divendres, 28 de maig del 2010

El CAT i la E: Em volia detenir o acollonir?

el "delito".

Aquest matí a les 11.45, estava parat al semàfor del carrer Rocafort amb Carrer de Tamarit de Barcelona. Mentre estava aturat, un cotxe patrulla del Cuerpo Nacional de Policia, se m'ha posat al costat dret del cotxe. L'agent que conduia, m'ha fet una senyal per què baixés la finestreta del meu acompanyant i tot aixecant-se les ulleres de sol m'ha dit- Sabe que esta usted cometiendo un delito?-, li he respòs sorprès que no, i aleshores ha continuat -las matrículas españolas llevan una E y el símbolo de la Unión Europea, y usted lleva encima un CAT-. Al adonar-me'n del "delito" al què es referia li he dit que si que sabia, que portava el CAT. Ell ha continuat i m'ha dit que -És un delito porque esta falsificando un documento público, igual que si falsificara su DNI o cualquier otro documento oficial-.
Davant d'això, li he respost que li agraia la seva informació, ell m'ha contestat -En que me esta hablando? En castellano o en catalán? la meva resposta tranquila ha estat -ja ho veus-. A partir d'aquí m'ha dit que no m'entenia i que li parlés en castellà, jo no he canviat de llengua, tinc el meu dret i ell la seva obligació.
Els cotxes de davant feia estona que havien arrencat, i els de darrera començaven a pitar, tot això ha estat una conversa de cotxe a cotxe a través de la finestreta del meu acompanyant.
Semblava que ja tiràvem i que després "d'informar-me" i de deixar anar el tema de la llengua ja havia fet el seu servei contra el "delito" del dia, però m'ha tornat a fer un gest per la finestreta i m'ha tornat a dir- Esta cometiendo un delito y haga como mucha gente y pongase el CAT al lado de la matricula-. 
Li he tornat a agrair el seu consell i que fes el què cregués que havia de fer, jo tenia feina i arribava tard. 
Ell m'ha respost- No estoy hablando de multarle, y fent el gest de picar canell contra canell, ha continuat, estoy hablando de detenerle-.
Davant d'això li he dit que fes el què cregués que havia de fer i ell ha tornat a dir -le repito que esta cometiendo un delito y que la próxima vez que lo veamos lo vamos a detener-.
Aquí ha acabat, he pujat la finestreta del cotxe, i he seguit cap a la meva destinació on m'esperaven i on  ara ja arribava tard.
Crec que la seva interpretació del "delito", és totalment ideològica i no gens fonamentada, per dir-ho d'aguna manera, la documentació del meu vehicle diu que la meva patricula és XXXX-ABC i enlloc diu que sigui E-XXXX-ABC.
La cosa era clara, la seva voluntat era simplement espantar, amb el fantasma de detenir-me i aconseguir el seu objectiu últim que era que aquell CAT deixés d'estar allà i que tornés a sortir la E. 

Porto el CAT al cotxe des de l'any 2000, he tingut una denúncia de la Policia Municipal de Granollers amb l'argument de que la meva matrícula no era visible.
He anat tres vegades en cotxe de Catalunya a Croàcia, passant per 4 fronteres, on he viscut anècdotes de tota mena, on un carabinieri m'ha dit-"avanti Republica independiente di Catalunya"-.Un policia croat em va dir al 2006 " Ah! si! això és perque ara ja sou independents com Montenegro", referint-se a les informacions que els havia arribat sobre el nou Estatut.
Ho sento senyor agent, no ha aconseguit el què pretenia, i d'aquesta manera tan sols aconsegueixen que em refermi en la meva convicció  ideològica de que ens cal fer aquests gestos de sobirania en el dia a dia, per tal d'arribar a tenir un Estat Propi.

Perquè no només són xapes!

divendres, 21 de maig del 2010

Dissabte 22 Festa a Gràcia per la Consulta!! VOTA SÍ

Tot just una setmana i un dia abans de la consulta per la independència a Sabadell, al barri de Gràcia, farem bullir l'olla tot compartint un acte lúdic a la plaça del Treball, animeu-vos i participeu-hi.
Podreu votar anticipadament, aprofito per recordar que hi ha seus de recollida de vot anticipat permanents, la seu d'Esquerra de Sabadell n'és un.
EL 30M VOTA SÍ.

divendres, 14 de maig del 2010

Victor Torres, patriota i exemple.


Victor Torres el 25 d'abril votant a la Consulta de Lleida

Victor Torres, és un lleidatà de 95 anys, que en fa 79, des de la seva fundació, milita a Esquerra Republicana de Catalunya. 
En Victor Torres, el passat dissabte ens va fer un parlament molt intens i emotiu, carregat de vivències personals de qui és història viva del s.XX i XXI. 
Vivències algunes positives, plenes d'orgull i d'il·lusió a l'hora de recordar-les, com la proclamació de la República el 14 d'abril o els fets del 6 d'octubre del 34 amb la proclamació de l'Estat Català per part del President Companys. I ens explicava en primera persona, la seva implicació en aquests fets.
En Torres també ens explicava els moments durs del 18 de juliol del 36 amb l'alzamiento, o bé la cruesa de la guerra, amb l'orgull d'haver fet el què podia des de la columna Macià-Companys.
I el moment de l'exili, l'arribada als camps de concentració a França, l'assassinat del President Companys i el manteniment de la Generalitat a l'exili amb Josep Irla com a President en un moment en què la institució es donava per perduda, i després amb Tarradellas.
Ens explicava en primera persona el retorn de l'exili, i el seu pas pel Parlament de Catalunya com a diputat les dues primeres legislatures, amb una anècdota curiosa quan explica que sortia del Parlament amb Heribert Barrera,  i els mossos els hi presentaven armes i es van girar per veure a qui li estaven fent i es van adonar que estaven sols i que els hi feien a ells.
Victor Torres va declarar el passat 25 d'abril que havia anat a Lleida a votar a la Consulta per la Independència en cadira de rodes i que si hagués calgut hi hagués anat de genolls
Victor Torres en moments complicats i durs i en moments decisius, i plens d'il·lusió ha estat al costat del projecte, del país i del partit i ha de ser un exemple per tots i totes les ciutadanes que creiem en la justicia social i en l'alliberament nacional. 
Quan pensem que no podem més i que ens rendim recordem la vida d'aquells que han lluitat i han patit per arribar fins aquí, i prenem com a exemple l'estimat company Victor Torres.

dijous, 13 de maig del 2010

Experiències a Madrid (I)




Després de la compareixença al Senado

La setmana passada, concretament el dia 5 de maig, vaig tenir un matí i començament de tarda a la Capital d'Espanya.

El dia va començar aviat, a les 5:20 del matí sortia cap a l'estació de Sants, a les 6:30 engegava l'AVE, mentre viatjàvem a l'alçada de Lleida, vaig sentir que oferien premsa a uns altres passatgers i la resposta va ser "La Vanguardia i la Razón, si us plau" interessant barreja, vaig pensar.

Durant el viatge vam preparar la primera reunió del matí a les 9:30 a l'INJUVE, i la posterior compareixença al Senat del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí.

A les 9:05 arribàvem a l'estació d'Atocha, cua per agafar taxi i... Bingo! un taxi d'aquells que complia tots els estereotips, escoltant Radio Intereconomia, alternada amb la Cadena Cope, amb taxista que amb una cosa a la boca va cantant coses irreconeixibles i que quan sent que parles català a més a més murmura.

Vam arribar al INJUVE, puntuals com sempre, vam començar una reunió que sabíem com seria i que a mida que passava, es tornava més surrealista. Va ser molt gran, ara resulta que segons ells per exercir les teves competències has de demanar permís. Després de la reunió seguim treballant en el mateix full de ruta que havíem marcat abans de començar-la, només faltaria!

D'allà cap al Senat, compareixença per parlar sobre un Libro Blanco de Políticas de Juventud, abans de començar ens trobem amb els senadors de l'Entesa, Judit Alberich i Pere Muñoz, expliquem el nostre posicionament contrari a fer aquest Llibre, n'existeix un d'Europeu, i tenim competències exclusives en matèria de joventut.
Una curiositat, per dir-ho d'alguna manera, al Senat, a la mateixa comissió on compareixia el secretari han comparegut en francès i en anglès, ara bé en català no està permès, és una manera curiosa de tractar les llengües que segons ells tambés són seves.

Després d'aquest inici, de fer-los veure la seva contarcissió, l'Eugeni explica el què hem fet en 30 anys de PJ a Catalunya, explica el PNJCAT, que existeix un Consell Nacional de la Joventut de Catalunya que és membre del Youth Forum i que no rep ni un euro dels pressupostos de l'estat, i fa una defensa de les competències exclusives en Joventut, passant per l'Estatut recorregut, i un posicionament clar contra la necessitat del Libro Blanco.

El torn de rèplica, divertit, PSOE defensant l'INJUVE, com ha de ser, són dels seus, i cridant a la coordinació de polítiques i la millor frase de la jornada "Lo de las competencias exclusivas és relativo" això textulament i en la seu de la cambra de representació territorial espanyola, molt gran, aquesta és la visió dels que diuen ser federalistes.
La intervenció del PP previsible, plena de tot allò que us podeu esperar, estan obsesionados con la lengua, el TC es legitimo para decidir sobre el Estatut, ustedes se creen pioneros en todo... 

Després d'això comiat del senador Pere Muñoz, i cap a l'aeroport per tornar cap a Sabadell, el taxi de tornada res a veure amb el del matí, música de bandes soneres de pel·lícules, quan vaig pujar sonava la d'Apocalipse now.

A les 18:30 teníem visita a la ginecòloga. Bones notícies, el Pau ja fa 1,8 Kg, és gròs com el pare i segur que serà guapo com la mare.

dimecres, 12 de maig del 2010

TORNAREM A VÈNCER!!

Us deixo un video que si teniu tres minuts, us recomano que veieu. Serveix per prendre distància i mirar amb perspectiva l'obra d'Esquerra i per veure que Esquerra, és diferent, transforma i fa avançar. Ja m'ho direu.