Joves Catalans a l'exterior: autoestima i orgull.

D'esquerra a dreta: Casal del Quebec, Quito, La Plata, Costa Rica i abaix Paranà

Abans de res excuses per tants dies sense actualitzar el bloc. Portem un meset que Déu n'hi dó! Però esta bé molta feina i molts projectes que surten endavant i en Pau, ja té nom creixent dins de l'Anna, avui estem a la meitat del recorregut!!

Bé entro en matèria. Ahir a Manresa, dins dels actes previs a la Trobada del 27 de febrer del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, vàrem tenir una xerrada molt interessant del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, amb joves catalans membres actius de Casals Catalans a l'Exterior, en concret amb en Juan Manuel del Casal Català de Paranà, la Núria del Casal dels Països Catalans de la Plata, en Gabriel del Casal Català de Costa Rica, en Daniel del Casal Català del Quebec i la  Maria José del Casal Català de Quito.

Tots ells ens van fer una explicació de quines són les activitats dels seus casals, totes elles orientades a mantenir i  fomentar la cultura i la llengua catalana. 

Mantenir-la entre els i les descendents de persones que van haver de deixar la seva pàtria forçats per la dictadura i exiliar-se, o bé entre aquells que per motius de cerca d'oportunitats van decidir emigrar, segurament com tothom que ho fa, de manera temporal però que aquesta emigració ha acabat consolidant-se però segueixen recordant la seva pàtria, o bé aquells que temporalment estan lluny i que troben una manera de seguir recordant casa seva i alhora conèixer gent i integrar-se al País que els acull.

I fomentar-la i donar-la a conèixer a la població autòctona dels seus Països de Passaport, és a dir, allò que se'n diu fer-ne proselitisme.

Un tret característic de tots ells tot i les diferències del seus Països és les ganes de fer coses, la il·lusió per seguir fent aquesta tasca i aquella espurna als ulls que se'ls il·luminen quan parlen del què fan per Catalunya.

Allò de l'autoodi català en ells no existeix, és orgull de ser-ho.

Són joves dinàmics, compromesos i organitzats. Tot i les dificultats de distància, connectats per una xarxa virtual que els permet compartir projectes i teixir sinergies.

Joves que a través de la Xarxa també han participat en dir la seva al procés de consulta del nou PNJCAT 2010-2020.

La meva conclusió d'ahir va ser que són l'exemple més clar d'allò de "és català qui ho vol ser-ho".

Total som iguals:  el nostre Passaport, igual que el seu, tampoc no és el de la nostra Pàtria.

Per veure les 119 comunitats catalanes a l'exterior cliqueu aquí i si en voleu saber més aquí.

PD: Després de la xerrada amb els joves catalans vam continuar l'activitat internacional donant la benvinguda a les delegacions internacionals de Governs amb els que treballem en Joventut, no van arribar totes per la vaga de controladors francesos però avui ja hi som tots.