim clar, veurem si propostes electorals que fa CiU aguanten fins aleshores; crear un sistema financer públic català per suplir les dificultats de crèdits a empreses, autònoms i famílies; garantir els recursos necessaris per aplicar la Llei de la dependència; establir un règim de preus justos per als productors que potenciï la producció agrària i ramadera i en faciliti la comercialització; i reformar l’estructura del Govern per reduir els alts càrrecs i fer una administració més eficient i transparent.
En aquestes eleccions hi ha moltes coses en joc, el President Montilla, a la convocatòria de les eleccions ja va fer una intervenció en aquest sentit dient que “Amb el vostre vot decidireu molt més que una majoria, un president o un programa de Govern. Decidireu quin camí ha de seguir Catalunya, no en una legislatura, sinó –segurament- en tota una generació". I també ho va fer en Castellà fent una utilització de la por al trencament i tornant a recordar els orígens a l'hora de votar.
Segur que hi ha coses en les que ens hem equivocat, hem ficat la pota en algunes però mai hem ficat la ma, i el què és innegable és que el País ha avançat nacionalment i social i això gràcies a la convicció d'ERC. Entenc que hi hagi molta gent que entri en el debat del qui i no del què. Però si parlem del què les tenim totes nosaltres. 
És doncs el moment de decidir si tornem enrere i si avancem cap a un estat propi, i això només pot ser amb una Esquerra Forta, quan ERC ha estat forta el debat i el sentiment independentista és quan ha estat més fort.
Vosaltres decidiu qui marcarà el full de ruta dels propers anys i de la propera generació i espero que preneu una decisió valenta com a gent valenta que sou!!



dilluns, 1 de novembre del 2010

Felicitats Saballuts!

La clàssica de vuit dels Saballuts


Aquest cap de setmana els Castellers de Sabadell heu celebrat el vostre XVIIè aniversari, cosa que demostra ja una consolidació com a colla per tots aquests anys fent Castells arreu dels Països Catalans. Enguany que els castells són candidats a ser patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, esteu duent a terme una temporada exitosa: aquest diumenge passat n’ha estat la mostra més recent, portant a plaça la millor actuació de la vostra història, que us ha portat a situar-vos al 13è lloc del rànquing Estrella i a l’11è del  web especialitzat, webcasteller.
Aquest fet, demostra una vegada més el bon moment de la colla local i és una bona mostra de la bona feina que estan fent les entitats locals, en general.

El passat mes de juny, els Saballuts, ja ens vau sorprendre en descarregar el primer quatre de vuit de la història de la colla, però el vostre afany no s’atura i a la Festa Major vam poder veure el que fins fa menys d’una setmana, havia estat el sostre de la colla amb el tres de vuit carregat.
Però en la Diada de diumenge 24 a la plaça Sant Roc heu fet història, ens heu demostrat que esteu en bona forma i ens heu tornat a fer gaudir i, per què no dir-ho, presumir de la nostra colla. Vau descarregar amb molta solvència i de manera impecable, el que es coneix, en l’argot casteller, com la clàssica de vuit; pels que no siguin seguidors habituals dels castells, és una actuació que esta a l’abast només de les colles grans i capdavanteres, que consisteix en descarregar el tres de vuit (teniu el video a l'esquerra), el quatre de vuit i la torre de 7.
Des d’ ERC de Sabadell volem felicitar sincerament i públicament als Saballuts, la colla dels sabadellencs i sabadellenques, la colla de la nostra ciutat, la nostra colla. Que en tots aquests anys ens ha demostrat que la cultura popular està viva, i que moltes persones encara mantenim els valors que fan tan grans els castells: com són el treball en equip, l’esforç, la dedicació, l’entrega i la generositat de donar sense esperar res a canvi.
També volem destacar que tot aquest èxit vostre, té doble mèrit, si tenim en compte el poc suport institucional per part d’un govern municipal que encara no ha entès les necessitats d’una colla tan gran i amb uns membres valents i entregats plenament per a treballar per la cultura popular i disposats a fer-nos-en partícips a totes i tots.
Ens hem fet ressò de la vostra petició de tenir una placa que recordi la gesta assolida, i ho hem demanat formalment a l’alcalde i el seu equip, que esperem que la valorin seriosament.
La proposta de posar una placa en memòria de la diada històrica, vehicula el clam espontani dels Saballuts diumenge passat, que amb crits de “volem una placa” reclamaven aquest reconeixement que en altres places castelleres podem trobar habitualment. Des d’ERC esperem, però, que a més de col·locar i inaugurar plaques, el consistori treballi per a la millora i condicionament d’un local que compleixi les vostres necessitats. I si em permeteu ser agosarat, no només de la vostra entitat sinó de totes les entitats que demanen unes instal·lacions adients per desenvolupar la seva activitat en òptimes condicions.


Article publicat a l'asabadell

PD: Gràcies Emili i Xavi